La filòsofa Martha C. Nussbaum, de 78 anys, serà integrada aquest any al temari de selectivitat substituint al pare del liberalisme, el britànic John Locke (1632-1704). La inclusió de la pensadora americana respon a una creixent necessitat de visibilitzar pensadores que han aportat perspectives innovadores i crítiques a la filosofia, tradicionalment dominada per figures masculines. Amb aquest canvi, els estudiants tindran accés a una filosofia que no només aborda qüestions clàssiques com la justícia, l'ètica i la política, sinó que ho fa des d'un prisma humanístic, posant èmfasi en la vulnerabilitat humana, el paper de les emocions i la importància de les humanitats en la configuració de ciutadans democràtics. La presència de Nussbaum a la selectivitat no és només un reconeixement a la seva brillant trajectòria, sinó una declaració de principis sobre el tipus d'educació i de societat que es vol construir, centrada en la complexitat humana i la diversitat intel·lectual.
El perfil de Martha Nussbaum revela una trajectòria singular. Llicenciada en art dramàtic per la Universitat de Nova York, la seva passió la va conduir a Harvard, on va forjar el seu camí en la filosofia i es va convertir en la primera dona a rebre una beca “fellowship”, cobertura econòmica que es basa en el reconeixement de mèrit acadèmic o el potencial investigador. Aquest va ser un punt d'inflexió que va marcar l'inici d'una prolífica carrera com a investigadora, centrada en les arrels clàssiques de l'ètica i la justícia. Actualment, des de la seva càtedra a la Universitat de Chicago, Nussbaum imparteix classes d'Ètica i Filosofia del Dret i transcendeix les aules amb una presència activa en debats morals públics i acadèmics. El 2012, el seu compromís amb la justícia i el coneixement va ser reconegut amb el Premi Príncep d'Astúries de les Ciències Socials, en una distinció que enaltia el seu “profund coneixement del pensament grec, la seva contribució a les humanitats, la filosofia del dret i de la política i la seva concepció ètica del desenvolupament econòmic”.
Resum d'una obra: virtut, emocions i capacitats del ciutadà en democràcia
Les idees de Martha Nussbaum s'alimenten de moltes àrees, des de la filosofia antiga fins a les ciències socials. El seu objectiu és trobar respostes als grans reptes que afronten les nostres societats d'avui, com la justícia, com educar ciutadans actius i com entendre el paper de les emocions en la vida pública. Nussbaum es capbussa en el pensament clàssic, especialment de l'antiga Grècia, i ens parla de com som de vulnerables els humans, de com la sort (tychē) pot canviar-ho tot en un instant. A través de les tragèdies gregues i de les idees de filòsofs com Sòcrates i Aristòtil, explora com la visió dels antics sobre la relació entre la nostra essència i les coses que no podem controlar; sobre l'equilibri entre la bondat i la imprevisibilitat del destí. La seva obra clau, ‘La fragilitat del bé: Fortuna i ètica en la tragèdia i la filosofia grega’, ho exposa amb detall. Allà, el concepte d'eudaimonia d'Aristòtil —que significa felicitat en el sentit de viure bé i desenvolupar-se com a persona— ens recorda que el veritable èxit està en el ser bo i just malgrat les incerteses.
Entre els homes bons i decents, alguns no estan preparats per a les sorpreses de la vida, i les seves bones intencions fracassen quan s'enfronten a qüestions com la cura dels fills"
La defensa apassionada de les humanitats i la imaginació literària és un altre pilar de la seva filosofia. Nussbaum alça la veu contra l'abandó de les arts i les humanitats en els currículums educatius, una tendència global que, segons ella, prioritza el lucre per sobre de la formació de ciutadans íntegres. Per a la filòsofa, aquesta “crisi silenciosa” de l'educació és més greu que qualsevol crisi econòmica, ja que amenaça de crear “generacions senceres de màquines útils” en lloc d'individus capaços de pensar críticament, de comprendre el sofriment aliè i de qüestionar les tradicions. En obres com ‘Justícia poètica’ i ‘El coneixement de l'amor’, Nussbaum teixeix la idea que la literatura, especialment la novel·la, és una eina poderosa per al desenvolupament de la raó, capaç de fomentar una comprensió ètica que transcendeix l'intel·lecte per abraçar també l'emoció. La imaginació narrativa és, per tant, una porta a la compassió i a la ciutadania global que ens permet habitar la pell d'altres i percebre la complexitat de la vida humana en totes les seves facetes.
Els cursos d'humanitats, en particular, sovint semblen poc pràctics, però són vitals, perquè fan créixer la imaginació i desafien la ment a ser més receptiva, més crítica, més àmplia"
En l'àmbit de la filosofia política, Nussbaum s'endinsa en qüestions com la llibertat de consciència i els drets de les minories, defensant un feminisme universalista que situa la dignitat humana com a valor innegociable. La seva contribució més influent és, potser, l'enfocament de les capacitats, desenvolupat conjuntament amb Amartya Sen. Aquesta proposta ètica se centra en les “oportunitats” o “capacitats” essencials que tot ésser humà hauria de posseir per assolir una vida digna i plena, des de la salut i la integritat física fins a la llibertat política i l'accés a l'educació. Aquest model reconeix la dignitat inalienable de cada persona i proposa estratègies concretes per assegurar que tots els ciutadans puguin superar un llindar mínim d'oportunitats, un ideal que Nussbaum il·lustra amb casos reals de dones marginades a l'Índia.
Tot estudiant universitari hauria d'estudiar filosofia. Cal portar una vida reflexiva i qüestionar les pròpies creences. Si s'apren el pensament crític, el debat polític degenera en un concurs d'eslògans"
Les emocions, lluny de ser un obstacle per a la raó, són per a Nussbaum una font d'intel·ligència i discerniment. Desafia la dicotomia tradicional entre raó i emoció, argumentant que les emocions són, en essència, judicis de valor que revelen allò que considerem significatiu en les nostres vides. La compassió, per exemple, no és només un sentiment, sinó una emoció moral fonamental que impulsa els ciutadans a preocupar-se pel benestar dels altres, especialment dels més vulnerables. La seva teoria de les emocions busca integrar-les en una teoria de la justícia, tradicionalment molt racional i allunyada de les passions.
Les emocions no són només impulsos sense sentit; contenen pensaments sobre assumptes importants"
Finalment, la seva aposta per l'educació de la ciutadania democràtica és un clam persistent. Nussbaum advoca per una formació que capaciti els joves per pensar críticament, per deliberar sobre qüestions polítiques, per transcórrer les seves lleialtats locals i per comprendre la realitat dels altres. El mètode socràtic (maièutica) —basat en el descobriment de la veritat a través de preguntes i respostes— i el poder de la imaginació narrativa són, per a ella, eines indispensables per cultivar l'empatia i el respecte mutu, elements clau per a la resolució pacífica dels conflictes en un món cada vegada més fragmentat. La seva proposta educativa és un contrapunt a les tendències que promouen la docilitat i la submissió a l'autoritat, fomentant una cultura de dissidència i de qüestionament individual, que considera la base d'una democràcia viva i reflexiva. Què ens queda si ni tan sols hi ha voluntat d'entendre?
La por i la monarquia fan bona parella. Però la democràcia implica haver de treballar amb gent que potser no t'agrada, però als qui has de considerar els teus iguals. Un poble temorós mai confia en l'altre bàndol.
Els meus propis estudiants diuen que no confien en ningú que hagi votat a Trump. Com podem tenir una democràcia així?"