La crisi immobiliària ha deixat moltes cases buides. Moltes són propietat de bancs que, o bé les han embargat als seus propietaris, o bé directament als promotors i constructors que van veure com la seva empresa feia aigües i mai no van arribar a vendre els habitatges. Són cases, algunes d'elles valorades entre 800.000 euros i un milió d'euros que han acabat sent l'habitatge perfecte per alguns grups d'okupes. A Alella (Maresme) el fenomen va començar fa més de 3 anys i no ha parat. Hi ha una vintena de cases okupades d'alt standing, en 7 urbanitzacions diferents, segons els veïns. Hi ha okupes a la Serreta, Eixample, Nova Alella, can Teixidó, can Sors, Mas Coll i Mar i Muntanya. L'Ajuntament només en té localitzades 11, i entre elles hi ha les okupades pels veïns que van fugir de la Mina i Sant Roc.

 

La dificultat de fer fora un okupa de casa en aquests casos es complica perquè alguns bancs no saben ni les propietats que tenen i menys encara que algú hi hagi entrat a viure il·legalment. Per fer fora un okupa cal denunciar, si no s'és prou àgil durant les 72 primeres hores que han entrat a la casa. Un cop passat aquest termini, ha de ser un jutge qui ordeni el desallotjament, però és indispensable que el propietari faci la denúncia. I si el banc és el propietari, els tràmits es poden allargar anys.

En el cas de les cases a quatre vents, l'okupació no afecta els veïns més enllà de la conducta que puguin tenir els okupes fora de la casa, al jardí i al carrer. Però en el cas de comunitats de veïns, s'afegeix el fet que no paguen les despeses de la comunitat i, si hi ha piscina i jardí comunitari, que se'l poden fer seu.

"No he pagat aquesta casa per viure amb aquest tipus de gent"

En C.M.S. viu en una comunitat de quatre cases i dues d'elles estan okupades. A l'estiu comparteix barbacoa i festes a la piscina. "No he pagat aquesta casa per viure amb aquest tipus de gent" diu a El Nacional. Fa dos anys que té un veí que va entrar il·legalment a la casa del costat. La constructora que li va vendre la casa va fer fallida. Ara els habitatges són del banc. I el veí okupa s'hi va instal·lar i va portar uns amics a una altra de les cases de la comunitat.

L'any 2014 l'amo de la casa va denunciar l'okupació però a l'hora del judici no s'hi va presentar. Les cases ara ja són de Bankia i el banc no executa cap tràmit per fer fora els okupes.

L'okupació no és l'únic problema. Per fer vida normal els okupes han punxat la llum, l'aigua i el gas del carrer. Els veïns han avisat la policia local, però no serveix de res perquè l'endemà tornen a manipular els comptadors. "Truquem a la policia i diuen que ells no hi poden fer res", lamenta.

"Estic absolutament sol des del 2014", explica mentre relata que s'ha posat en contacte amb altres veïns d'Alella que s'han trobat amb la mateixa situació. També ha parlat diversos cops amb l'Ajuntament, perquè facin algun tipus de pressió, sobretot pel que fa als serveis que estan punxant il·legalment, però el consistori no fa res i no entén "com han deixat que això arribi a aquest punt".

Vendre la casa i marxar tampoc no és una solució. "Qui em comprarà la casa amb un okupa a un costat i un altre a l'altre? No sóc jo el que ha de marxar", afirma. Després de tots els tràmits judicials que no han anat a parar enlloc ha enfocat la lluita cap a l'Ajuntament: "A mi em faria vergonya ser alcalde d'Alella i tenir més de deu cases okupades".

Incendi a la Serreta

A la urbanització la Serreta hi va haver okupada una casa durant molts anys. Els veïns expliquen que arran d'una disputa entre okupes, la casa va acabar cremada i els okupes es van repartir en diversos habitatges buits d'Alella.

Segons els veïns, part dels gitanos que han fugit de la Mina i s'han instal·lat a Alella com a inquilins il·legals de la Serreta. Els veïns expliquen que trien Alella perquè ja saben que s'hi viu bé i que no tindran problemes a l'hora de fer-se seva una de les torres de les urbanitzacions.

"La realitat és aquesta"

Des de l'Ajuntament admeten que no han fet pràcticament res per solucionar el problema i que han rebut queixes. "La llei és garantista i el marge de maniobra de l'Ajuntament és tendent a nul", diu l'alcalde Andreu Francisco a El Nacional. "El fet que els propietaris siguin bancs fa que aquestes situacions s'allarguin", argumenta.

Francisco no amaga que hi ha cases okupades per diferents perfils d'okupes: "La realitat i la tipologia de gent que pot estar okupant aquestes cases és àmplia i variada, des d'estrangers, a persones d'ètnia gitana i joves nacionals amb la mamà amb l'Audi que els porta el menjar".

A Alella hi ha 3.800 habitatges i segons l'Ajuntament només hi ha 11 cases okupades a Eixample, Nova Alella, Teixidó i can Sors. "La realitat és aquesta", admet l'alcalde. L'únic que ha fet fins ara la policia local han estat algunes identificacions i posar alguna multa relacionada amb els animals dels okupes, però poca cosa més.

Els veïns situen la vintena de cases okupades a la Serreta, Eixample, Nova Alella, Can Teixidó, Can Sors, Mas Coll i Mar i Muntanya.

En una entrevista de El Nacional a Andreu Francisco a principis del mes de març, abans que esclatés tota la polèmica, l'alcalde assegurava que no hi pot fer res. Que la llei és tova i que la policia fa el que pot. "El marge de maniobra de l'Ajuntament i els Mossos és molt baix", deia, per concloure: "L'arrel del problema està en mans del legislador".

L'okupació de tres cases per part de diferents veïns de la Mina i Sant Roc ha fet esclatar el malestar dels veïns, que ja feia anys que es queixaven. Ara fa uns dies van esperar l'alcalde a la sortida del ple i li van reclamar una reunió que va acabar sent una audiència pública amb uns 200 veïns on l'Ajuntament va admetre errors i va començar a plantejar algunes mesures.

Qui dia passa, any empeny

Des de l'oposició, Gent d'Alella denuncia que la resposta de l'Ajuntament "és sempre: No podem fer res". La seva portaveu, Mercè Marzo, diu que el consistori està impassible i "qui dia passa, any empeny", i insta el Govern a multar els bancs que tenen cases buides com fan altres ajuntaments.

Qualifica el fenomen d'"okupació agressiva que posa en perill la convivència ciutadana" i que això pot portar a un problema d'inseguretat.