Els oceans estan absorbint una part important de l’excés de calor que s’acumula al sistema climàtic. És una de les principals conclusions de la desena edició de l’Ocean State Report de Copernicus, elaborat per Mercator Ocean International amb la contribució de 125 especialistes de diferents països. L’informe combina dades de satèl·lit, observacions directes i models oceanogràfics per reconstruir l’evolució dels sistemes d’aigua salada i conclou que la calor emmagatzemada als oceans ha augmentat de manera accelerada des de 1960, assolint el 2025 el valor més alt de la sèrie.
Per a Ángel Borja, investigador principal de l’àrea de Gestió Ambiental de Mars i Costes d’AZTI i editor en cap de Frontiers in Ocean Sustainability en declaracions a Science Media Center destaca la fortalesa de l’informe: "Les dades utilitzades són de domini públic i permeten la reproductibilitat de la investigació", destaca. A parer seu, l’informe ofereix una fotografia sòlida de l’estat de l’oceà, tant a escala global com local.
Un Mediterrani que també canvia
El Mediterrani s’està escalfant i també està pujant-ne de nivell, però de manera desigual. Mentre que el nivell del mar augmenta tant a la Mediterrània occidental com a l’oriental, l’increment és més ràpid a la part oriental.
L’any 2024, el Mediterrani va registrar el nombre més alt de dies de calor marina de les dues darreres dècades, i la seva temperatura mitjana es va situar 1,23 °C per sobre del període de referència de l’informe. Tot i que les dades de l'informe semblen arribar a 2024, altres agències com La Agencia Europea del Medio Ambiente, el World Ocean Assessment de l'ONU o l'informe de la World Weather Attribution han publicat dades del 2025 i 2026 amb augments similars. Aquestes onades de calor, poden canviar les condicions de vida sota l’aigua. Algunes espècies poden desplaçar-se cap a altres zones buscant temperatures més adequades, mentre que d’altres poden tenir més dificultats per sobreviure o reproduir-se i acabar alterant l’equilibri dels ecosistemes. Tanmateix, els efectes també poden canviar les activitats que en depenen, des de la pesca i l’aqüicultura fins al turisme i altres activitats a la costa.
Un mateix temporal, impactes diferents
Un altre exemple que recull l’informe és la borrasca Louis, que va afectar Espanya a finals de febrer del 2024 i que en alguns punts va provocar onades de més de vuit metres. Per entendre millor com responen les costes davant d’un temporal, els investigadors van comparar què va passar a Langosteira, a Galícia, i a Tarragona. En tots dos casos es van superar els valors històrics de vent i onatge, però el temporal no va tenir el mateix comportament ni va provocar els mateixos efectes.
A Langosteira, l’episodi es va allargar durant unes 33 hores. A Tarragona, en canvi, va durar menys temps, però va ser més intens. La forma de la costa, l’orientació del port i com estan construïts els dics poden marcar una diferència important en la manera com les onades arriben a terra i en els danys que poden provocar.
Així doncs, entrem en una era on no n’hi ha prou amb saber que arribarà un temporal; també cal saber com respondrà cada costa. "Un mateix episodi extrem no produeix necessàriament el mateix risc quan canvien les condicions locals", explica Carlos García-Soto, investigador del CSIC, responsable de la Unitat d’Avaluació del Sistema Oceà-Clima i col·laborador en processos internacionals de les Nacions Unides sobre canvi climàtic i oceans. En un Mediterrani cada vegada més calent i sotmès a episodis extrems, entendre aquestes diferències serà essencial per anticipar els riscos i protegir les zones costaneres.