El Departament d’Educació va proposar als sindicats del món de l’ensenyament augmentar el nombre de docents en 890 efectius, així com incrementar el personal de treballadors d’atenció directa a l’alumnat en 216. Es tracta d’una proposta a la qual ha tingut accés ElNacional.cat i que el comitè de vaga va trobar insuficient; motiu pel qual no es va arribar a cap acord. De fet, els sindicalistes lamenten que algunes de les propostes que va fer la conselleria de Josep Gonzàlez-Cambray situava les mesures un cop ja s’hagués acabat l’actual legislatura, o per d’aquí a “masses” cursos. És el cas del restabliment de l’horari lectiu, que el Departament situava en la seva proposta al curs 2024-2025 i que incloïa 1.463 noves dotacions a educació primària i 2.009 a educació secundària. Per altra banda, el Govern també va proposar als representants de mestres i professors augmentar en 682 dotacions les plantilles dels centres de Formació Professional (FP), una mesura que hagués entrat en vigor a partir del curs vinent. El cas és que fonts sindicals apunten a aquest diari que les xifres semblen molt altes en el paper, però són “una misèria” si es reparteixen per tot Catalunya.

El  document que es va discutir aquest dilluns posava sobre la taula una reducció de ràtios fins a 20 a l’educació infantil i primària, de 25 a secundària i de 30 a batxillerat i FP. Cal recordar, però, les paraules que pronunciava aquest dimarts el portaveu de Professors de Secundària, Joan Alís, poc abans de començar la manifestació a la Diagonal: “Si la reducció de ràtios només es produeix a P3, hauran de passar 15 anys fins que la reducció de ràtios arribi al Batxillerat”. El cas, però, és que el document d’Educació proposava reduir les ràtios a 1r d’ESO a partir del curs 2025-2026, mentre que a Batxillerat i Formació Professional no arribaria dins el curs 2029-2030. És a dir, que la conselleria proposava que la reducció de ràtios en tot el sistema educatiu es produís en un període total de nou anys.

El Departament d’Educació també va proposar als sindicats “procedir, a partir de l’1 de setembre de 2022, a la cobertura de les substitucions de reducció d’un terç de jornada per mitja jornada”, així com “retornar al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys” a partir del curs 2025-2026. Així mateix, la conselleria també es comprometia a “fer efectiva l’estabilització dels llocs de treball estructurals vacants ocupats per personal laboral i funcionari interí docent” el desembre del 2024. 

 

 

Cal recordar que aquest dilluns el comitè de vaga va sortir del Departament de Treball assenyalant que el Departament d’Educació havia practicat un “engany” durant les negociacions. Van assegurar que la conselleria havia optat per una estratègia “immobilista” tot i les peticions que havien fet els sindicats.