L'agrupació de professors de ciències aplegats en la plataforma Ciències en Perill s'ha reunit aquest dimarts amb la consellera d'Educació, Esther Niubó, per traslladar novament el seu rebuig al pla de fusionar les matèries científiques a primer de batxillerat a partir del curs 2026-2027 —donant compliment a la sol·licitud del Ministeri d'Educació, que vol homogeneïtzar el model entre comunitats d'acord amb la LOMLOE—. En la trobada, els docents han reclamat a Niubó que el Departament d'Educació que demani al ministeri de Pilar Alegría una moratòria per ajornar la mesura i que hi hagi primer un marge de temps per avaluar-ne l'impacte, estudiar alternatives i "minimitzar efectes negatius". 

Els docents consideren que la fusió d'assignatures de ciències no segueix "cap criteri pedagògic", sinó que es justifica per ajustar-se a la normativa estatal, i asseveren que tots els experts consultats s'hi oposen. També sostenen que s'han fet excepcions en aquesta homogeneïtzació per preservar singularitats de l'educació catalana com la Literatura Catalana com a matèria de modalitat o el Treball de Recerca, per la qual cosa creuen que és possible fer-ho també amb les ciències. Així, el col·lectiu de Ciències en Perill també va aprofitar per denunciar que les decisions del Departament "no incorporen prou la veu dels docents ni la realitat dels centres".

Tanmateix, la consellera Niubó els hi ha reiterat que la fusió de ciències a primer batxillerat és "inevitable" per seguretat jurídica i adequació a la normativa estatal, alhora que ha defensat que ajudarà a l'orientació de l'alumnat i que la consegüent reducció d'hores lectives es compensava amb propostes com les polèmiques optatives "altament recomanables" en les quals es faria la resta del temari de ciències. Tot plegat, és l'argument que ha mantingut el Departament des d'un primer moment. Niubó ja ha defensat anteriorment, al Parlament, que en cap cas hi haurà una reducció d'hores i que el motiu del canvi és per complir la petició del Ministeri.

Demanen una reunió amb Illa

Davant el que consideren un "immobilisme" del Departament de la consellera Niubó, els professors de ciències avisen que sol·licitaran una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, per traslladar-li el que veuen com a "efectes negatius" que tindria la reforma científica del batxillerat en la formació dels alumnes. "Modificar sense millorar no és una política educativa, és una renúncia", critiquen des de la plataforma Ciències en Perill, que sosté que hi ha "necessitats i mancances més urgents" a atendre abans que reformar els itineraris d'aquesta manera. La intenció dels docents, expliquen, és mantenir el diàleg amb tots els actors implicats per trobar "consensos".

Una fusió polèmica

La fusió de matèries de ciències és un dels temes candents del batxillerat a Catalunya des de fa mesos i ha ocasionat protestes de professors i direccions de centres. La reforma té la intenció de transposar la normativa educativa estatal, la LOMLOE o llei Celáa, arran d'un requeriment que ha plantejat el Ministeri d'Educació a la Generalitat. Per la qual cosa, es fusionaran al batxillerat les assignatures de ciències de Física i Química i de Biologia i 'Geologia i Ciències ambientals', respectivament, amb quatre hores lectives cadascuna —fins ara cadascuna tenia tres hores per separat—. Per compensar la davallada d'hores, es crearan dues matèries complementàries optatives: Contextos de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals i Contextos de Física i química. Col·lectius de professors de ciències s'hi oposen i fa mesos que estan en peu de guerra a tots els fronts: Parlament, síndic de greuges i als carrers.

Protesta dels integradors i educadors socials

D'altra banda, uns quaranta integradors i educadors socials s'han concentrat al matí davant la seu del PSC per reclamar la continuïtat de les places de programs socioeducatius en els centres educatius públics de Catalunya. Els sindicats CGT i CNT han denunciat que s'eliminarà el 30% de la plantilla del programa, cosa que estimen que afectarà 103 integradores socials i 25 educadores socials. A més, han criticat que els treballadors "desconeixen si podran reincorporar-se als seus llocs de treball l'1 de stembre o si, per contra, es quedaran a l'atur". També han retret la "falta de transparència i la inacció" d'Educació, que posa en risc més de 400 llocs de treball per al suport socioeducatiu. Es tracta d'un perfil de treballador dels centres que es dedica especialment a l'atenció de l'alumnat amb necessitats socials i a les seves famílies.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!