Sacsejada història a l'Opus Dei. El sacerdot argentí Mariano Fazio, primer en la línia successòria per convertir-se en el cap màxim de la Prelatura de la Santa Cruz i l'Opus Dei, està acusat formalment de formar part del sistema de tràfic de dones pobres per a explotació laboral que va dissenyar i va executar l'Obra durant almenys quatre dècades a l'Argentina, i que almenys té 43 víctimes. Així ho afirma l'escrit de vuit pàgines que demana que se'l citi a declaració indagatòria al costat d'altres quatre religiosos, segons revela elDiario.es. Després de 2 anys d'investigació secreta, el 2024 el Procuradoratge contra el Tràfic de Persones de l'Argentina (PROTEX) i la Fiscalia Nacional en el Criminal i Correccional Federal núm. 3 van elevar una acusació formal contra les màximes autoritats de l'Opus Dei a Buenos Aires. Es demanava la investigació sobre els exvicaris regionals, Carlos Nannei (1991-2000), Patricio Olmos (2000-2010) i Víctor Urrestarazu (2014-2022). Especialment, havia cridat l'atenció que no se cités Fazio, qui havia ocupat el mateix càrrec en el període intermedi entre els dos últims. La demanda d'imputació per part de la Fiscalia argentina sosté que les proves són suficients per imputar també el segon home més important de l'Opus Dei al món.
El paper del sacerdot Fazio
Mariano Fazio va arribar a Roma el 2014, un any després que Jorge Mario Bergoglio es convertís en papa. El cap màxim de l'Opus Dei, Javier Echevarría, va col·locar Fazio com a vicari general amb l'objectiu de buscar acostar-se al jesuïta que, tot i que acabava de desembarcar al Vaticà, ja alarmava pel seu caràcter reformista. Segons apunten fonts pròximes a l'Opus Dei i al Vaticà, la intenció era "controlar" Francesc, amb qui Fazio tenia una bona relació a Buenos Aires.
La cúpula de l'Opus Dei a l'Argentina viu a la seu principal ubicada al barri de la Recolecta, un dels més cars de Buenos Aires. En el mateix edifici, en concret, en una torre de finestres gairebé tapades, va funcionar i funciona Laya, la residència més important de dones de servei de l'organització. En concret, són criades que atenen els homes de les jerarquies sense rebre cap pagament pel seu treball i en condicions de semitancament. En aquest indret va viure Fazio durant molts anys, inclosos els quatre en els quals va ser vicari regional i també va treballar la testimoni principal de la investigació.
43 casos d'explotació
La causa a l'Argentina assenyala 43 casos d'explotació. Tanmateix, la majoria de les denunciants van aconseguir abandonar la institució abans del 2008, quan va entrar en vigor la llei de Tràfic, i per tant del total, només quatre casos s'emmarquen en aquest delicte. L'acusació se centra en el cas d'una dona boliviana que va ser captada quan era menor i va servir com a mucama durant 31 anys. M.I.E., l'abril d'enguany, va relatar davant el jutge que coneixia el pare Mariano, que havia coincidit amb ell a la seu central mundial de l'Opus Dei a Roma —ella hi havia estat enviada com a criada i ell com a jerarquia— així com a la seu central a Buenos Aires, on també va treballar molts anys. La dona va detallar que entre el 2009 i el 2014 va tenir assignada la neteja de l'habitació de Fazio.
La dona també va explicar la seva experiència amb el vicari Carlos Nannei (1991-2000), predecessor de Fazio a Buenos Aires, enviat a Roma amb ell el 2014, que també està acusat dels mateixos càrrecs. M.I.E. va explicar que durant les "meditacions" —cerimònies religioses diàries als oratoris de l'Opus Dei— el sacerdot Nannei els deia que "voler sortir de l'obra era com sortir-se de la barca" i s'havien de convèncer que "sortir de la barca era una mort sobtada". I també que per això "havien de rendir el judici, cremar-se per Déu, fer-se holocaust per Déu". Sobre la feina que havia de fer, l'escrit apunta: "La quantitat de labors que li eren exigides, la disponibilitat a tota hora, les interminables jornades, i el sotmetiment psicològic van tornar a formar part d'aquesta nova declaració". A més a més, ressalta una frase de la víctima: "Jo anava pel carrer pensant que no volia viure més. Anava pel carrer pensant com pot la gent somriure. Aquí em van enviar al psiquiatre". Així doncs, els fiscals conclouen que "la resposta institucional al que eren les conseqüències de la vida que li exigien eren antidepressius, somnífers, tots dos subministrats per psiquiatres de l'organització".
Ara cal esperar quina serà la resposta del papa Lleó XIV, que fa unes setmanes es va reunir amb el cap màxim de l'Opus Dei, Fernando Ocáriz, i l'argentí Fazio. El nou pontífex es va mostrar disposat a seguir el camí iniciat pel papa Francesc, que va disminuir el poder i va treure la jerarquia a l'Opus després de la denúncia a l'Argentina i va exigir a l'organització que modifiqués els seus estatuts.