(Un empleat de la planta nuclear deTxernòbil vigila l'activitat en el Reactor número 1, commemoració 20 aniversari de la construcció del Refugi de la Planta nuclear de Txernòbil el 1986 EFE)

La mini sèrie d’HBO Chernobyl ha tornat a posar sobre la taula l’accident nuclear més perillós de la història. Els fets van passar la matinada del 26 d’abril de 1986, quan els operadors de la sala de control del reactor número quatre de la Central Nuclear VI Lenin de Txernòbil —URSS, actual Ucraïna— van cometre una sèrie d’errors fatals. Però va ser només culpa seva?

“La nuclear de Txernòbil tenia un mal disseny del reactor, operava malament en un sistema regulador ineficaç”, assegura el director de l’Institut Dalton i professor de radioquímica de la Universitat de Manchester, Francis Livens. “Esperem que no es torni a repetir una catàstrofe com aquesta”.  Tot i això, constata que “això no vol dir que no puguin passar mai més”. Però pensar en Txernòbil, ens pot fer recordar Fukushima. L'accident nuclear de Fukushima I va passar a la central japonesa l'11 de març de 2011 després d'un terratrèmol de magnitud 9,0 de l'escala sismològica, a la costa nord-est del Japó.

“Txernòbil va provocar una dispersió a gran escala de residus de combustible, el material més perillós. Fukushima no ho va fer. En aquest sentit, tot i que els reactors de Fukushima van patir danys importants, van fer la feina més important i van retenir la major part del combustible”.

Podria passar un Txernòbil avui? “Un accident nuclear podria tenir lloc en qualsevol moment, especialment perquè la majoria dels reactors nuclears d’Europa (i del món) estan arribant al final de la seva vida útil, i els problemes d’envelliment s’activen”, explica en canvi el doctor de l’Institut d’Energia de la University College de Londres, Paul Dorfman. “Els reactors són com qualsevol altra màquina complexa, es desgasten amb el temps. Les centrals d’energia nuclear són vulnerables i poden patir danys”, i insisteix que “està clar que la possibilitat d’accidents nuclears catastròfics continua sent molt real”.

“Els accidents són, per definició, accidentals. En altres paraules, els accidents passen i quan hi ha un accident nuclear, l’impacte radiològic per la pol·lució és molt seriosa”, ressalta. “Hi ha una evidència significativa dels efectes a llarg termini per a la salut, tant de Txernòbil com de Fukushima, especialment el càncer de tiroides en els joves. També apareixen malalties com trastorns immunològics i malalties cardiovasculars”.

Més probable ara que fa uns anys

“Estadísticament parlant, la probabilitat d’un nou accident nuclear està augmentant. Les estimacions abans de Fukushima eren d’un 1:100.000 per a tots els reactors en funcionament a tot el món durant els pròxims 20-25 anys”, explica l’expert. “Però Txernòbil i Fukushima junts van provocar una catàstrofe en quatre reactors nuclears en les últimes dècades, i això no ha fet altra cosa que augmentar les probabilitats fins a 1:5.000”.

Els accidents i les catàstrofes també ensenyen coses. “Txernòbil va provocar un canvi cultural important en la manera com funciona la indústria nuclear perquè es va fer evident que un accident en qualsevol lloc afectava als operadors nuclears de tot arreu”, detalla Livens. “Així, es va crear l’Associació Mundial d’Operadors Nuclears per garantir els més alts estàndards de seguretat nuclear a tot el món. Tot i això, al final, la seguretat nuclear és molt dependent dels acords nacionals a cada país”.

“Un accident en qualsevol lloc té un impacte a tot arreu. Per exemple, després de Fukushima”, insisteix Livens. Chernobyl ha tornat a demostrar les conseqüències fatals de l’accident. Però, què passaria si passés ara? “Txernòbil va ser un accident extrem i mal gestionat”. I exposa que “tant de bo no es repetís un accident com aquest. Si passés, esperaria una millor gestió”. Així i tot insisteix que “un accident greu és un desafiament massiu, fins i tot per una nació ben desenvolupada”. Amb la resposta tardana de l'URSS, l'expert constata que de vegades poden no entendre's algunes qüestions i que per tant comporten neguit: “Dit això, hi pot haver tensió entre la resposta tècnica correcta a un accident i les accions que es prenen com a resultat d’una percepció política o pública. I hi ha un risc que no s’acabin d’entendre com a importants”.

La mala gestió de Txernòbil

Tal com s’exposa a la sèrie, l’estructura, feta malbé, va cremar fins a 10 dies, i es va produir un núvol de pols i fum que es va escampar per tot Europa, i va afectar 142.000 quilòmetres quadrats al nord d’Ucraïna, el sud de Bielorússia i la regió russa de Briansk. La pluja radioactiva, 400 vegades superior a la radioactivitat alliberada a Hiroshima, va expulsar a més de 300.000 persones de casa seva i va desencadenar una epidèmia infantil de càncer de tiroides, segons explicava la revista National Geographic en un especial per commemorar els 30 anys de del desastre.

La sèrie, que recull bé l’opacitat de les autoritats soviètiques i la seva reacció tardava per afrontar l’accident, mostra que no va ser fins un dia i mig després que, finalment, es va anunciar que s’havia produït un accident i van procedir amb l’evacuació de la ciutat. Però la informació sobre el desastre era escassa i els efectes de la catàstrofe encara són vigents avui dia.

Es va traçar una àrea de més de 4.000 quilòmetres quadrats coneguda com a Zona d’Exclusió. Totes les comunitats situades dins d’un radi de 30 quilòmetres al voltant de la planta van ser desocupades i abandonades. Els habitants de Prípiat, la ciutat més propera a la central, no sabien que ja no tornarien mai més a les seves cases. Avui dia, encara està prohibit viure-hi, malgrat que algunes persones van disposar d’una autorització especial per tornar-hi.