El nomenament del cardenal Robert Francis Prevost com el nou papa Lleó XIV, el primer pontífex d'origen nord-americà, ha provocat reaccions immediates als Estats Units. El bisbe de Roma va néixer a Chicago el 1955 i els grans mitjans de comunicació del seu país natal han ofert una àmplia cobertura de la seva elecció, ja que es tracta del primer cop en més de dos mil anys d’història que l’Església catòlica escull un papa nascut a la nació que ara presideix Donald Trump. Un dels grans diaris és sens dubte The Washington Post, que ha posat l’accent en la reacció d’orgull i sorpresa que ha generat el nomenament de Lleó XIV entre la comunitat catòlica dels Estats Units.
El rotatiu de la capital nord-americana recorda que, fins ara, cap cardenal estatunidenc havia estat considerat un favorit real per liderar l’Església, i que l’ascens de Prevost suposa un gir inesperat. El diari també destaca el perfil del nou papa: missioner al Perú durant dècades, un home de tarannà moderat, conciliador i amb una marcada sensibilitat social. Segons analitza la seva crònica del conclave, aquest origen humil i la seva experiència pastoral l’han convertit en un perfil ideal per al Vaticà, que busca estabilitat després de la mort de Francesc.
TIME's new cover: An American Pope https://t.co/C9H8rVBT4P pic.twitter.com/7ko18k5QBP
— TIME (@TIME) May 8, 2025
Per la seva banda, la revista Time aborda el nou papat des d’una òptica política i ideològica. El setmanari planteja que Lleó XIV podria representar un contrapès a la influència creixent del catolicisme més conservador als Estats Units, especialment aquell que ha confluït amb el moviment trumpista. Time recorda que Prevost ha mantingut una posició crítica amb determinades polítiques migratòries i socials impulsades pels governs republicans, i que la seva trajectòria a l’Amèrica Llatina li ha conferit una visió més propera als desafavorits i les perifèries, en la línia de Francesc. De fet, Prevost ha sigut un usuari actiu a la xarxa social X, des d’on ha opinat sobre les polítiques de la Casa Blanca.
Al febrer, Prevost va compartir una publicació del mitjà de comunicació National Catholic Reporter amb el titular: "JD Vance s'equivoca: Jesús no ens demana que classifiquem el nostre amor pels altres", en què un escriptor refuta l'afirmació del vicepresident en una entrevista a Fox News que els cristians prioritzen estimar les persones properes a ells abans que les d'altres països.
Eufòria a Chicago
El Chicago Tribune, mitjà de la ciutat natal de Prevost, ha celebrat amb orgull l’ascens del cardenal, recordant els seus orígens a una de les ciutats més grans dels Estats Units. El diari ha recollit testimonis de veïns i antics companys que el descriuen com una persona humil, compromesa i amb una gran capacitat d’escolta. Lleó XIV va criar-se al barri conegut com a South Side juntament amb els seus dos germans, un veterà militar que actualment resideix a Florida i un director d'escola catòlica jubilat.
En la mateixa línia dels grans mitjans generalistes dels Estats Units, The New York Times ha dedicat una anàlisi profunda a l’elecció de Prevost com a nou papa, destacant la seva trajectòria internacional i el seu perfil com a pontífex, que podria actuar com a pont entre diversos corrents dins de l’Església catòlica. El bisbe de Roma ha estat descrit com un líder amb una visió global, capaç de comprendre i integrar les diverses sensibilitats presents a la comunitat catòlica mundial. El diari subratlla que la seva elecció representa una continuïtat amb les reformes iniciades pel papa Francesc, especialment pel que fa a la promoció de la justícia social i l’acostament als més desfavorits.
A més, The New York Times destaca que, tot i que Prevost és el primer papa nord-americà, la seva doble ciutadania amb el Perú i la seva experiència pastoral a l’Amèrica Llatina el posicionen com una figura que transcendeix les fronteres nacionals. El diari també assenyala que la seva elecció podria tenir un impacte significatiu en les relacions entre el Vaticà i els Estats Units, especialment en temes com la immigració i la justícia social, on Prevost ha expressat opinions que podrien contrastar amb les polítiques actuals del govern nord-americà.