El català és residual entre els joves que fan esport o practiquen activitats de lleure a Barcelona. Així ho ha confirmat un estudi de l'Institut d'Estudis Catalans, en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, sobre l'ús del català en 14 entitats esportives i de lleure a la capital catalana. Concretament, només un 11,3% de les interaccions entre els joves en aquests contextos es fa només en català, mentre que un 76,4% de les mateixes es fan només en castellà. En canvi, la situació és molt diferent en les interaccions entre monitors, on un 68% són en català i un 32% en castellà. Tanmateix, els monitors, que sí que fan servir la llengua pròpia del país entre ells, no ho fan quan es dirigeixen als participants de les activitats, ja que només en un 31% dels casos fan servir exclusivament el català.
Quan els monitors s'adrecen als joves, un 40% fan servir el català, sigui de forma exclusiva o majoritària, però un altre 54% de les interaccions es fan exclusiva o majoritàriament en castellà. També el castellà predomina en les interaccions entre els joves i els monitors, ja que un 72% s'hi dirigeix en castellà. Però és en les interaccions entre els mateixos joves que l'ús de la llengua castellana s'imposa amb claredat, perquè un 83% d'aquestes es fan només o sobretot en castellà, mentre que en català es fan només un 18% d'aquestes. Per tant, tot i que el català és present de forma majoritària en les figures referents dels esportistes i participants en activitats de lleure, aquest fet no es trasllada a les interaccions entre participants i entre els monitors i aquests.
Formar referents esportius, però també lingüístics
De fet, en el lleure exclusivament, el panorama és encara més desolador per al català. En l'estudi en quatre equipaments municipals del districte de Sants-Montjuïc de la capital catalana, el 58,5% del personal dinamitzador s'adreça només o sobretot en català als joves, mentre que només un 4% d'aquests interactuen entre ells en català. L'estudi de l'IEC posa de manifest que el repte no és només que els professionals coneguin i utilitzin el català, sinó aconseguir que aquesta llengua esdevingui també la llengua habitual de relació dins dels espais juvenils. L'objectiu de la institució és que els entrenadors puguin ser figures que reforcin l'ús del català entre els joves en aquests àmbits lúdics i fora de l'entorn escolar.
Per això, l'IEC, juntament amb Òmnium Cultural i la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC), estan treballant en l'elaboració i la distribució de materials que plasmin les recomanacions que es fan d'una manera pràctica, dirigits als centres que assumeixin aquest compromís lingüístic, hagin participat en la prova pilot o no. El projecte defineix vuit línies d'actuació orientades a generar dinàmiques positives per a l’ús del català als clubs i a reforçar el paper dels prescriptors lingüístics, que es començaran a implementar aquest curs. Entre elles, hi ha la creació de protocols lingüístics, la formació d'entrenadors i entrenadores, la incorporació del català en les rutines i en les expressions d'ànim, reforç i felicitació de les entrenadores, així com l'acollida lingüística dels joves nouvinguts.
Els clubs esportius que han participat en el projecte són: l'ACE Sansur, el Barcelona Universitari Club, el Bàsquet Ateneu Montserrat, el Club Esportiu Europa, el Club Esportiu Handbol BCN Sants, el Club Esportiu La Marina, l'Eurofitness Estació del Nord, l'Eurofitness Tennis Vall d’Hebron, els Lluïsos de Gràcia i la Unió Esportiva Sant Andreu. Les observacions s'han fet en una dotzena de disciplines diferents, amb la implicació d'uns 1.400 jugadors i jugadores i prop de 200 entrenadors i entrenadores, en clubs en els quals participen gairebé 5.000 persones entre joves i entrenadores. Pel que fa als equipaments juvenils, l'estudi s'ha fet a l'Espai 04, l'Espai Jove La Bàscula, l'Espai La Clau i l'Espai Química Joves, tots al districte de Sants-Montjuïc.
El lleure i l'esport, clau per millorar la situació del català
La comissionada d’Ús Social del Català de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Salicrú, ha explicat que el lleure i l’esport "són estratègics per reforçar l’ús social del català entre els joves perquè és en aquests entorns informals on es construeixen hàbits lingüístics i ens emmirallem en referents". Segons ha explicat, "el projecte de l’IEC ens ajudarà a augmentar la presència del català en àmbits que els joves perceben com a atractius i socialment rellevants per aconseguir fer de la llengua una eina de relació quotidiana, inclusiva i compartida".
Per la seva banda, la presidenta de l'IEC, Teresa Cabré, assegura que la metodologia aplicada "és aplicable a qualsevol situació relacionada amb les activitats de lleure i esportives adreçades a joves, amb la finalitat d’incrementar l’ús de la llengua catalana".