Els casos d’agressions a les aules dels centres educatius del país no deixen de créixer i confirmen una tendència clarament a l’alça. Des de l’inici de l’actual curs escolar ja se n’han registrat més de 4.300, una xifra que no només supera el total de casos detectats en tot el curs passat, sinó que també triplica les dades de fa només dos anys, segons ha pogut avançar RAC1. Aquest increment sostingut reflecteix una preocupació creixent dins la comunitat educativa. Tot i que la major part dels incidents es concentren en l’etapa de secundària, l’impacte també és significatiu a primària: quatre de cada deu agressions denunciades tenen lloc en aquests centres, fet que evidencia que el fenomen s’estén a edats cada vegada més primerenques. Les dades formen part del Registre de Violències contra l’Alumnat del Departament d’Educació, que recull els casos notificats als centres i permet fer un seguiment de l’evolució d’aquest tipus de situacions. L’augment de les xifres posa de manifest la necessitat d’analitzar les causes d’aquest increment i de reforçar les mesures de prevenció i intervenció dins l’àmbit educatiu. Paral·lelament, coincidint amb el Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar que se celebra aquest dissabte, el Departament d’Educació ha facilitat a l’ACN unes dades sobre els possibles casos que s’han produït des de principis de curs. La xifra arriba als 1.865,que superen els 1.706 casos enregistrats durant tot el curs passat, segons les mateixes fonts. Coincidint amb la commemoració del mateix dia l'any passat, Educació va confirmar que havia detectat 1.333 possibles casos d'assetjament. En el present curs, ja havia informat que entre setembre i principis de novembre havia registrat 482 possibles casos d'assetjament escolar. 

Tota mena de violències

Segons RAC1, en aquest punt del curs, el nombre de casos ja supera el total registrat durant tot l’any passat i s’ha triplicat en comparació amb el 2023-2024, tot i que aleshores el registre encara no era obligatori. Les dades recullen tota mena de violències que afecten els infants, incloses les que poden provenir d’adults. En l’etapa de primària, els incidents acostumen a consistir en empentes, esgarrapades, insults o petits furts, però quan aquestes conductes es repeteixen poden acabar derivant en situacions d’assetjament escolar. La psicòloga i mediadora, Mònica Martínez, ha explicat a l’emissora que s'han detectat casos de ciberassetjament en infants a partir de 8 anys relacionats amb l'ús precoç de pantalles. Martínez ha detallat que els principals senyals d’alerta del ciberassetjament són  "inventar-se històries que no són reals i que fan mal amics, dir mentides, enviar fotos d'un company per fer-li mal, insults... Totes aquestes conductes poden fer mal a l'altre i passen en edats primerenques, quan la seva autoestima encara no està desenvolupada". 

Pel que fa a les dades sobre l’Assetjament Escolar (que és quan es cronifiquen les agressions), aquests 1.865 possibles casos des de principi de curs, per sobre dels 1.706 totals de l'anterior, també són dades facilitades per la Conselleria d'Educació, que comptabilitza els casos al Registre de Violències cap a l'Alumnat (REVA), que es va començar a implantar el curs passat. També el curs passat va impulsar el programa '#aquíproubiullying', al que aquest curs s'han incorporat 14 centres nous i que arriba ja a 294 escoles i instituts. Sumar-se al curs implica formació per al claustre. 

Davant d'aquestes situacions es pot demanar ajuda a la Unitat de Suport a l'Alumnat en situació de Violència, la USAV, que és un servei de la conselleria a disposició dels centres, les famílies i els alumnes. Les funcions de la USAV són atendre situacions de violència o demandes d'informació i orientació en aquest àmbit, assessorar i acompanyar les direccions dels centres i la resta de professionals per activar els protocols i prendre les decisions que s'escaiguin davant d'un possible cas, fer seguiment dels casos detectats i registrar-los, entre d'altres. 

Polèmica al voltant dels mossos als instituts

Aquestes xifres surten a la llum en plena polèmica pel projecte del pla pilot que vol impulsar el Govern de Catalunya per desplegar agents dels Mossos d’Esquadra de paisà en instituts conflictius. La mesura busca reduir la conflictivitat mediar en baralles i millorar la convivència, sosté l’executiu de Salvador Illa, però ha estat rebutjada per professors, famílies i sindicats. El projecte s’ha d’aplicar inicialment en 13 i 14 instituts de secundària, situats en comarques com l’Urgell, la Vall d’Aran, l’Hospitalet de Llobregat, Osona i altres àrees metropolitanes, i afectaria uns 4.500 alumnes. Els agents hi intervenen sense uniforme ni armes, de manera voluntària i rotatòria, amb l’objectiu de col·laborar en la prevenció de l’assetjament escolar, el consum de substàncies i els conflictes, sense substituir en cap cas la tasca dels professionals educatius.  

Professorat i famílies de centres com els instituts Margarida Xirgu i l’Eugeni d’Ors, a l’Hospitalet, es van concentrar en protesta per la mesura, reclamant “més recursos socials i menys policies”. Sindicats com USTEC, CCOO i el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials la consideren un “nyap” sense base pedagògica, especialment després de retallades en aquest àmbit que han suposat la pèrdua de 128 places d’educadors. A més, almenys quatre instituts ja han demanat sortir del programa. Entitats com l’AFFAC i Rosa Sensat alerten que la iniciativa pot contribuir a criminalitzar l’alumnat i que no aborda les causes socials dels conflictes.

ERC, els Comuns (socis d’investidura), Junts i la CUP han criticat la mesura, que qualifiquen de “populista” i “precipitada”, i retreuen que s’hagi impulsat sense consens, reclamant-ne la rectificació abans d’abordar qualsevol negociació pressupostària. En canvi, Vox i el PP li donen suport i posen l’accent en la “violència real” als centres i en el que consideren un “fracàs del sistema educatiu”. Per la seva banda, el president Salvador Illa i la consellera Esther Niubó defensen la iniciativa, que presenten com a voluntària i innovadora, i asseguren que respon a una demanda d’alguns centres. “Quina por hi ha a provar-ho?”, es pregunten.