El sector lleter català viu un moment crític. L’increment desorbitat dels preus dels cereals derivat de la guerra a Ucraïna ha apujat el cost del pinso del bestiar i això, sumat també a la inflació generalitzada, està repercutint en la producció de llet. Amb aquest escenari, algunes explotacions estan reduint la quantitat de pinso que donen a les seves vaques i baixant la producció, mentre que d'altres s'han vist obligades a deixar l'activitat o a sacrificar vaques per vendre'n la carn.

 

Així doncs, cada cop hi ha menys llet al mercat i els ramaders asseguren que aquest augment de costos és una estocada més un sector que ja estava molt delicat. Fa un any, el preu que es pagava per una tona de pinso era de 310 euros, mentre que el maig d'aquest any s'estava pagant a 420 euros. Això repercuteix directament en els costos de producció, que se situen alguns cèntims per sobre del preu que cobren pel litre. Fa un any era de 0,35 de mitjana, mentre que actualment ronda els 0,45.

El preu de la llet a Europa

El problema de la manca de llet al mercat és generalitzat. “La baixada de producció en l'àmbit europeu és un problema que ja s'està convertint en normal. Cada vegada serà més difícil trobar aquesta llet, però ens trobem amb la paradoxa que encara no se'ns paga prou bé. O des de l'administració per protegir el ramader, o ens quedarem sense llet al territori”, ha assenyalat Daniel Bassas, director general de la Cooperativa Plana de Vic, en declaracions a l’ACN. 

Una altra de les paradoxes és que una part de la llet s'estigui exportant. En el cas d'aquesta cooperativa, una part de la llet de què disposen s'exporta a Itàlia, on es paga uns vint cèntims per sobre la mitjana. De fet, a la resta d’Europa la llet s'està enfilant a uns preus que aquí no se'ns estan donant i que ajudarien el ramader a tirar endavant.

El càrtel de la llet

Els productors ramaders catalans ja fa temps que denuncien que fa trenta anys que el mercat està estancat, amb els preus congelats, i que s'han vist abocats a hipotecar-se per poder subsistir. Per què? Durant 13 anys, vuit empreses de la indústria làctia van pactar entre elles el preu de la llet que compraven als productors. Aquest és el plantejament (confirmat pel tribunal de la competència) en què es basa la demanda que 300 ramaders catalans, i fins a 1.000 de l'Estat espanyol, han presentat de forma col·lectiva per recuperar els diners que han deixat d'ingressar. Tot un càrtel que va imposar uns preus fixos, eliminant la competència, i repartint-se els beneficis en detriment del consumidor, que acaba sent el gran perjudicat.

L'exemple del Grup Bon Preu i Vaquers Plana de Vic

Una iniciativa que també fa front a aquest problema és la darrera liderada pel Grup Bon Preu i Vaquers Plana de Vic amb un acord pel qual han arribat per comercialitzar llet dels productors de la Cooperativa a un preu que fa sostenible la producció làctia a Catalunya i l’arrelament i la continuïtat de les produccions làcties del país. La iniciativa s’ha  materialitzat gràcies a la participació i bona entesa del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l’Ajuntament de Vic, la Llotja de Vic, la Cooperativa de Vaquers Plana de Vic i Bon Preu. Aquesta llet es comercialitza a tots els establiments Bonpreu i Esclat, aproximadament 200 punts de venda, des de principis d’any sota la marca Terra i Tast amb cobranding amb Vaquers Plana de Vic. Terra i Tast és la marca que Bonpreu i Esclat posa als seus productes frescos i plats preparats de qualitat i sempre de proximitat, amb la qual cosa encaixa perfectament amb aquesta proposta de llet. Aquesta està envasada en ampolla de litre i en material plàstic PET reciclable.