Enmig de la polèmica per les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el català a l'escola, el president de l'entitat unionista Convivencia Cívica Catalana (CCC), Ángel Escolano, n'ha encès una de nova a les xarxes. Escolano, un conegut activista espanyolista al capdavant d'una de les entitats catalanòfobes de capçalera, ha comparat la llengua catalana amb les sabatilles d'anar per casa. "Els catalans —ha escrit— hem de començar a assumir que el català és com les sabatilles. Són molt entranyables i boniques, però només serveixen per anar per casa". Segons aquest portaveu unionista, "per fer coses fora, tenim la sort de comptar amb el castellà, que són unes autèntiques sabates de qualitat amb les quals triomfar".

 

 

Rèpliques a un tuit ofensiu contra el català

Les crítiques contra el tuit ofensiu del president de CCC no s'han fet esperar i les rèpliques al missatge d'Escolano s'han multiplicat. Entre aquestes, la de l'escriptor Àlex Susanna: "Com pots dir una cosa com aquesta? El català s’ensenya a 150 universitats d’arreu del món, cada any es tradueixen més de 100 obres de literatura catalana". Així mateix, remarca l'escriptor, fins i tot, si el català "no tingués tanta projecció, continuaria sent un instrument valuós i únic, com totes les llengües (Steiner dixit)".

 

 

La reacció de Gerard Quintana

També s'apunta a la polèmica el cantant Gerard Quintana. En una piulada, l'exlíder de Sopa de Cabra es dirigeix a Escolano: "Tu no has viatjat gaire, veritat? Ves per Europa, Àsia, Àfrica, Oceania... I veuràs de què et serveixen les teves sabates parlants".

 

 

Convivencia Cívica Catalana és precisament una de les entitats més actives contra el català a l'escola, en aliança amb altres entitats de l'òrbita unionista com són Hablamos Español i Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB). Aquestes tres entitats van presentar el 2022 una reclamació per tal que s'executés la controvertida sentència del 25% de castellà a l'escola del TSJC que va desencadenar una tempesta política per la resposta que finalment va donar el Govern a través d'una reforma legislativa, que va comptar inicialment amb l'acord de partits independentistes, a més a més del PSC i comuns. Les entitats lluiten per obligar el Govern a introduir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles catalanes.