El 28 d’abril de 2025 serà recordat com un dia excepcional al sector elèctric. Una apagada sense precedents va deixar tota la Península Ibèrica sense subministrament, un fenomen que els experts denominen "zero energètic". Des del Centre de Control d’Emergències d’Endesa a Barcelona, Jordi Casas, director d’Operació i Manteniment de la xarxa de distribució d’Endesa a Catalunya, ens explica com es va viure aquell moment, què va passar exactament i quines lliçons en va extreure. "Aquell dia estava a la meva oficina, fent una reunió amb uns companys, i a les 12:33 va marxar la llum. A l’edifici d’Endesa a Barcelona, cosa que no passa mai", recorda Casas.

En qüestió de segons, va rebre la trucada que confirmava la magnitud de l’incident: un zero energètic a nivell nacional, un fet que mai havia passat fins aleshores i que només es pot comparar amb un episodi similar a Itàlia el 2003. "Ja vaig veure que seria un dia molt llarg", afirma Casas, adonant-se de la gravetat de la situació.


Què és un "zero energètic" i per què és excepcional

El concepte de "zero energètic" pot semblar abstracte, però implica que tota la xarxa elèctrica peninsular es va quedar sense subministrament al mateix temps. Normalment, les apagades afecten només zones concretes i són causades per una manca de generació o problemes puntuals en línies específiques. Però aquell dia, tota la xarxa va experimentar una desconnexió simultània.

Per entendre-ho millor, Casas explica el funcionament del sistema: "Són grans màquines que giren com motors de vaixell, i si una falla, la resta continua girant i hi ha temps a que s’engegui un altre generador". Es tracta dels generadors síncrons, que giren a una freqüència constant de 50 Hz, una mesura que permet que la xarxa funcioni de manera estable a tota Europa. La major part de la generació tradicional prové de centrals com les nuclears, hidroelèctriques o de cicle combinat de gas, que aporten aquesta inèrcia i control de tensió essencials.

El problema aquell dia va ser que la major part de la generació prové de fonts renovables com la fotovoltaica. Aquest tipus de generació, tot i ser clau en la transició energètica, no aporta inèrcia al sistema i no pot regular la tensió de la mateixa manera que els generadors tradicionals. La combinació de baixa inèrcia i alta penetració de renovables va provocar que la tensió del sistema s’elevés de manera anòmala, desencadenant la desconnexió automàtica de moltes centrals per seguretat.

"Normalment, quan cau alguna central, tens un desequilibri que es pot compensar ajustant la generació. Però aquell dia la tensió va pujar, i el sistema es va desconnectar com un castell de cartes", apuntaCasas.

Com es va gestionar l’incident des del Centre de Control

Davant d’una situació tan crítica, la coordinació esdevé fonamental. Des del Centre de Control d’Endesa a Barcelona, els equips van actuar conjuntament amb Red Elèctrica i altres agents del sector per restablir el subministrament com més ràpidament millor. "Vam veure com hem actuat i les coses que no van acabar de funcionar bé les estem revisant per millorar-les", afirma Casas, destacant que, malgrat la gravetat, els protocols interns van permetre actuar amb ordre i eficàcia.

Un altre aspecte clau va ser la priorització del subministrament a llocs crítics, com hospitals, centres de comunicació i presons. "Tenim un acord amb el CECAT i Protecció Civil, i aquell dia vam estar molt interconnectats per assegurar que llocs crítics fossin subministrats primer", explica Casas. Aquesta experiència posa de manifest la complexitat del sistema elèctric i la importància de la cooperació entre tots els actors implicats. Les decisions no es poden prendre de manera improvisada: cada acció ha de seguir protocols estrictes i estar coordinada amb la resta de generadors i distribuïdors.

Els reptes de la transició energètica

L’episodi del zero energètic mostra com la transició energètica ha canviat la gestió de la xarxa. L’entrada massiva de generació renovable, especialment solar, introdueix nous reptes tècnics. "Aquestes noves tecnologies necessiten mecanismes que supleixin la falta d’inèrcia i control de tensions. Aquí a Espanya no s’ha obligat a posar-los, i ens trobem amb un parc fotovoltaic extens que no disposa d’aquests sistemes", adverteix Casas.

A Catalunya, les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs aporten una gran part de la generació que alimenta els clients i, a més, ofereixen la inèrcia i el control de tensió necessaris per mantenir la xarxa estable. "Aquestes centrals són crítiques perquè poden funcionar en permanència, 24 hores, i donar inèrcia i control de tensió al sistema", subratlla Casas. Per això, qualsevol programa de tancament de centrals nuclears ha de tenir en compte la seguretat i estabilitat del sistema elèctric. Els cicles combinats de gas actuen com a complement flexible, però la base del sistema estable continua sent la generació que pot operar constantment i amb control.

Digitalització i xarxes intel·ligents: la nova frontera

La digitalització, les xarxes intel·ligents i l’emmagatzematge d’energia són els nous aliats per gestionar un sistema cada vegada més complex. Aquests avenços permeten integrar millor la generació renovable i assegurar la continuïtat del servei, tot mantenint un equilibri entre demanda i oferta. "S’ha de fer cas de les persones tècniques que coneixen el sistema elèctric i no portar-lo a l’extrem com va passar aquell dia", explica Casas, subratllant la importància de combinar tecnologia amb coneixement humà.

El zero energètic serveix com a recordatori que, malgrat la tecnologia, l’experiència i el judici dels professionals són imprescindibles. La gestió de la xarxa no és només un exercici tècnic: és també un exercici humà, de coordinació i presa de decisions ràpides.

Lliçons d’un episodi únic

A més dels aspectes tècnics, l’apagada del 28 d’abril deixa lliçons clares sobre gestió, coordinació i planificació de la xarxa:

  • La gestió del sistema elèctric ha de ser tècnica i no només econòmica.

  • La cooperació entre tots els agents del sector és fonamental per garantir la seguretat del subministrament.

  • La integració massiva de renovables necessita mesures addicionals de control i estabilització.

  • L’experiència i coneixement dels professionals que coneixen el sistema és insubstituïble.


"Hem d'escoltar els tècnics que saben com funciona tot, perquè si el sistema arriba al límit sense control, les conseqüències poden ser greus" conclou Casas. Darrere de cada interruptor, cada generador i cada dada hi ha persones com Jordi Casas i el seu equip, que vetllen perquè la llum segueixi encesa per a tots. Aquesta entrevista permet entendre no només la complexitat tècnica de l’apagada, sinó també la importància del factor humà i de la cooperació en el funcionament de la xarxa elèctrica. A continuació la pots veure sencera!