Un equip interdisciplinari de nou investigadores catalanes s'embarcaran en el projecte Hypatia I, que simula un viatge tripulat al planeta Mart. Es tracta d'una missió a l'estació Mars Research Desert Station (MDRS); una instal·lació al desert de Utah, als Estats Units, que recrea les condicions del planeta roig, i on treballaran entre el pròxim diumenge 16 d'abril i el 29 d'abril per fer recerca científica per a futures missions a Mart i també per visibilitzar les dones en la ciència i en l'espai. El nom del projecte, Hypatia I, és un homenatge a Hipàcia d'Alexandria, filòsofa, matemàtica i astrònoma del segle V, considerada una de les pioneres en la història de les dones a la ciència, segons ha explicat la comandant de la missió, l'astrofísica Mariona Badenas-Agustí, en una roda de premsa a la Llotja de Mar de Barcelona.
Badenas, que també és doctoranda en Ciències Planetàries al Massachusetts Institute of Technology (MIT), ha assenyalat precisament que la poca representació de la dona en qualsevol disciplina de coneixement és un fet "molt greu" i ha afirmat que la missió busca fomentar les vocacions científiques entre noies i joves perquè vegin "referents propers" de diverses edats i perfils. "És la diversitat la que ens fa avançar en ciència", ha apuntat l'astrofísica. Les altres integrants de la missió seran la biòloga i divulgadora Carla Conejo; la matemàtica i investigadora al NASA Goddard Space Flight Center, Ariadna Farrés; la biòloga i investigadora distingida a l'Institut de Ciències del Mar, Laia Ribas; la periodista Núria Jar; la física i investigadora ICREA a l'Institut de Microelectrònica de Barcelona, Neus Sabaté; l'enginyera a Airbus Cesca Cufí; la Product Owner i analista de dades a Scopely, Anna Bach, i l'estudiant de Física i Enginyeria Mecànica i Electrònica Helena Arias.
Un viatge a Mart dins la Terra
La missió es desenvoluparà en una base petita i aïllada en un "lloc remot del desert de Utah", que té unes condicions climàtiques i geològiques similars a les del planeta roig, segons ha explicat la biòloga Carla Conejo. Així, les investigadores viuran durant dues setmanes com si fossin astronautes a Mart, i, de fet, per sortir a l'exterior de l'estació s'hauran d'equipar amb el vestit d'astronauta i la seva mobilitat estarà limitada. Tampoc no podran comunicar-se de forma síncrona amb la Terra i tindran unes hores concretes per connectar amb el control de missió. A més, s'alimentaran amb menjar deshidratat, que hauran de racionar en el temps, i també hauran de gestionar adequadament l'aigua, que necessitaran per beure, cultivar l'hort i per a la higiene, amb aquest ordre, segons ha remarcat la biòloga. També hauran d'estar preparades per fer front a situacions d'emergència.
Durant aquest període, les integrants de la missió duran a terme diversos projectes de recerca amb aplicacions en un possible viatge real a Mart. Per exemple, estudiaran com instal·lar GPS per moure's al voltant de Mart i mantenir comunicació amb la base o com generar bateries a base de ferro present al planeta i fent servir la seva orina per obtenir energia. També investigaran l'organisme unicel·lular Physarum polycephalum, conegut com a 'Blob' i es faran activitats de divulgació de la ciència i l'univers. En aquest sentit, la periodista Núria Jar ha reivindicat que la missió busca "canviar la narrativa i que la ciència també l'expliquin les dones".
La iniciativa té un cost global d'uns 50.000 euros i compta amb el suport de la Generalitat, la Fundació Catalunya La Pedrera, la Fundació Banc Sabadell, el Massachusetts Institute of Technology, el Google, la Nasa, l'ICREA, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, isardSAT, la Cambra de Comerç de Barcelona, el CSIC i Airbus, entre d'altres. La idea de les seves impulsores és que aquesta missió a l'estació anàloga de Mart tingui continuïtat amb noves tripulacions cada dos anys, de manera que Hypatia II viatgi al planeta vermell el 2025.