"Avui la implementació del Pacte Nacional per la Llengua és irregular i la implementació d'alguns Departaments és insuficient per assolir els seus objectius". Aquesta és l'anàlisi que ha extret Òmnium Cultural del primer aniversari del pacte per la llengua, fent un especial èmfasi en les conselleries d'Educació, Salut, Empresa i Esport. En una roda de premsa del president de l'entitat, Xavier Antich, al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, ha assegurat que el Departament de Política Lingüística no pot ser l'únic responsable del desplegament del pacte i subratlla que, perquè sigui "creïble", ha de ser una "política prioritària" de tot el Govern. "S'ha de notar tant en les mesures com en l'exemplaritat dels Departaments i representants", asseguren des de l'entitat sobiranista. Tot i això, Òmnium reconeix "avenços", sobretot remarcant en l'accés a l'aprenentatge del català. "Un àmbit que Òmnium, amb més de 200 entitats, partits i ajuntaments adherits al moviment Català per a tothom ha situat com a prioritat de país", ha assegurat Antich, que recorda que en l'últim any hi ha hagut un increment de 30.000 places de cursos de català i s'ha anunciat 50.000 més arran del procés de regularització d'immigrants.
L'escola, com a prioritat principal del segon any
Per això, Òmnium situa l'educació, la sanitat, l'esport i el món laboral els àmbits on el pacte nacional s'ha implementat menys. "A les escoles i instituts es juga la principal partida d'aquest segon any del Pacte Nacional per la Llengua. La distància entre la llei i la realitat és enorme, i a més sobrevola l'amenaça del Tribunal Constitucional", ha dit Antich, que ha posat d'exemple la disminució de l'ús del català de fins a un 46% en la docència. "El català és absent als patis pel 57% de l'alumnat de primària i 68% de secundària. Hi ha alumnes que acaben la secundària sense el nivell de C1", lamenta Xavier Antich, que creu que qui n'acaba pagant les conseqüències és l'alumnat que no té el català a casa. "Tots hem de tornar a situar l’escola com a màxima prioritat del país en el segon any d’aplicació del pacte", ha dit Antich.
Pel que fa a l'àmbit laboral, Òmnium Cultural considera que el desplegament de les 11 mesures previstes al pacte de "gairebé inexistent", tot i el consens entre sindicats i organitzacions empresarials. "Cal prioritzar la feina com a pilar fonamental", ha reivindicat Antich, que ha demanat posar en marxa el programa perquè cada any 30.000 professionals puguin aprendre català a la feina. També ha posat sobre la taula reforçar el català als processos de selecció, normalitzar-ne l'ús intern i extern a les empreses i garantir l'atenció en català als sectors que treballen de cara al públic, fent èmfasi a la salut i el comerç. Una de les dades que ha posat sobre la taula és que tres de cada deu metges encara no saben parlar català, mentre que dos de cada tres metges nascuts fora de Catalunya vol aprendre'l o millorar-lo.
El tercer àmbit en el qual Òmnium veu insuficient la implementació del Pacte Nacional és l'esport. Per això, Antich ha reclamat més finançament perquè els clubs i les federacions puguin crear i implementar plans lingüístics, fer arribar formació, assessorament i material a totes les entitats esportives, així com incorporar clàusules lingüístiques a convenis i subvencions. "Només un 14 % dels entrenaments es fan en català. Amb la UFEC i la UCEC hem assumit el compromís de reforçar el català a l'esport federat i escolar de Catalunya, però no ho podem fer sols", ha reclamat Antich.
Reivindiquen la feina feta en els cursos de català
En aquest context, Òmnium reivindica que s'han reduït les llistes d'espera per als cursos i s'ha creat programes com ara Català fàcil a 3Cat. "Encara falten les 30.000 places a la feina que reclamem des de Català per a tothom perquè els 2 milions de persones que volen aprendre o millorar el català ho puguin fer en horaris i formats compatibles amb les obligacions laborals i familiars", asseguren des d'Òmnium, que recorda que l'objectiu és arribar als 100.000 nous parlants cada any. Antich també ha reivindicat "l'activació del món local, amb taules per la llengua, regidories, plans, clàusules i campanyes municipals", així com "avenços en l'àmbit "audiovisual, cultural, digital i tecnològic". "Per tant, podem afirmar que el Pacte Nacional per la Llengua ha estat una eina útil quan hi ha hagut pressió i prioritat política", han assegurat des d'Òmnium.
Davant l'absència i les crítiques de partits com Junts per Catalunya i la CUP en el Pacte Nacional, Antich ha remarcat que des que s'hi van sumar ja van remarcar que perquè fos un pacte nacional "hauria de comptar amb el màxim de consens possible de les forces polítiques". "Hi ha dues de les forces parlamentàries preocupades per la situació de la llengua catalana que no estan sumades i això afebleix el caràcter de consens de país del pacte", lamenta Antich, que considera que la feina d'Òmnium és vertebrar el màxim de consensos des de la societat civil.