Nervis, suors fredes, bloquejos, vergonya... Parlar en públic no és fàcil, i menys quan sents la pressió d'haver d'impressionar una audiència, un cap d'equip o professors.
La veritat és que tots ens veiem obligats a fer-ho en diverses ocasions durant la nostra vida, ja sigui a l'escola o a la feina. I si ja ho fem davant dels nostres companys de classe i professors quan som petits, per què ens posem tan nerviosos?
Segons Sergi Mora, coach i terapeuta de les emocions, "a la majoria de persones ens costa parlar en públic perquè tenim por de que ens vegin imperfectes". Quan ens exposem estem mostrant també allò que no ens agrada de nosaltres, i "en tenir a sobre molts ulls és més fàcil sentir aquelles parts de nosaltres que ens costa acceptar", explica el terapeuta. Ja no és tant la por d'equivocar-se, assegura, sinó la por "de semblar insegur, de no semblar expert, de no ser esvelt... Al final, tenim por que el públic ens rebutgi".
La confiança en un mateix és el primer pas per parlar en públic
La confiança en un mateix és el primer pas
Com qualsevol habilitat, parlar en públic requereix una certa pràctica i tècnica (mirar als ulls de públic, utilitzar el to de veu correcte...) per millorar, sonar convincent i perdre la por. En aquest sentit, un dels factors més importants és l'autoconfiança, una aptitud que "hauria d'ensenyar-se en els primers 7 anys de vida", apunta el terapeuta. Com? "S'ensenya l'autoconfiança quan es deixa al nen ser ell o ella mateixa, quan se l'escolta i se li dona suport, no quan se'l jutja o se'l critica".
Tanmateix, conservar la confiança en un mateix no és tasca fàcil, i quan ens sentim sota pressió és quan afloren les nostres inseguretats. Per combatre-les i aprendre a comunicar sense por, Mónica Martínez, periodista, presentadora de televisió i formadora en oratòria, ha publicat el llibre 'Método Suéltate', en el qual presenta consells per preparar i exposar un bon discurs per dominar una reunió, una gravació davant de càmeres o qualsevol trobada amb una audiència.
L'autoconfiança s'hauria d'ensenyar en els primers 7 anys de vida
Aprendre a parlar en públic, pas a pas
El primer pas, explica la periodista, té a veure amb les emocions. És important entendre què sentim i d'on procedeixen aquests sentiments: "Cal buscar el seu origen, perquè en cada persona pot estar provocat per un motiu diferent." Una vegada saps d'on ve i l'acceptes, ja pots començar a controlar-ho: "si evites l'emoció, et dominarà. És recomanable assumir-ho".
Quan les emocions són negatives, hem de donar pas al poder de l'autoestima. "Perquè creguis en tu i en que pots fer-ho, has de crear una imatge mental de com ho faràs, has de veure't triomfador, aconseguint el teu objectiu," explica Mónica Martínez, que afegeix que "pots enganyar a la teva ment imaginant que la situació problemàtica ja ha passat i ha sortit molt bé".
Com dèiem, les emocions no es controlen, però això no significa que ens haguem de deixar influir per les experiències passades. "Controla com et trobes ara per arribar a l'estat desitjat, a com vols sentir-te", recomana la periodista. Un consell? Buscar una postura que generi sensació de confiança. D'aquesta manera, enviarem un senyal de poder i energia al nostre cervell.
La pràctica fa el mestre
I res millor que anar bé preparat per tenir la confiança necessària. Encara que sembli obvi, un dels grans secrets és "haver preparat molt bé aquest discurs en contingut i forma", assegura Martínez. Alguns parlen de la regla 90-10 per cent, cosa que significa que en el discurs "has d'oferir un 10% de tot el que saps. Prepara el teu missatge amb el cent per cent de les teves idees, i després construeix un discurs només amb un 10 per cent". El resultat? Un marge de seguretat brutal i molta confiança en allò que estàs explicant.
Preparar el discurs és clau per perdre la por de parlar en públic
El missatge ha de provocar emocions a qui l'escolta. Cal tenir una idea principal sobre el que es dirà, i remarcar allò que té més valor dins del propi discurs. "Es tracta de tenir molt clara la teva idea principal i línia argumental per ajudar al receptor amb la comprensió d'aquesta", aconsella.
No s'ha d'oblidar tampoc la comunicació no verbal. "La veu, els gestos facials i el llenguatge del cos... Tot ha d'anar ben coordinat per ser efectius", recomana l'autora del llibre. La postura, a més, "és la responsable de comunicar la intensitat de l'emoció i d'aportar dades sobre com ens sentim en parlar".
Recorda: confiança en un mateix, una bona preparació del tema i un control de la comunicació no verbal. Que ens vegin i ens escoltin segurs, perquè si nosaltres ens creiem i ens convencem del que estem explicant, no hi haurà qui ens freni!