L’ús de la llengua catalana als jutjats i tribunals de Catalunya continua reculant, segons les noves dades recollides pel Servei Lingüístic del Departament de Justícia, a les quals ha tingut accés ElNacional.cat aquest dijous. Les sentències escrites en català només han estat el 6,34% (16.714) del total (263.766) l’any 2025, xifra que significa dues dècimes menys que l’any anterior (6,56%), però que marca un degoteig constant i negatiu any rere any. En el nou informe, la darrera dada recollida és de 2019, amb el 8, 46 % de resolucions en català (20.750). Les modernes eines per traduir textos i els cursos de català que, des del departament que dirigeix Ramon Espadaler, s’ofereixen a jutges (uns 870 en actiu a Catalunya) i fiscals (uns 430), tot i ser ben rebuts, no tenen una resposta efectiva, encara.
Val a dir que els ciutadans que es dirigeixen a l’Administració de Justícia en la llengua pròpia del país també reculen: només en el 6,65 % de les sol·licituds s’ha optat per demanar la documentació en català l’any 2025, quan el 2024 va ser d’un 7,42 % i el 2021 es va demanar en un 14,71 % de les sol·licituds en català, segons les dades recollides per Justícia. En aquest sentit, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona ha impulsat un nou debat per implicar tots els professionals i capgirar aquestes negatives xifres.
Incompliment de l’opció lingüística
Una explicació d’aquest desistiment de dirigir-se en català a l’Administració de Justícia és que gran part dels jutjats continuen incompliment l’opció lingüística dels ciutadans catalans. Segons dades de Justícia, l’incompliment de l’opció lingüística quan se sol·licita rebre les resolucions en català “és majoritari”: el 79,10 % del total de resolucions que s’haurien d’haver de respondre en català no s’hi han notificat.
En canvi, s’indica que s’ha atès l’opció lingüística quan l’intervinent ha sol·licitat rebre la documentació en castellà en el 98,52 % de les resolucions. És a dir, no s’han notificat en català les 213.911 resolucions en què hi havia una manifestació expressa per part de l’intervinent de rebre les notificacions en català.
Els responsables del servei indiquen que aquestes dades s’han posat en coneixement de la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i del secretari de Govern del TSJC, i se’ls ha demanat “la col·laboració” per tal que jutges i lletrats de l’Administració de justícia garanteixin els drets lingüístics de la ciutadania. La presidenta del TSJC, Mercè Caso, públicament ha defensat que cal respectar la llengua catalana als jutjats, que són serveis públics.
Poques demandes
Els operadors jurídics -com a advocats, procuradors i notaris- també s’han d’implicar en usar la llengua catalana als jutjats, s’insisteix des de Justícia. En aquest sentit, s’informa que durant el 2025, d’acord amb les dades extretes del sistema de tramitació processal ejustícia.cat, s’han presentat un total de 41.356 (5,21 %) demandes en català en els jutjats dels àmbits civil, mercantil, contenciós administratiu i social, enfront de les 752.905 en castellà.
Pel que fa al nombre d’actuacions fetes en català pels lletrats inscrits al torn d’ofici, es destaca l’increment que hi ha hagut els últims anys, que s’ha passat 15.348 del 2024 a 17.666 el 2025. L’Advocacia Catalana manté aquest compromís per la llengua pròpia, que Justícia remunera per cada escrit presentant en català.
Cursos en català
El Servei Lingüístic del Departament de Justícia informa que continua oferint al personal al servei de l’Administració de justícia cursos de nivells A2, B1, B2, C1 i llenguatge jurídic (J). L’any 2025 es van inscriure a la formació de llengua catalana 745 persones que treballen a l’Administració de justícia (jutges, fiscals, lletrats de l’Administració de justícia, metges forenses i resta de personal de les oficines judicials), com també alumnes de l’Escola Judicial. D’aquest total, uns 416 (el 56%) van acabar la formació. També es van inscriure a cursos un total de 217 operadors jurídics, des d’advocats a registradors.
S'hi afegeix que 296 alumnes van obtenir el certificat oficial del CEJFE que acredita el nivell corresponent de llengua catalana. Aquesta xifra representa un 74 % dels que es van presentar a la prova, que torna a implicar una millora respecte dels resultats de l’edició de 2024. Una xifra positiva, tot i que no es reflecteix a la pràctica.
Lleis estatals traduïdes
Finalment, es destaca el Portal Jurídic ofereix 427 normes de l’Estat en català, que es van actualitzant amb les modificacions que es publiquen. Aquest any s’han incorporat 30 lleis noves. El servei destaca l’esforç compartit amb els professionals de l’EADOP (Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions) de la Generalitat de Catalunya per continuar oferint normativa estatal en català durant el període maig 2021 - novembre 2024, en què el BOE no es publicava en català.
La realitat, però, evidencia que els drets lingüístics dels catalans no es respecten als jutjats: mentre el Poder Judicial anuncia que oferirà cursos de català per a jutges que exerceixen fora de Catalunya, una forense ha presentat recentment una queixa al TSJC perquè una jutgessa de la demarcació de Girona (on més s'usa el català) li va fer canviar de català a castellà el seu peritatge perquè desconeixia la llengua pròpia.