Els partits de l’oposició han demanat aquest dilluns que el Govern ajorni un any la decisió d’avançar l’inici del calendari escolar. Així ho han demanat a la Comissió d’Educació el PSC, Vox, comuns i Ciutadans. La CUP, tot i que no ha sol·licitat que aquesta modificació del calendari es produeixi el curs 2023-2024 i no el 2022-2023, ha carregat durament contra el conseller Cambray per aquesta qüestió. Segons els anticapitalistes, es tracta d’una mesura que en cap cas ajuda els nens més vulnerables, i que tampoc permet la conciliació de la vida laboral amb la familiar. La diputada Nogay Ndiaye ha assenyalat, a més, que si és veritat que és positiu que els infants facin menys vacances d’estiu, retallar només cinc dies de vacances passa a ser una mesura amb poques conseqüències en els alumnes. 

00f98b5e98715810af2d81e1c0c32d554e33ae99

D’aquesta manera, doncs, els partits de l’oposició han tancat files amb el Consell Escolar, un òrgan consultiu del Departament de Josep Gonzàlez-Cambray que fa dues setmanes va emetre un informe no vinculant en el qual instava el Govern a avançar l’inici del curs escolar a partir del 2023-2024. El Departament d’Educació, però, no té cap obligació de fer cas a aquest informe. I tot indica que no en farà cap cas. Aquest dilluns Cambray ha tornat a insistir en la mateixa idea: si tothom demana un ajornament, és perquè la comunitat educativa vol discutir ‘el com’, però no ‘el què’; cosa que, segons ell, significa que tothom està d’acord que es tracta d’una bona mesura. I les bones mesures, també segons ell, no es poden ajornar.

Vaga de professors

Cambray ha comparegut en aquesta comissió del Parlament a petició pròpia, i aprofitant que en les darreres setmanes milers de professors s’han manifestat al carrer, ha volgut abordar aquesta qüestió. Respecte del calendari, ha insistit que l’avançament del calendari escolar “no afecta els drets laborals” dels docents catalans perquè “durant el setembre tindran temps per preparar-se el curs, i el juny també”. Per altra banda, ha assegurat que la seva conselleria té la intenció d’arribar a un acord amb els sindicats que aquestes darreres setmanes han omplert Barcelona de manifestants.

De fet, ha lamentat que fins ara no s’hagi pogut arribar a un acord, ja que “de les 14 demandes” que fa el comitè de vaga, el Departament “dona resposta a 10”. “I a set d’elles donem resposta aquest mateix curs 2022-2023, les altres es fan durant la legislatura”, ha assegurat el conseller. Cal recordar, però, que la darrera proposta que va fer Educació -avançada per ElNacional.cat- va ser considerada com a insuficient pels sindicats.

Per altra banda, Cambray ha volgut deixar ben clar que el descontentament dels professors es pot interpretar, en bona manera, pel fet d’arrossegar ja dos anys de pandèmia. Els mestres i docents han hagut de fer classe a distància i després enfrontar-se al virus amb aules plenes d’infants. “S’ha fet una feina per mantenir les escoles obertes i segures; entenem que això no és tan fàcil i entenem aquest cansament en el sistema educatiu”, ha manifestat. A més d’entendre que els professors es queixin de l’arrossegament de les retallades. Ara bé, també ha volgut deixar clar que la Generalitat ha fet passes en els darrers anys per revertir-les. En aquest sentit, ha tret pit dels darrers pressupostos del Govern, que contemplen la partida “més gran destinada mai a Educació”.

Llengua

Cambray també ha sortit en defensa de la modificació de la Llei de Política Lingüística (LPL) pactada entre ERC, JxCat, PSC i Comuns, que contempla el castellà com a llengua d’ús vehicular a Catalunya. El conseller d’Educació ha dit -en referència a la sentència del 25%- que la qüestió de la llengua “no pot anar de percentatges”. Segons el cap del Departament, “no hi ha un problema de llengua a les escoles” però sí que hi ha “una davallada de l’ús del català, i s’ha d’incrementar”. En aquest sentit, ha assegurat que una bona mesura és la que ha proposat el seu Govern, que els centres educatius donin resposta als usos lingüístics de cada entorn.