Les obres de rehabilitació del Mas Montjoi de Baix, a Roses, han permès descobrir les restes de dues esglésies d’origen visigot datades entre els segles VII i IX dC, una troballa arqueològica inèdita fins ara malgrat que aquests edificis ja apareixien documentats en textos històrics. Els arqueòlegs responsables de la intervenció asseguren que la zona encara podria amagar noves estructures i resten pendents de la redacció d’un pla director que determini com s’han de conservar i museïtzar les restes. La intervenció al Mas Montjoi de Baix va començar fa sis anys arran de la rehabilitació de la finca, propietat d’un particular, ja que l’espai està protegit com a bé cultural d’interès local i existien indicis previs de presència arqueològica. El jaciment es troba al cor del Parc Natural del Cap de Creus.

Segons ha explicat el director de la intervenció arqueològica, Marcel Pujol, una de les esglésies descobertes hauria continuat activa tant en època visigòtica com carolíngia. Les restes humanes trobades al seu entorn inclouen un enterrament del segle VII i dos infants datats al segle IX, fet que, segons l’arqueòleg, demostra que el temple “va estar en actiu abans de l’arribada dels musulmans i després”. En canvi, la segona església, construïda al segle VIII, correspondria a un edifici destruït durant la invasió musulmana que ja no es va tornar a aixecar. “Lligaria amb les fonts documentals que ens parlen d’una església totalment arrasada pels musulmans”, ha afirmat Pujol. Les datacions dels temples s’han pogut establir principalment gràcies a proves de carboni 14 efectuades sobre les tombes localitzades al voltant de les estructures, ja que al jaciment pràcticament no s’hi han trobat restes ceràmiques que permetessin concretar-ne la cronologia.


A més de les dues esglésies, els arqueòlegs també han localitzat una gran cisterna d’aigua dividida en tres compartiments. La primera de les esglésies es va descobrir molt a prop d’aquest dipòsit, després que els investigadors detectessin en una de les feixes una estructura de morter de calç que els va fer sospitar. La segona, en canvi, va aparèixer de manera inesperada durant els sondejos previs a la construcció d’un dipòsit d’aigües residuals. “Ens va aparèixer l’absis”, ha explicat Pujol. Els treballs arqueològics continuen oberts perquè els experts creuen que el subsol encara podria conservar noves estructures vinculades tant al monestir com a l’antic nucli habitat. “Un monestir no només és una església. Hi pot haver dependències annexes, cementiris, habitatges dels monjos, cuines o magatzems”, ha recordat Pujol. Ara, els tècnics esperen la redacció d’un pla director que determini les futures excavacions i fixi els criteris de conservació, restauració i museïtzació del jaciment.