La pandèmia de covid ha fet caure a prop de la meitat el nombre de menors no acompanyats que han arribat a Catalunya. Des de gener del 2020 fins al juny passat, han entrat 1.227 joves, un 45% menys que l'any 2019, quan no hi havia crisi sanitària.
La directora de la Direcció General de la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Ester Cabanes, reconeix a l'ACN que el tancament de la frontera amb el Marroc ha estat un element "clau", però assenyala que "hi ha molta gent volent migrar". Cabanes també destaca que la gran majoria d'usuaris que atenen són majors de 18 anys i espera que hi hagi un canvi en la legislació sobre aquestes persones perquè puguin accedir a la documentació.
Efecte tancament de fronteres
La DGAIA ha vist caure de manera important el nombre de menors no acompanyats que ha d'atendre, des de l'inici de la pandèmia el març de l'any passat. Un fenomen que la seva directora, Ester Cabanes, associa de manera "clara" al tancament de fronteres que s'ha produït entre països, especialment el Marroc. Si el 2019 el nombre de joves que van venir a buscar-se la vida a Catalunya va ser 2.219, el 2020 amb prou feines es va arribar als 800. I el 2021, la tendència segueix a la baixa amb només 422. Unes dades que contrasten amb les registrades el 2018 quan 3.701 menors no acompanyats van acabar atesos en centres catalans.
Ester Cabanes, director general d'Atenció a la Infància / ACN
"Sí que és cert que la pandèmia ha ajudat que n'arribin menys, però troben altres maneres de venir i la realitat és que sabem que hi ha molta gent que està esperant per poder sortir i migrar cap aquí", remarca la directora de la DGAIA.
Model d'atenció
En aquest sentit, Cabanes deixa clar que en cas que hi hagués una nova arribada massiva -com va passar en alguns mesos de 2018- estarien "preparats" per poder actuar, "sense haver de canviar el model". I és que des de fa uns anys, la Generalitat aposta per derivar els joves que atén a pisos petits en lloc de grans cases de colònies, com fins ara. La directora de la DGAIA es mostra "molt satisfeta" perquè diu que s'ha pogut completar aquest procés "amb èxit".
L'objectiu és que els menors es relacionin més la comunitat i que trobin un entorn adequat per quan tinguin 18 anys puguin seguir amb un pla de vida. Cabanes reconeix que a vegades hi ha veïns que no els agrada que hi hagi menors no acompanyats en una comunitat concreta, però explica que en moltes ocasions "és desconeixement". "La veritat és que ens trobem de tot", remarca.
Menors no acompanyats atesos en un centre d'acollida de Badalona / ACN
Un 74% dels atesos són majors d'edat
Actualment, la DGAIA atén 5.622 joves que estan sols a Catalunya. D'aquests un 74% són majors de 18 anys, un fet que, assenyala Cabanes, fa evident que la Generalitat no s'oblida d'ells pel sol fet d'haver complert la majoria d'edat. "Actualment hi ha molts més majors atesos pel sistema que no pas menors", concreta.
En aquest sentit, la responsable de la DGAIA reclama que el govern espanyol agilitzi els tràmits per fer efectiu el real decret que vol impulsar perquè aquests joves puguin accedir a la documentació un cop facin els 18 anys. Cabanes adverteix que ajudar un jove fins que és major d'edat i després oblidar-se d'ell i que vegi que "no té cap oportunitat, és provocar que puguin caure en la indigència".
Imatge principal, un grup de menors no acompanyats en un centre d'acollida de Badalona / ACN