El projecte català de simular com seria viure a Mart continuarà. Així ho ha anunciat la comandant del projecte Hypatia I, Mariona Badenas-Agustí. Segons ha comunicat, es durà a terme una nova simulació l'any 2025. Concretament, la missió es durà a terme a la Mars Research Desert Station (MDRS), situada al desert de Utah dels Estats Units. Es tracta del mateix lloc on es va realitzar la primera. L’objectiu, a més d'intentar simular com seria viure a Mart, és impulsar projectes de recerca, desenvolupar activitats de divulgació i donar visibilitat a les dones científiques per inspirar vocacions, sobretot a nenes i joves. La tripulació de la nova expedició comptarà amb dones de diferents edats i perfils professionals. La matemàtica Anna Bach i l’estudiant d’enginyeria Helena Arias són, de moment, les úniques que repetiran missió.

Tot i que la primera missió d’Hypatia I s’ha completat amb èxit, Badenas-Agustí ha assenyalat que "encara queden uns quants anys per arribar a Mart". En aquest sentit, la comandant ha indicat que arribar-hi és un repte “difícil” no només pel que implica en l'àmbit tecnològic i humà, sinó també per la incògnita de no saber com sobreviure-hi. El desert de Utah, on l'equip va viure 12 dies durant la segona quinzena del mes d’abril, va permetre a les tripulants conviure amb temperatures extremes similars a les del planeta vermell, que van dels 3 als 29 graus centígrads. Com Mart, aquest desert té una baixa humitat (aproximadament del 10%) i altes ratxes de vent, que durant l’expedició van arribar fins als 60 quilòmetres per hora. A més, l’orografia i la geologia de la zona també són semblants.

Viatjar a Mart sense sortir de la Terra

Durant els 13 dies que va durar la simulació, les nou tripulants es van allotjar en una estació formada per diferents mòduls. En un dels habitacles es trobava la zona de dormitoris, i en altres tenien la cuina, una cúpula científica on dur a terme experiments químics, una zona de cultiu i un observatori solar amb telescopi. També tenien un mòdul de reparació per reparar tot allò que es feia malbé i fer anar les bateries, que funcionaven amb l'orina de les investigadores.

Però quina és la dificultat més gran que havien d'afrontar en el dia a dia? Doncs bé, segons ha explicat l'enginyera Neus Sabater, el repte més gran va ser distribuir l’aigua. Comptaven amb un tanc de 2.000 litres que havien de d'anar racionant. Segons Sabater, la clau de l'èxit ha estat “reciclar” l’orina per fer funcionar les bateries. Concretament, cada tripulant ha gastat 13,4 litres diaris d’aigua per persona per hidratar-se, dur a terme la higiene personal, cuinar i neteja de l’espai. Una quantitat molt petita comparada amb la mitjana de consum diari d’una persona que viu a Barcelona, que és de 105 litres, segons l’Agència Catalana de l’Aigua. Per a Sabater, les restriccions de consum que seguien podrien ser útils en un context de sequera.

Pel que fa a l'alimentació, s’ha basat, sobretot, en productes deshidratats: làctics, ous, verdures i fruites que s’activen amb l’aigua. L'estació també disposa d'un hivernacle, que els hi ha permès recollir 713 grams de cogombre, 498 grams de tomàquets cherry, 269 grams de brots per fer amanida i plantes aromàtiques, com ara 14 grams de menta i 1 gram d’alfàbrega durant tota la missió.

Finalment, a Hypatia I han simulat fil per randa com seria la comunicació amb la Terra des de Mart. Així, la connexió ha estat restringida i no han pogut enviar-se missatges de text de forma sincronitzada amb la seva família, amics i col·laboradors científics. I la connexió a Internet s'ha limitat a tres hores i ha simulat la latència del senyal de Mart amb la Terra.