Fa 25 anys en un institut de Badalona —podria ser també de qualsevol altra ciutat— un professor de Literatura planteja un debat: avortament sí, avortament no. “De la tercera fila en endavant defensareu el sí, de la tercera cap endarrere defensareu el no”, diu. “Tant és el que pensis, tant és si hi estàs a favor o en contra, has de buscar arguments, escoltar els companys i rebatre les idees”, afegeix. Es tracta d’un exercici que fomenta el pensament crític, que permet posar-se al lloc de l’altre i obrir els ulls al món. El tema és sensible però després del debat, les classes continuen, la jornada acaba, els alumnes tornen a casa, alguns comenten el treball, d’altres no i l’endemà, la vida continua perquè no ha passat res, perquè a l’aula s’ha de poder parlar de tot. Sí? De tot? I si en lloc de l’avortament el tema fos la independència? I si en lloc del 1993 fos el 2018? Es podria, avui, fer el mateix exercici?
L’escola catalana està en el punt de mira. Els continus atacs al sistema educatiu català, la persecució als professors de l’IES El Palau i l’intent del govern espanyol d’estendre l’ombra de l’adoctrinament —ha fet públic que hi hauria 500 professors que adoctrinen— ha dut els mestres a fer sentir la seva veu. Aquesta setmana han anunciat un conjunt de manifestacions en defensa de l’ensenyament català i han reivindicat que a l’aula s’ha de poder parlar de tot. Tot i així confessen que hi ha autocensura, que els centres escolars s’ho pensen dos cops abans d’abordar algunes qüestions.
Albert Quintana, professor de l'IES Montilivi de Girona
L’Albert Quintana té 58 anys i és professor de l’IES Montilivi de Girona que amb gairebé 1.700 alumnes és el segon institut més gran de Catalunya. Explica que "hi ha professors que ara, abans de plantejar un tema, s’ho miren tres vegades. Ho comenten amb un company, amb un altre i pensen: hi haurà algun motiu perquè alguna família es queixi? No em sembla malament que hi pensis tres vegades, però em preocupa la por, que deixem de fer coses per por. Si ens deixem vèncer per la por, deixarem de ser bons professionals. Ens convertirem en un tutorial a qui se li pregunta i respon”.
El mateix pensa l’Aleix Clos Marí, que és professor de Català de l’IES Moisès Broggi de Barcelona, un institut mitjà, d’uns 700 alumnes, on es fan classes d’ESO, Batxillerat i cicles formatius. “És veritat que hi ha una certa prevenció. No vas a sac. Vas amb compte en com es diuen les coses, en com s’han de dir... mesures les paraules. No és que et tallis una opinió però sí que hi reflexiones abans. Busques formes neutres, que ningú s’enfadi. S’ha de parlar de tot mentre sigui amb respecte. Si no construïm pensament crític no sé què fem a l’escola”.
Ara, abans de plantejar un tema, t’ho mires tres vegades (...) Em preocupa la por. Si ens deixem vèncer per la por, deixarem de ser bons professionals, explica Quintana
Per l’Albert Quintana, “els alumnes venen amb la visió de la família, però dins l’aula veuen que hi ha altres visions i altres famílies. És bo que sàpiguen argumentar. La intenció no és adoctrinar, és fer pensament crític i l’escola és un lloc privilegiat per fer aquest exercici de contrast. S’ha de poder parlar de tot, sempre des del respecte”.
Quintana, que pertany a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, creu que les acusacions d’adoctrinament venen “perquè les coses es miren des de fora”. “Quan es jutja des de fora i prou, s’arriben a conclusions desenfocades de què s’està treballant a l’aula”, diu, alhora que fa autocrítica: “Hauríem de treballar més les relacions amb les famílies, s’haurien de sentir més integrades. Quan una família trepitja el col·legi i els mateixos fills li expliquen què passa i com funciona, la seva mirada canvia”.
Si no construïm pensament crític no sé què fem a l’escola, assegura Clos Marí
Diferent és la situació a l’institut de l’Aleix Clos Marí qui, probablement per les dimensions del centre —molt més petit—, assegura que la relació amb les famílies és molt bona i estreta, “estem molt en contacte”, assegura. Explica que a classe porta una pinça groga. “Sí, en lloc de portar un llaç groc, porto una pinça groga, és una alternativa que he agafat per no “escurrir el bulto” i hi ha més professors que la porten. Té la mateixa càrrega. A l’Institut hi ha alumnes que em fan broma i em diuen: professor això és adoctrinament! I queda aquí”.
En lloc de portar un llaç groc, porto una pinça groga. Hi ha alumnes que em fan broma i em diuen: professor això és adoctrinament!
Aleix Clos Marí, professor de l'IES Moisès Broggi de Barcelona
Per Quintana, “l’adoctrinament no és un problema pels alumnes. No tenen la sensació que se’ls adoctrina i tampoc n’hem parlat perquè tampoc hem de generar un problema més. I la qüestió de la independència no surt cada dia, no és un tema recurrent, no parlem cada dia del procés... de vegades l’institut sembla una bombolla... es parlen d’altres coses, tenen altres preocupacions”.
La qüestió de la independència no surt cada dia, no és un tema recurrent, no parlem cada dia del procés (...) els alumnes tenen altres preocupacions, diu Quintana
El mateix opina Clos, que forma part de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Afirma que els alumnes “tenen interessos més immediats”. “No en parlen gaire perquè, encara que l’actual situació sigui un desastre, malauradament es va normalitzant”. Un exemple d’aquesta normalitat és un mural amb lemes independentistes que hi ha dins d’una aula. “El pòster hi té algunes correccions com que no s’ha de generalitzar, que no s’ha de parlar de catalans ni d’espanyols sinó del govern català i del govern espanyol, deia que s’ha d’evitar posar tothom al mateix sac. Vaig preguntar de quan era allò i qui ho havia fet. Ningú en tenia ni idea. Estava allà i prou. Amb això vull dir que el procés no li cou a ningú”.