Plataforma per la Llengua ha mogut fitxa davant les reticències d’Itàlia a l’oficialitat del català a la Unió Europea. L’entitat ha enviat una carta al cònsol general italià a Barcelona, Gabriele Luca Fava, en què li reclama que traslladi al govern de Giorgia Meloni la petició de reconsiderar la seva posició. La iniciativa arriba després que el ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, situés el seu homòleg italià, Antonio Tajani, entre els principals obstacles que encara impedeixen assolir la unanimitat necessària i a les portes del Consell d’Afers Generals del 22 de setembre a Brussel·les.
La missiva, signada pel president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, demana al cònsol que faci arribar la reclamació tant a la presidenta del Consell de Ministres italià com al Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació Internacional. L’organització vol que Roma modifiqui la seva posició davant d’una reivindicació que continua pendent després d’anys de negociacions al Consell de la UE.
Itàlia, sota el focus després de les paraules d’Albares
La carta arriba tres dies després que Albares assenyalés públicament Tajani com un dels “màxims frens” perquè el català, el gallec i l’euskera siguin llengües oficials de la Unió Europea. El ministre espanyol va fer aquestes declaracions dimecres al Congrés dels Diputats, en una resposta parlamentària en què va responsabilitzar també el PP de pressionar governs vinculats al Partit Popular Europeu perquè no donin suport a la proposta.
Dos dies abans, Albares ja havia assegurat que existeix “una gran majoria” favorable a la iniciativa i havia atribuït les reticències que encara persisteixen a raons polítiques. El govern espanyol manté que la incorporació del català, el gallec i l’euskera al règim lingüístic europeu no crearia un precedent automàtic per a altres llengües i s’ha compromès a assumir el cost que comportaria la mesura.
Aquest últim element és també un dels arguments que Plataforma per la Llengua posa sobre la taula davant les autoritats italianes. L’entitat sosté que durant les negociacions s’han anat aclarint les qüestions tècniques i jurídiques i recorda el compromís d’Espanya d’assumir les despeses addicionals de traducció i interpretació.
Per això, Escuder afirma en la carta que “la persistència de les reticències italianes resulta difícil d’entendre” i considera que, una vegada abordats els aspectes plantejats durant les negociacions, aquesta posició “sembla respondre més a consideracions de caràcter polític que no pas a arguments tècnics o pressupostaris”.
Una decisió que necessita la unanimitat dels Vint-i-set
L’oficialitat del català passa per modificar el Reglament número 1, aprovat el 1958 i encarregat de fixar el règim lingüístic de les institucions europees. Un canvi d’aquest tipus necessita l’acord unànime del Consell, de manera que les reserves d’un sol estat poden impedir que la proposta prosperi.
La petició espanyola perquè el català, el gallec i l’euskera s’incorporin a aquest règim es debat a escala europea des de l’estiu del 2023. En la reunió del Consell d’Afers Generals del 18 de juliol del 2025, els ministres ja van abordar formalment la qüestió i van acordar continuar treballant en la sol·licitud, sense que aleshores s’arribés a una decisió definitiva.
Ara, el govern espanyol ha demanat recuperar l’assumpte coincidint amb el Consell d’Afers Generals del pròxim dimarts, 22 de setembre. La reunió està convocada a Brussel·les i tindrà entre els seus principals assumptes el pressupost plurianual de la UE, la preparació del Consell Europeu d’octubre, la programació legislativa i l’estat de dret. L’oficialitat del català no figura entre els punts destacats de l’agenda pública del Consell actualitzada el 18 de setembre, tot i que Espanya ha sol·licitat que la qüestió torni a ser tractada durant la trobada.
L’Alguer entra en l’argumentari adreçat a Roma
Plataforma per la Llengua posa un èmfasi especial en un element que afecta directament Itàlia: el català també es parla en territori italià, concretament a l’Alguer, a Sardenya. L’organització utilitza aquest vincle lingüístic per reclamar al govern italià que reconsideri les seves reticències i defensa que un posicionament favorable de Roma reforçaria els lligams entre les comunitats catalana i italiana.
L’entitat també trasllada al cònsol la seva “preocupació” per la posició italiana i qualifica l’absència del català del règim lingüístic comunitari d’“una anomalia difícil d’explicar quan llengües demogràficament menors sí que gaudeixen d’aquest estatus”.