Parlar d'emocions o de tenir una alta sensibilitat pot tenir una connotació positiva. Però, què passa si parlem de persones dèbils o de fragilitat emocional? Sota aquesta etiqueta potser costa més de veure-s'hi reflectit. És dolent ser fràgil emocionalment parlant? "La fragilitat és com la capacitat que tenim de gestionar el que ens passa a la vida, i que el que ens passa, ens pugui ferir", explica Vanesa Fernàndez Ungria, psicòloga a Dendros. "És com si fos el pas previ al malestar o de trencar-se".

Què vol dir exactament, però, la fragilitat emocional i per què en 'tenim'? En conversa amb ElNacional.cat destaca que l'acumulació de moltes situacions que estan afectant la persona, estat de dol, ha passat alguna cosa important, una situació estressant per un altre motiu... "L'acumulació dona la percepció de fragilitat perquè no hi ha prou capacitat d'afrontar-ho tot".

Ara bé, per a la fragilitat emocional no hi ha 'etiqueta' com la de les persones PAS o altament sensibles perquè la connotació és més aviat negativa. Malgrat tot, Fernàndez Ungria destaca que se li pot capgirar el sentit: "Estar connectat amb aquesta fragilitat, al cap i a la fi, tots som imperfectes i vulnerables". En aquest sentit, comenta que alguns pacients han patit rebuig a la vulnerabilitat, i que com a mecanisme de defensa no volen estar en contacte amb aquesta vulnerabilitat. 

La perfecció imperfecta i els murs de protecció

Els humans no som perfectes, això està clar. Però que ens fa imperfectes? Les emocions juguen un paper clau. "Som imperfectes i no som immunes a l'entorn. Sembla que ens sigui atractiu ser immune, però no existeix, no és cert. Soc imperfecte, soc vulnerable i de vegades tinc por, i això no canvia que sigui valenta", constata. 

Fernàndez Ungria explica que algunes persones, per intentar evitar aquesta fragilitat, es posen una capa. "Quan et poses una capa i rebutges aquesta part de tu, no és quelcom que puguis fer de manera selectiva, quan et poses aquesta mascareta te la poses per tot. Ens hem trobat persones que hem de fer la feina de tornar-los a connectar amb la seva debilitat perquè, és clar, ni tan sols entenen o perceben el que és bo. S'han protegit tant, veig que no puc amb tot, em construeixo un mur i això fa que tinguis distància de tot". I té conseqüències perquè tal com argumenta, ja ni les coses que surten bé són percebudes, emocions, parella... i el límit que s'han posat els afecta a tots els nivells. 

Implicacions per ser emocionalment dèbil

Saturació, col·lapse, mecanisme de defensa d'evitació... La psicòloga descriu que les persones que pateixen aquesta fragilitat perceben saturació i no volen afrontar aquestes situacions provinents del món exterior. "Es tanquen més, deixen de fer coses. I tot això, a la llarga, és contraproduent" i afegeix que "deixen de fer activitats que els aporten malestar o que no saben gestionar i encara acaben pitjor". 

Però, què passa si ets emocionalment fràgil i no vols tancar-te en un fortí de quatre parets? En aquest context, Fernàndez Ungria insisteix que l'autoconeixement és quelcom imprescindible. "Veure quines són les meves debilitats, ser conscient d'elles, gestionar les emocions, potenciar la intel·ligència emocional o identificar les emocions en cada situació" poden ajudar. I és que tal com assenyala "hi ha un llenguatge molt pobre d'emocions i poc coneixement". En aquest sentit, constata que la major part de les persones que acaben posant-se un mur, prové d'un malestar, o angoixa i que en anar estirant el fil, es troba que potser ve d'una situació de tristesa o d'una pèrdua.

 

 

Imatge principal: cintes de "fràgil" i "manipula-ho amb cura" / Unsplash