El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat de forma definitiva aquest dimarts la constitucionalitat de l’anomenada Llei Celáa en rebutjar íntegrament el recurs que havia presentat el Grup Parlamentari de Vox al Congrés dels Diputats. Amb l’aval dels sis magistrats progressistes i tenint en compte que l’exministre Juan Carlos Campos s’hi ha abstingut, el TC recorda que al sistema educatiu se li ha d’exigir “un patró d’equilibri i igualtat” entre el castellà i les llengües cooficials. A més, considera que l’Estat no té l’obligació d’establir quotes de proporcionalitat d’ús.

En la sentència, l’òrgan de garanties defensa que la nova regulació coincideix amb l’article 3 de la Constitució espanyola, que garanteix el dret de fer servir a les aules tant el castellà com qualsevol de les llengües cooficials -català, gallec, euskera- i constata que l’Estat ha de vetllar pel respecte als drets lingüístics de l’alumnat. En particular, segons explica el TC, “de la Constitució no deriva la necessària fixació per part de l’Estat d’una proporció d’ús del castellà al sistema educatiu” i, afegeix, “sinó que hi ha d’haver un patró d’equilibri i igualtat entre llengües, i el dret efectiu a usar-les”. En el cas de la norma en estudi, el TC afirma que sí que existeix aquest patró.

En el recurs que va presentar Vox, l’ultradreta va impugnar el que considerava “la part més sectària de la llei” que, al seu entendre, tenia a veure amb l’ensenyament i finançament de la concertada, l’educació religiosa, l’educació diferenciada i els centres d’educació especial així com “el caràcter excloent” del castellà com a llengua vehicular. En la resposta, el TC ha negat la major de l’extrema dreta rebutjant tots els punts íntegrament.

Entre altres qüestions, el text del TC desestima la prohibició de concertar l’educació diferenciada per sexes apel·lant a la Carta Magna de la qual en deriva “un model pluralista”, per bé que matisa que “no tots els models educatius han de rebre ajudes”. El Tribunal també sentencia que, d’acord amb la norma fonamental, l’eliminació de la religió del currículum educatiu en la llei Celáa és constitucional i rebutja la queixa de Santiago Abascal, que va denunciar que la norma educativa estava impregnada d’”ideologia de gènere” que, al seu entendre, “pretén adoctrinar forçosament els alumnes”. En aquest sentit, el TC conclou que els legisladors -el Congrés dels Diputats- “no imposen cap perspectiva o adhesió ideològica”.

El vot particular del bloc conservador

Els magistrats Enrique Arnaldo, César Tolosa, Concepción Espejel i el ponent, Ricardo Enríquez, han presentat vot particular discrepant. De fet, Enríquez ha portat al ple d’aquesta setmana un text que valida la llei al complet després que el passat 23 de març la majoria renovada del TC rebutgés la seva proposta inicial. En aquella ocasió, el ponent considerava inconstitucional i contrari al pluralisme educatiu el veto que imposa la llei a la segregació per sexes en centres educatius que reben finançament públic parcial o totalment.

El Govern celebra la resolució del TC

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha celebrat aquest dimarts que el Tribunal Constitucional digui que l’aprenentatge de les llengües a les aules “no va de proporcions ni percentatges”. Cambray ha demanat “màxima prudència” però espera que els pròxims pronunciaments que hagi de fer el tribunal “vagin en aquesta línia”. “Es tracta d’una informació rellevant perquè ens ve a dir que defensa el contingut de la LOMLOE pel que fa a l’ús del català als centres educatius”, ha assenyalat, segons declaracions que recull l'agència ACN.

“Vam fer una resposta de país, i ens vam dotar d’una nova llei a través del Parlament i un nou decret llei a través del Govern que ha fet inaplicable la sentència del 25%”, ha recordat, “això va fer que el TSJC es dirigís al TC perquè es pronunciés, i avui tenim un primer pronunciament que fins ara no havia passat”.