L'ONU ha calculat que gairebé el 10% de la població mundial va patir fam el 2021 (el 9,8%, exactament), d'acord amb l'edició d'enguany de l'Estat de la Seguretat Alimentària i la Nutrició en el Món publicat aquest dimecres. L'informe indica que el nombre de persones afectades per la fam va arribar fins als 828 milions l'any passat, un empitjorament de 46 milions respecte del 2020 i de 150 milions des de l'inici de la pandèmia de covid-19. "El món retrocedeix en els seus esforços per acabar amb la fam, la inseguretat alimentària i la desnutrició per al 2030, un objectiu establert per les Nacions Unides el 2015", diu l'estudi. Així mateix, destaca l'avenç de la pobresa extrema i la creixent desnutrició crònica.
Davant d'aquestes xifres, les projeccions són pessimistes per al 2030: apunten al fet que gairebé 670 milions de persones encara patiran fam (el 8% de la població mundial). Una xifra que es manté fins i tot calculant una recuperació econòmica global. És una xifra similar a la del 2015, quan es va fixar la meta de posar punt final a la fam, la inseguretat alimentària i la malnutrició per a finals d'aquesta dècada en el marc de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.
Bretxa de gènere i desnutrició infantil
L'estudi detalla que uns 2.300 milions de persones van patir inseguretat alimentària moderada o greu l'any 2021. Això són 350 milions més que a l'inici de la pandèmia. Però és que gairebé 924 milions van patir-la de manera severa (un 11,7% de la població mundial), cosa que representa un increment de 207 milions en dos anys. Amb perspectiva de gènere, aquestes xifres són encara més preocupants: el 31,9% de les dones va patir inseguretat alimentària, per davant del 27,6% d'homes. Parlem d'una bretxa de gènere de quatre punts, mentre que l'any 2020 era de tres punts. També cal destacar que 3.100 milions de persones no van poder permetre's una dieta saludable el 2020, 112 milions més que el 2019. Això revela els efectes negatius de la inflació en els preus dels aliments al consumidor derivats dels impactes econòmics de la pandèmia de covid-19 i les mesures implementades per contenir-la.
A més, gairebé 45 milions de nens menors de cinc anys van presentar emaciació, la forma més letal de desnutrició (augmenta fins a dotze vegades el risc que morin). Alhora, 149 milions de menors de cinc anys tenien un endarreriment en el creixement i el desenvolupament per mor de la manca crònica de nutrients essencials en les seves dietes. També cal esmentar que 39 milions de nens van patir sobrepès. La part positiva la trobem en la lactància materna exclusiva, amb el 44% dels nadons menors de sis mesos del món alimentats només amb llet materna l'any 2020. Tot i això, la xifra encara està lluny del 50% desitjat per l'any 2030.
Crisi d'aliments i aliments nutritius
Els organismes expliquen que hi ha una crisi d'aliments a causa de l'afectació de les cadenes de subministrament pels esdeveniments climàtics extrems cada vegada més freqüents, sobretot als països de renda baixa. A aquesta situació s'afegeix la guerra a Ucraïna, que involucra dos dels majors productors mundials de cereals bàsics, llavors oleaginoses i fertilitzants. La conflagració altera les cadenes de subministrament internacionals i eleva els preus dels cereals, els fertilitzants, l'energia i els productes preparats, com ara la fórmula terapèutica per a nens amb desnutrició severa.
Els autors de l'informe consideren que, ateses l'amenaça de la recessió mundial a porta i les implicacions que això té tant sobre els ingressos com la despesa públics, una forma de donar suport a la recuperació econòmica seria reorientar el suport alimentari i agrícola per enfocar-se en aliments nutritius. La qüestió és que el consum per càpita d'aquests no coincideix amb els nivells recomanats per a dietes saludables. "L'evidència suggereix que si els governs reorienten els recursos que estan utilitzant per incentivar la producció, el subministrament i el consum d'aliments nutritius, contribuiran que les dietes saludables siguin menys costoses, més assequibles i equitatives per a tothom", afirma l'ONU. Per concloure, planteja que els governs podrien fer més per reduir les barreres comercials als aliments nutritius, com ara fruites, verdures i llegums.