La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso, ha reclamat que a Catalunya calen 187 places judicials —i n'ha prioritzat unes 35— davant el col·lapse i els nous canvis. “Aquesta creació no pot dependre de circumstàncies polítiques que li són alienes”, ha declarat Caso, que presideix l'alt tribunal català des de fa cinc mesos, i ha afegit: “Són els ciutadans i ciutadanes els que tenen dret a una justícia eficaç i en temps. No hi ha excuses”. Ho ha manifestat aquest divendres, al Palau de Justícia, en l’acte de l’obertura de l’any judicial a Catalunya, amb un discurs tot en català.
Caso ha recordat la feina dels magistrats reconeguts a l'acte i, malgrat la falta de recursos, ha indicat que la plantilla judicial afronta la transformació judicial amb la implantació dels Tribunals d'Instància, que ordena la Llei orgànica 1/2025. Actualment, 35 partits judicials catalans ja han canviat els jutjats unipersonals pels tribunals d'instància, i a finals d'any ha d'arribar a grans partits com el de Barcelona. També ha recordat que els jutjats de violència contra la dona ara amplien les seves competències, atendran totes les denúncies —siguin o no parelles—, i el Consell General del Poder Judicial ha aprovat el reforç dels cinc jutjats de Barcelona i el de Lleida. Hi ha associacions de magistrats que ho qualifiquen d'insuficient.
A l’acte, com cada any, hi han assistit autoritats de tots els estaments, com ara el conseller de Justícia, Ramon Espadaler; la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas; el director d'Antifrau, Miguel Ángel Gimeno; tinents de l’alcaldia de Barcelona, i caps dels cossos policials, entre altres.
Més de cent dictàmens sobre l’amnistia
Abans de la intervenció de Caso, el fiscal Superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha repassat les actuacions fetes pels 433 fiscals que hi ha a Catalunya, en un discurs en català i castellà. En concret, ha indicat que la Fiscalia ha fet 160 dictàmens sobre la llei d'amnistia, la majoria favorables. També ha qualificat de “desolador” que les instruccions en casos sensibles com les agressions sexuals “durin uns quatre anys”, i per això —com Caso— ha exigit “més recursos” a l’Administració de Justícia —dividia entre el govern espanyol i la Generalitat— per revertir-ho. Ha demanat al govern català una inversió real en el sistema informàtic, obsolet a la Fiscalia.
Carmen García, magistrada reconeguda
En l’acte, també s’ha fet entrega de distincions als magistrats i magistrades que l’any 2024 van complir 25 anys i 35 anys de carrera, reconeixement instaurat per la sala de govern del TSJC. També s’ha reconegut els qui van accedir a la jubilació.
Una de les magistrades reconegudes és la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, que ha estat escollida pel Consell General del Poder Judicial per ser professora de Dret Penal i Processal a l’Escola Judicial, a Collserola. És una jurista reconeguda arreu, especialment per la direcció dels Mossos d’Esquadra i també per l’advocacia catalana. Una mostra de la seva professionalitat és que no va veure cap delicte en les distintes querelles que fons voltor van presentar contra la llavors alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. I també va resoldre que no hi ha malversació de diners europeus en el referèndum de l’1-O, per una falta de transposició de la norma europea.
També ha estat reconegut José Manuel del Amo, president de la secció 6a de l’Audiència de Barcelona, entre d’altres.