Policies espanyols posen el crit al cel pel gir en el judici a Vergés i Argimon

Jupol i Jucil han criticat la decisió de l’Audiència de Barcelona de retirar del judici el delicte contra els drets dels treballadors que podia comportar penes de presó per als exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon, així com per a tres excàrrecs del Departament. La causa investiga el retard en la vacunació contra la covid-19 d’agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil l’any 2021. “No compartim la decisió adoptada pel tribunal”, han expressat el sindicat de la Policia Nacional i l’associació de la Guàrdia Civil. Les dues entitats sostenen que el delicte “es va cometre per un tema d’odi” i consideren que “la gravetat dels fets i el perjudici ocasionat a milers d’agents justificaven que aquesta acusació continués formant part del procediment”.

El tribunal ha acordat excloure aquest delicte en aplicar la doctrina Botín, que impedeix jutjar una persona només a instàncies d’una acusació popular quan la Fiscalia no acusa per aquell delicte i el cas no afecta la col·lectivitat en els termes exigits per la jurisprudència. La petició va ser plantejada per les defenses i finalment acceptada per la secció sisena de l’Audiència de Barcelona.

Amb aquesta decisió, els acusats ja no s’exposen a penes de presó. El judici continuarà només pel delicte de prevaricació administrativa, pel qual la Fiscalia demana 12 anys d’inhabilitació per a Vergés, Argimon, l’exsecretari general de Salut Marc Ramentol, l’exdirector del Servei Català de la Salut Adrià Comella i l’exdirector de Serveis del Departament Francesc Xavier Rodríguez. L’acusació popular, exercida per Jupol i Jucil, eleva la petició fins als 15 anys d’inhabilitació.

Malgrat les crítiques, Jupol i Jucil han remarcat el seu respecte per les resolucions judicials i el seu compromís amb l’estat de dret. Alhora, han subratllat que la decisió “no modifica l’objecte principal del procediment” i que el judici haurà d’aclarir “si va existir discriminació envers els agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat”. Les dues entitats insisteixen que “milers de policies nacionals i guàrdies civils van ser privats, sense justificació objectiva, de la vacunació que sí que rebien altres cossos policials que exercien idèntiques funcions essencials durant l’emergència sanitària”.

També defensen que l’objectiu del procediment és “que la Justícia determini si les decisions adoptades pels responsables del Departament de Salut d’aleshores van vulnerar el principi constitucional d’igualtat i van posar en risc la salut dels qui garantien la seguretat de tots els ciutadans”. El judici continua amb els cinc acusats asseguts al banc dels acusats, però ja sense el delicte que podia comportar penes de presó.