Els investigadors Roger Penrose, Reinhard Genzel i Andrea Ghez han aconseguit el Nobel de Física 2020 pels seus descobriments entorn dels forats negres i la seva relació amb la Teoria de la Relativitat, i per trobar en el centre de la Via Láctea un d'ells, va anunciar la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca a Estocolm.

El britànic Penrose rebrà el guardó pel "descobriment que la formació dels forats negres és una predicció robusta de la Teoria General de la Relativitat", formulada per Albert Einstein fa més de cent anys. Als seus col·legues alemany i nord-americà, Genzel i Ghez, se'ls distingeix per "pel descobriment d'un objecte compacte supermassiu en el centre de la nostra galàxia". Es tracta d'un guardó compartit pel descobriment d'"un dels fenòmens més exòtics de l'univers, els forats negres," va resumir l'Acadèmia.

Penrose va néixer el 1931 al Regne Unit i és professor de la Universitat d'Oxford; Genzel va néixer a Alemanya el 1952, ha dirigit el Max Planck Institute de Física Extraterrestre i exerceix a la Universitat de Califòrnia; Ghez és nascuda el 1965 a New York i exerceix a Los Angeles. Es tracta de la quarta dona en guanyar un Nobel de Física.

Monstres del temps


Segons destaca l'Acadèmia el Nobel, Penrose va inventar enginyosos mètodes matemàtics per explorar la Teoria General de la Relativitat i va demostrar que aquesta porta a la formació de forats negres, aquests monstres en el temps i l'espai que capturen tot el que entra en ells. Encara que Einstein va formular la teoria que prediu l'existència dels forats negres, mai no va arribar a entendre'ls ni acceptar-los.

Genzel i Ghez comparteixen el premi per haver descobert que un objecte invisible i extremadament pesat governa les òrbites de les estrelles en el centre de la nostra galàxia, i un forat negre supermassiu és l'única explicació coneguda actualment.

Durant la roda de premsa celebrada a Estocolm per a l'anunci del premi, Ghez va intervenir en directe a través del telèfon. La científica va explicar que quan van descobrir aquest objecte massiu en el centre de la Vía Láctea el primer que va sentir "va ser dubte" doncs "ha que provar que l'estàs veient és realment el que està veient", però també "emoció, una combinació d'ambdues coses". La física va destacar la importància del coneixement dels forats negres que "són blocs de construcció fonamentals de l'univers" i, a pregunta dels periodistes assenyalo que encara no se sap què hi ha dins d'ells.

Quarta dona amb el Nobel de Física


Ghez, quarta dona premiada amb el Nobel de Física, va dir que aquesta circumstància l'estableixi com una responsabilitat i que espera poder "inspirar" que altres dones entrin en aquest camp de la ciència "on poden fer moltes coses".

L'anunci del premi de Física segueix el de Medicina, ahir, que va ser per als viròlegs nord-americans Harvey J. Alter i Charles M. Rice i el britànic Michael Houghton pel descobriment del virus de l'hepatitis C.

Demà s'anunciarà el Nobel de Química, i en dies successius el de Literatura, Pau i finalment Economia, dilluns vinent. Tots els premis porten inclosa una dotació econòmica, que aquest any va augmentar a 10 milions de corones sueques -un milió més respecte a 2019- (956.876 euros, 1.121.533 dòlars), a repartir en cas de més d'un guardonat. Tant els anuncis dels premis com el lliurament seran en aquesta edició en format reduït per la pandèmia del coronavirus.