Un estudi de PwC assenyala la baixa natalitat com una "amenaça silenciosa" per a la sostenibilitat econòmica i social dels països desenvolupats.
"Les societats desenvolupades enfronten un profund desafiament socioeconòmic produït per l'envelliment de la població: el nombre de nous naixements no és suficient per sostenir les seves poblacions i les seves economies", és la principal conclusió de l'informe elaborat per PwC Strategy i que, sota el títol 'Shaping the future: socioeconomic challenges and opportunities in aging societies', recull i analitza el profund canvi demogràfic que s'està vivint en països com Espanya, Itàlia, Estats Units i Regne Unit.

Són països, explica l'informe, en els que el naixement de fills per dona ha caigut molt per sota del llindar de reemplaçament de 2,1 fills per dona -1,2 a Espanya i Itàlia, 1,6 als EUA i el Regne Unit- i no presenta aparences de recuperació.

Com a conseqüència d'aquesta situació, es preveu per a final de segle una reducció de la població d'entre el 30% i el 40% a Espanya i Itàlia, respectivament. Un descens que tindrà un enorme impacte en el creixement econòmic, amb una reducció estimada del PIB del 60 %, aproximadament, en ambdós països, pel descens de la població activa i l'augment de les ràtios de dependència.

"S'hi suma, per desequilibrar encara més l'economia de benestar, un increment substancial de la despesa pública en pensions i sanitat, que es preveu que es dispararà en 751.000 milions de dòlars als EUA i en 137.000 milions al Regne Unit per a 2050, la qual cosa equival a 3,8 i 4,8 punts percentuals del PIB, respectivament," detalla.

MÉS ENLLÀ DE L'ECONOMIA

A més dels impactes econòmics, l'envelliment implica reptes socials importants, com l'augment de la solitud entre majors -actualment més del 40% de les llars unipersonals està ocupat per persones de més de 65 anys-. A més, la disminució de generacions joves també té una gran repercussió en l'impuls a les activitats que demandin innovació i dinamisme, ja que tradicionalment ha estat aquesta població jove la que ha impulsat aquestes activitats.

Per abordar aquests desafiaments, l'informe planteja estratègies específiques, com fomentar polítiques familiars que augmentin la fertilitat, incorporar tecnologies de reproducció assistida dins de marcs més amplis de suport a la natalitat, i desenvolupar una nova economia de la cura que respongui eficaçment a la creixent demanda de l'envelliment poblacional.

RETARD EN LA MATERNITAT

"Afegit a aquest fenomen, les generacions més joves també es veuen afectades retardant entre 4 i 5 anys l'accés a fites personals com el matrimoni, la propietat de l'habitatge o la paternitat. Aquest retard ha estat especialment notori en aquesta paternitat: l'edat mitjana per tenir el primer fill va passar de 27 anys el 1990 a 32 el 2022, amb un impacte directe en la fertilitat," explica l'informe.

Per això, davant del descens sostingut de la natalitat i l'envelliment de la població, l'informe de PwC Strategy assenyala la importància d'incorporar tècniques de reproducció assistida que promoguin la fertilitat com a part d'una estratègia demogràfica integral. Sobretot, en un escenari en el qual les probabilitats d'èxit de l'embaràs disminueixen amb l'edat, i que exigeix una resposta més ambiciosa.

Els experts advoquen per tractar la infertilitat com un problema de salut pública, assenyalant que el 21% de les mares afirmen tenir menys fills dels que haguessin desitjat. Per això destaca el paper potencial de la medicina reproductiva i la incorporació d'aquestes tecnologies de reproducció assistida (TRA) a marcs de suport a la fertilitat que podrien contribuir a reduir la bretxa entre el nombre de fills desitjats i el nombre real, i a mitigar els efectes econòmics i socials d'una població en declivi.

"Hem de replantejar la fertilitat com un bé públic i un pilar de la sostenibilitat demogràfica", afirma Javier Sánchez-Prieto, CEO d'IVI RMA Global. "No només estem ajudant a pacients, sinó contribuint que les societats se sostinguin". Espanya lidera aquestes teràpies amb un 11% dels naixements a través de TRA. Si països com els EUA, el Regne Unit i Itàlia assolissin aquest mateix nivell d'accés i utilització, podrien sumar col·lectivament més de 375.000 naixements anuals, la qual cosa permetria retardar el declivi poblacional entre 7 i 22 anys.

"No podem oblidar que l'envelliment de les poblacions és un dels canvis demogràfics més definitoris del segle XXI, reconfigurant economies, societats i indústries a tot el món. Els avenços en salut i en els nivells de vida han estès l'esperança de vida a nivells sense precedents, mentre que les taxes de fertilitat en descens han deixat a moltes nacions lluitant amb generacions joves en disminució," argumenten.

Junts, aquests dos factors estan creant una "equació de l'envelliment", definida com la interacció complexa entre l'esperança més gran de vida i la disminució de les taxes de natalitat, el que porta a una estructura poblacional envellida i desafia els models tradicionals de creixement econòmic i sostenibilitat fiscal.