Artemis II serà la primera missió tripulada d'un programa que busca tornar astronautes a la superfície lunar per primer cop des de l'era Apol·lo, és a dir, des que els integrants de l'Apol·lo 17 van trepitjar el satèl·lit per últim cop el 1972. Després de mesos d'espera i diversos ajornaments del llançament de la nau a causa de revisions tècniques i de seguretat, els quatre astronautes d'Artemis II han arribat aquest cap de setmana al Centre Espacial Kennedy a Cap Canaveral (Florida), i s'han mostrat "entusiasmats" davant del llançament previst per a l'1 d'abril. La missió inclourà maniobres complexes i proves en òrbita lunar i permetrà recopilar dades clau sobre el rendiment de la nau i la resposta de la tripulació a l'espai profund, en què la NASA considera un assaig fonamental abans de tornar a posar l'ésser humà sobre la superfície de la Lluna.
"Anirem a la Lluna. El món ha estat esperant molt de temps per tornar a fer això. Estem realment entusiasmats", manifestava el comandant de la missió Reid Wiseman. La tripulació també la integren Victor Glover, Christina Koch i el canadenc Jeremy Hansen. Tots, que van comparèixer davant dels mitjans vestits amb els vestits espacials en una de les pistes d'aterratge del centre, van insistir en el fet que, tot i que la missió està en la fase final de preparació, el calendari continua sent flexible. Podrien produir-se retards de 24 o 48 hores si l'equip necessita més temps per completar els preparatius o si sorgeixen condicionants tècnics o meteorològics. Tot i això, Wiseman assegura que "el coet està llest i nosaltres estem a punt".
Els diversos ajornaments que ha patit la missió Artemis II han estat a causa de revisions tècniques i de seguretat, especialment relacionades amb sistemes de la nau Orion i altres elements del programa, fet que va portar la NASA a endarrerir el calendari inicial per garantir la fiabilitat del vol. Aquesta espera, l'han aprofitat els quatre astronautes per millorar la seva preparació: "Cada dia que passa és un dia més a prop del llançament", explicava Koch, remarcat l'impacte que tindrà la missió per al programa Artemis i per la futura exploració de Mart. “Ha estat inspirador i ens ha impulsat encara més”, apuntava.
Un pas de gegant per tornar a trepitjar la Lluna
I això és perquè l'Artemis II és un pas clau per preparar el camí cap a l'allunatge previst a l'Artemis III o, en tot cas, l'Artemis IV si la primera no aconsegueix fer-ho. És a dir, fins al 2028 com a mínim, a causa dels endarreriments que s'han anat produint. En aquest sentit, Hansen ha posat èmfasi en el fet que "no es tracta de ser els primers, sinó d'assegurar-se que no som els últims". A més a més, el programa té rellevància internacional, ja que involucra socis com el Canadà i l'Agència Espacial Europea, i perquè estableix les bases per a una exploració més ambiciosa de l'espai profund.
Una tripulació històrica
El vol tripulat té, a més, un marcat caràcter històric. Glover es convertirà en el primer home de raça negra a viatjar a la Lluna, Koch serà la primera dona a formar part d'una missió lunar, i Hansen, astronauta de l'Agència Espacial Canadenca, serà el primer no estatunidenc a viatjar a prop del satèl·lit. L'Artemis II marcarà així el retorn d'astronautes als voltants del satèl·lit per primera vegada en més de mig segle i obrirà una nova etapa a l'exploració espacial, amb la mirada posada no només a la Lluna, sinó també en futures missions tripulades a Mart.