Un dels conserges del Palau de la Música va comprar lingots d'or per a Fèlix Millet per un valor de 24.000 euros. Ho ha explicat avui en judici del cas del Palau de la Música on han declarat cinc conserges i part del personal de la institució destinat, justament, als comptes. El conserge ha relatat com la secretària de Millet, sovint, li donava diners i la llista del que havia de comprar com colònies, tabac o pel·lícules, i també lingots d'or. El treballador, però, no ha pogut matisar si els diners que li donaven eren del Palau o de Fèlix Millet.
Els cinc conserges han explicat com de forma regular les secretàries de l'àrea de comptabilitat del Palau els donaven xecs bancaris al portador per cobrar en efectiu en oficines bancàries. Les quantitats podien anar d'uns 3.000 a més de 100.000 euros, i ells entregaven els feixos de bitllets a les secretàries de Millet i Montull, que solien guardar-los a una caixa forta del despatx de Millet. Aquesta pràctica es va allargar des de finals dels anys noranta al 2009, quan va esclatar el cas. En algun cas, a més, l'operació va ser a la inversa i els van donar 30.000 o 40.000 euros en efectiu per ingressar-los en comptes bancaris. També van fer alguns moviments d'una entitat bancària a una altra en metàl·lic o a empreses de Millet com Bonoyma.
Entre els conserges que han declarat avui hi ha els que van gravar les càmeres traient del Palau documentació després de l'escorcoll dels Mossos. Han relatat que Montull els va fer recollir arxius i documentació del seu despatx en unes bosses d'escombraries per portar-los a un pis seu prop de l'edifici modernista.
Preguntats pel fiscal per si no s'estranyaven d'aquests moviments bancaris i si s'havien queixat per aquesta responsabilitat, els conserges han dit que rebien ordres i que no les qüestionaven.
L''staff' comptable
Dos exalts directius de l'Orfeó Català encarregats de la comptabilitat han admès aquest dilluns que els pressupostos que els presentaven Fèlix Millet i Jordi Montull "aparentment eren correctes" i l'entitat semblava que no tenia massa problemes econòmics. Tot i així, han reconegut que no estaven al dia i al detall dels números, i que només assistien a les reunions directives on se'ls presentaven els pressupostos ja elaborats. "Em van enganyar", ha admès Pau Duran.
En la seva declaració com a testimonis, Duran, extresorer, i Manuel Bertrand, excomptador, s'han excusat dient que tenien confiança en la gestió de Millet i que com que l'Orfeó anava creixent econòmicament mai van fer gaires preguntes. A més, han dit que no tenien una visió simultània dels números de la Fundació del Palau ni del Consorci.
Duran ha reconegut el seu error de no preguntar i controlar més els comptes, però a banda de Millet i Montull, n'ha responsabilitzat l'aleshores vicepresidenta i actual presidenta, Mariona Carulla. De fet, ha dit que en les reunions de la comissió econòmica directiva hi eren Millet, Montull, Carulla i el secretari, a més d'ell. Però en aquestes reunions li donaven "molts detalls" per "distreure", com despeses de flors i d'afinar pianos, i no anar al fons dels números. Preguntat pels pagaments en efectiu a artistes o el gran nombre de comptes bancaris que tenia el Palau ha dit que ho desconeixia per complet, "per increïble que sembli".
Finalment, ha dit que tot i l'espoli de l'entitat, Millet va donar un gran "impuls" a la cultura, amb l'enderroc de l'església contigua al Palau, que va permetre l'ampliació, la fabricació de l'orgue o l'aconseguiment de mecenes, com per exemple després de la crema del Gran Teatre del Liceu el 1994. Bertrand ha admès que ell assistia un o dos cops l'any a l'assemblea de socis i que allà "no es votava, el que deia Millet anava a missa".
Per la seva banda, el gerent dels cors de l'Orfeó ha explicat que els viatges dels cantaires es contractaven per avançat amb una agència de viatges que reservava el desplaçament i l'allotjament i el pagament es feia amb transferència bancària. Després s'estipulava un preu per cada àpat i es donava en metàl·lic als cantants, però eren quantitats relativament baixes. També ha dit que desconeixia que algunes orquestres que tocaven al Palau cobressin en metàl·lic.
Caixa Catalunya, de testimoni
Per la seva banda, Manuel Monroig, exdirector de la principal oficina de Caixa Catalunya, a la seu central de Via Laietana, on es van fer la majoria de reintegraments de xecs, ha explicat que mai van sospitar d'un possible blanqueig o desviament de fons del Palau. Segons ell, només tenia coneixement d'aquests reintegraments quan hi havia algun problema, com per exemple que el Palau no havia avisat amb 24 d'antelació que volia més de 3.000 euros en efectiu. En una ocasió, Montull va trucar a Monroig per queixar-se que no li donaven 200.000 euros per pagar "els diners de butxaca" d'una orquestra filharmònica.
El fiscal li ha preguntat pel fet que en molts d'aquests reintegraments no consta qui va cobrar els diners en metàl·lic, tot i les reiterades peticions judicials a Caixa Catalunya. Monroig ha dit que li estranyava perquè els seus empleats sempre havien complert la normativa legal que obliga a identificar i anotar el nom de qui fa aquest tipus de reintegrament i després conservar les dades de l'operació durant alguns anys. En tot cas, ha dit que la seva oficina va tenir "auditories boníssimes" i sempre va complir la legalitat.
També ha declarat com a testimoni un home que va liquidar una empresa de piscines que teòricament hauria fet reformes a casa de Millet tot i estar inactiva, i ha assegurat que mai va fer cap factura a l'expresident del Palau.