Solucions pràctiques i garantistes. Dos magistrats i dos lletrats de l’Administració de Justícia de Barcelona han elaborat el document Problemàtiques pràctiques i jurídiques en l’execució dels llançaments d’habitatges, com a grup de treball. És un informe que dona resposta a molts dubtes jurídics i que es pot considerar com una nova guia per executar desnonaments a Catalunya, sota el paraigua del principi de legalitat i de respectar la tutela judicial efectiva dels propietaris d’habitatges i de les persones i famílies ocupants, i aclarint la normativa espanyola i catalana en vigor i en constant canvi o parcialment suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). En el document, es detallen qüestions concretes, com ara què han d’incloure els informes de vulnerabilitat per suspendre un desnonament o que els llançaments amb data oberta sempre han de ser “excepcionals”. També s’hi explica la millora de la coordinació amb els distints serveis de l’Ajuntament de Barcelona (Habitatge i Serveis Socials) i el cos dels Mossos d’Esquadra (que ha estrenat nou protocol, sempre supeditat a la petició judicial) per fer respectar des dels jutjats els drets d’ambdues parts, mentre les administracions continuen sense resoldre la greu crisi habitacional. Amb aquesta guia es vol evitar casos de tensió a peu de carrer (sense oblidar dos suïcidis en els darrers dos anys), i que, esgotats tots els procediments legals, la suspensió d’un desnonament un cop al carrer ha de ser "extraordinària".
Aquest estudi pràctic també resol la negativa de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), expressada a finals de l’any passat, d’actualitzar el protocol sobre els desnonaments amb la Generalitat, adduint que el govern espanyol mantenia la pròrroga de la suspensió de desnonaments a famílies vulnerables, que recentment el Consell de Ministres ha tornat a prorrogar fins a maig de 2024. La guia pràctica ha estat coordinada pels magistrats Guillem Soler Solé, titular del jutjat de Primera Instància 1 de Barcelona i Roberto Garcia Carniceros, titular del jutjat de Primera Instància 30 de Barcelona, amb la participació d’Estela Bergel, lletrada de l’Administració de Justícia (LAJ) i directora del Servei d’actes de comunicació i execució civil (SAC) de Barcelona, i Raúl González, lletrat de l’Administració de Justícia del jutjat de Primera Instància 38 de Barcelona. Tots quatre van presentar la guia en una jornada al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), en la qual els autors insisteixen a destacar que “no hi ha un conflicte de drets” com insisteixen alguns sectors, en enfrontar el de dret de la propietat enfront del de l’habitatge, sinó que “són drets compartits” i que els jutjats estan “al mig” per resoldre les demandes de desnonament i amb constants modificacions de lleis amb “imperfeccions”.
El grup de treball analitza els llançaments en els procediments d’arrendaments, ocupacions sense títol o de les execucions hipotecàries, ja que tot i que precisa que són procediments molt diferents, “la materialització efectiva del llançament, són relativament comunes en els tres casos”. Algunes de les principals qüestions platejades en la guia són:
Quina normativa nova està en vigor?
En poc temps s'han presentat diverses normes per fer front a la crisi de l'habitatge. En l'àmbit estatal, els jutjats de primera instància han d’aplicar, entre d’altres, el Reial decret llei 11/2020. El grup de treball manifesta que aquesta norma regula el dret a la suspensió del procediment o llançament a favor de persones en situació de vulnerabilitat, “encara que tal situació no sigui conseqüència directa de la Covid-19”, i fins i tot preveu la possibilitat que “s'acullin a la moratòria persones que manquen de títol legítim per posseir”. Per tant, sosté que “la finalitat clarament tuïtiva i protectora de la norma”, a favor d'atorgar cobertura a situacions d'emergència habitacional, “sembla conforme amb una interpretació extensiva i favorable quant a l'àmbit objectiu i subjectiu de la seva aplicació”, com es realitza en aquest treball.
Pel que fa a la normativa catalana, s’insisteix que la llei 1/2022, aprovada el març passat, “està en vigor”, i arranja la inconstitucionalitat fixada pel TC en articles d’anteriors lleis (llei 24/2015 i el decret llei 17/2019) perquè defuig d’afirmar que s’atura un procediment perquè la normativa processal és competència estatal. En aquest informe també es valoren les darreres sentències del TC en matèria de l'habitatge.
Què ha d’incloure els informes de vulnerabilitat i què impliquen?
La norma fixa que els Serveis Socials aportaran al jutjat informe de vulnerabilitat econòmica de la persona o la família afectada d’un desnonament per tal de suspendre el procediment fins a donar-li una sortida: un habitatge social o una negociació del lloguer. En l’informe se sosté que, a la pràctica s'està observant que “els Serveis Socials remeten informes de vulnerabilitat molt escarits i estereotipats, sense incloure mesures concretes per resoldre situacions de vulnerabilitat”, i que aquest fet no ha d’implicar que el cas s’aparqui sinó que s’ha de requerir novament la informació o continuar sense ella.
Quan el jutjat pot informar d’un desnonament a Serveis Socials?
Un dels grans desacords entre jutges i Serveis Socials, és que els primers afirmen que no poden donar informació a l’administració sobre l’afectat d’un desnonament a causa de la llei de protecció de dades. Aquest fet implica que no hi ha temps per a la mediació o buscar una sortida a les famílies, segons el consistori barceloní. El grup de treball hi ha trobat una solució amb sentit comú. “Partir d’una concepció gradual de la protecció de dades que flexibilitzi l’exigència de consentiment en funció de la intensitat o sensibilitat de les dades transmeses. I acceptar, davant de dades no estrictament personals (número del jutjat i del procediment, ciutat on s’ubica l’immoble, etc.) efectuar la comunicació sense necessitat de disposar del consentiment” de la persona afectada. És a dir, primer demanar el consentiment de la persona afectada, i si no aportar dades objectives a l’administració, que potser amb la identificació de la finca pot anar a veure qui hi viu realment i si les persones són sol·licitants d’alguna ajuda en concret.
Què passa quan el gran tenidor no ofereix habitatge social?
La llei catalana precisa que els grans tenidors (titulars de més de 10 habitatges) han d’oferir habitatge social obligatori i si no poden ser sancionats, en procediments administratius. El grup de treball recull l’adreça de l’Ajuntament de Barcelona (lloguersocial@imhab.cat), com també de la Generalitat per a tota Catalunya (ofideutecomunicacions.ahc@gencat.cat) perquè els jutjats demanin informació sobre grans tenidors i alhora detallin si han incomplert aquesta norma. Alguns professionals lamenten, però, que gran part d’aquests propietaris prefereixen pagar les multes a cedir habitatges per a persones vulnerables. El grup de treball també aclareix que considera que les propietats del gran tenidor s’han de comptar al territori de tot l’Estat espanyol, no només en el municipi on ha presentat la demanda de desnonament. No obstant això, dilluns el govern espanyol va anunciar que presentarà un recurs al Tribunal Constitucional contra un article de la nova llei catalana (1/2022) que precisa que els grans tenidors han d'oferir habitatge social abans de posar una demanda per recuperar el pis.
Quina situació provoca més desnonaments aturats a peu de carrer?
En la meitat de les suspensions de desnonaments a Barcelona succeeix quan la comissió judicial es troba un tercer ocupant, el qual no constava en el procediment, com ara l’exparella del denunciat o una altra persona desconeguda. En la presentació de l’estudi, Estela Bergel directora del SAC de Barcelona, explica que per evitar més demores, però alhora respectar drets, a la mateixa finca s’informa l’ocupant que té 10 dies per presentar un títol habilitant i ja es fixa la nova data de llançament. No bostant això, hi ha jutges que ordenen reobir un procediment nou. Bergel informa que el SAC és actualment format per 10 funcionaris, que es formen constantment, i tenen un seguiment acurat dels casos. En aquest sentit, Raúl González reclama una inversió gens cara de dotar els professionals del SAC de tauletes per fer la seva tasca més àgil. En alguns casos, jutges i lletrats de l’Administració de Justícia no compartien que des del SAC s’aturés un desnonament ja acordat per ells, i des del gener passat tenen un acord de supòsits per fer-ho, validat per la Secretària del TSJC.
Prop de 2.000 desnonaments a Catalunya
Tot i els esforços per minimitzar els efectes de la crisi en les famílies més vulnerables, Catalunya continua sent líder en desnonaments, segons les darreres dades fetes públiques pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Hi detalla que es van practicar 7.397 llançaments el tercer trimestre de 2022, que va ser un 14,6% més baix que el mateix trimestre de 2021. La majoria van ser desnonaments per falta de pagaments de lloguers, que van sumar 5.455 casos. D'aquest total, Catalunya va registrar 1.724 desnonaments, el 23,3% del total de l’Estat. Li segueixen Andalusia (1.303), el País Valencià (935) i Madrid (774). Pel que fa a les ocupacions il·legals d’habitatges propietat de persones físiques, ONG o habitatge social, el Poder Judicial informa que es van registrar 607 demandes per recuperar els pisos, el tercer trimestre de 2022, un 33% menys que l’any anterior. El nombre més gran de demandes presentades va ser a Catalunya: 130.
