L’horari d’estiu entrarà en efecte aquesta matinada de diumenge, quan a les 02:00 hores els rellotges de Catalunya i la Unió Europea s’avancin a les 03:00 hores, un canvi llargament qüestionat tant des de la política com la societat i els experts mèdics, però que la Comissió Europea acaba de renovar automàticament fins al 2031. Ja el passat mes d’octubre, quan es va abandonar l’horari d’estiu del 2025, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer una crida per tornar a plantejar la reforma horària a nivell europeu, ja que el canvi d’hora “ja no suposa un estalvi energètic i trastoca els ritmes biològics”. L’any 2018 l’expresident de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va proposar abolir el canvi d’hora de la UE i mantenir l’horari d’estiu, però només el Parlament Europeu es va posicionar l’any 2019 davant el silenci dels estats membres. Tot i la pressió de Sánchez, que va reclamar el debat la passada tardor, els governs europeus no ho tornaran a posar sobre la taula fins que la Comissió no presenti el seu “informe final” sobre la qüestió, la qual cosa s’espera per a finals d’any. D’aquesta manera, tot sembla indicar que el canvi d’hora durarà, com és habitual, fins a l’últim diumenge d’octubre.
Renovació automàtica tot i el debat obert
El Diari Oficial de la Unió Europea va publicar el passat 18 de març una comunicació en la qual es fixen les dates de l’horari d’estiu per als pròxims cinc anys, sempre amb l’últim diumenge de març com a referència per al canvi horari. “L’any 2026 era una bona data [per revisar-lo], ja que s’acabava l’actual període de 5 anys. Així i tot, aquesta renovació automàtica no implica que, si hi ha una decisió europea per acabar amb el canvi d’hora, després es pugui revocar”, explica la subdirectora de l’organització Time Use Initative (TUI), Ariadna Güell, en declaracions a EFE. Amb l’empenta inicial de la Comissió Juncker, el Parlament Europeu va votar l’any 2019 a favor de l’abolició del canvi d’hora estacional, però “no hi ha consens al Consell de la UE per eliminar el canvi horari tot i que la ciutadania ho reclama i el consens científic és clar: el cost és elevat per a la salut, el descans i el benestar general”, afirma Güell.
El Consell de Transports i Energia de la UE ha abordat en diverses ocasions la proposta, però no ha aconseguit consensuar la posició dels estats per iniciar les negociacions amb el Parlament Europeu. A Brussel·les admeten que és una carpeta difícil d’abordar per la complexitat del canvi. A finals d’octubre, el comissari d'Energia i Habitatge, Dan Jørgensen, va assegurar que farien un nou informe sobre la reforma horària. El comissari Jørgensen admetia que la proposta “no està al capdavant” de l'agenda política de la UE, però recordava “ressona amb milions de ciutadans europeus”. “El nostre objectiu continua essent buscar el consens entre els estats membres en aquest context”, va dir Jørgensen, subratllant que mentre no es prengui una decisió sobre el tema, el canvi d'hora es mantindrà. Segons fonts diplomàtiques, la Comissió Europea va presentar dilluns passat un document amb un “mapa” d’opcions per implementar la reforma. Ara bé, diuen que aquest document “no és concloent”, així que els estats no tenen previst tornar a tractar la reforma horària “abans que la Comissió Europea presenti l’estudi final”.
Sánchez insisteix: “Ja no té sentit”
L’últim cop que es va tornar a canviar l’hora, el passat mes d’octubre, Pedro Sánchez va reclamar que s’acabés amb aquest sistema: “Ja no té sentit. Gairebé no ajuda a estalviar energia i té un impacte negatiu en la salut i la vida de la gent”, va argumentar. Experts mèdics assenyalen les repercussions físiques i mentals que pot tenir aquesta pèrdua d’una hora per a algunes persones. “Moltes persones pensen que una hora no suposa un canvi rellevant, però el cervell necessita reorganitzar els seus ritmes interns”, explica la psicòloga Lucía Miranda Cortés, de Blua. En aquest sentit, diu que “és habitual” que algunes persones notin “més somnolència durant el dia, dificultat per concentrar-se o certa irritabilitat”. Això no obstant, l’impacte no és el mateix per a tota la població, ja que es pot veure agreujat en qui ja dormi poques hores i els adolescents.
“Quan el descans s’altera durant diversos dies seguits, és normal que aparegui la irritabilitat, menor tolerància a l’estrès o dificultats per mantenir l’atenció”, insisteix Cortés, qui afegeix que, “en la majoria dels casos, es tracta d’una situació temporal que millora a mesura que l’organisme s’adapta al nou horari”. No només estan a debat les conseqüències en la salut, també el suposat estalvi energètic de la mesura. El canvi d’horari es va adoptar per primer cop durant la Primera Guerra Mundial, però es va generalitzar durant la crisi energètica derivada de la crisi del petroli de principi dels anys 70. Espanya el va adoptar l’any 1974 i el 2001 la UE va harmonitzar el canvi estacional a escala europea. Sánchez citava la manca d’estalvi energètic que descriu un estudi de tres investigadors de la Universitat Carles de Praga, que sosté que els països més propers a l’equador són els que menys energia estalvien. De totes maneres, diuen que “els efectes de l'horari d'estiu sobre el consum d'energia són massa petits per justificar el canvi d'hora bianual”, citant estudis recents sobre la matèria.
Què notarem nosaltres?
Els ciutadans percebran des d’aquest diumenge que es farà de dia i de nit una hora més tard en haver avançat els rellotges una hora. Mantenint els horaris habituals, aquesta nit es dormirà una hora menys. A part d’aquesta conseqüència lògica, com s’ha mencionat, l’alteració del rellotge biològic pot produir en algunes persones símptomes de fatiga, irritabilitat, cansament o gana o falta de gana en hores fora de l’habitual. Davant d’això, la gran majoria dels espanyols, un 65,8%, estaven a favor de l’abolició del canvi horari l’últim cop que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) preguntés al respecte. La gran majoria, però, concretament un 68% dels enquestats, prefereix mantenir l’horari d’hivern, quan el dia s’allarga fins més tard en l’horari. Importants sectors econòmics com l’hostaleria, l’oci o el turisme també afavoreixen aquest horari d’estiu que, tot i desfasar encara més la sortida del sol a Espanya respecte de la resta d’Europa, permet aprofitar els moments de descans en sortir de la feina al sol fins més tard. Mentre no s’arribi al consens, sobretot al nivell polític europeu, continuarem avançant i fent retrocedir els nostres rellotges un cop cada any.