La NASA ha cancel·lat el llançament del coet Artemis i ha presentat una nova data d'enlairament. La humanitat no ha aconseguit tornar a la lluna avui perquè l'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai, o també coneguda com a NASA, ha hagut de suspendre la missió des del Centre Espacial Kennedy, a Florida, per una fuga d'hidrogen. Una esquerda entre l'aïllant tèrmic entre els tancs d'oxigen líquid i hidrogen líquid i una incidència imprevista en els quatre motors han obligat a aturar-ho tot per revisar-ho a fons. Tot i això, els especialistes ja han avançat que hi ha un nou dia perquè el vehicle espacial sigui propulsat; el pròxim 2 de setembre. 

La nau espacial, anomenada Orion, anava a ser enlairada aquest dilluns en un viatge interplanetari d'anada i tornada a la Lluna amb tres maniquins dins de l'habitacle. Es tracta d'un assaig general de les futures missions Artemis II i Artemis III, que estan previstes pel 2024 i 2025. L'objectiu presentat per la NASA és que "la primera dona i la primera persona no blanca" trepitgin el terra llunar. Orion romandrà en la seva plataforma de llançament, 39B, estrenada el 18 de maig de 1969, amb el viatge espacial Apolo 10, que va orbitar la Lluna sense arribar a aterrar. Aquest cop es tracta del coet més potent que mai s'havia construït, segons ha declarat l'enginyer aeronàutic espanyol Pedro José Herráiz, que participa en la missió Artemia dins de l'Agència Espacial Europea. Tota la maquinària en el seu conjunt està formada per un vehicle llançador i la nau Orion, que arriba fins als 98 metres d'alçada. "Tornar a veure un coet d'aquesta grandària, i amb aquestes intencions de tornar a la Lluna, en la plataforma de llançament 39B és impressionant", ha assegurat Herráiz abans de saber que el primer enlairament anava a ser fallit.

L'últim humà que va trepitjar el terra de la Lluna va ser l'astronauta Gene Cernan, durant el 13 de desembre de 1972. Aquest va ser un privilegiat, o un gran escollit, perquè la NASA abans va reclutar 770 homes, que complien els requisits: ser nord-americà, tenir menys de 34 anys, mesurar menys d'1,83, ser pilot amb més de 1.500 hores de vol i a més ser enginyer o físic. Altrament, onze homes blancs van caminar sobre el planeta satèl·lit entre 1969 i 1972. Durant aquells viatges van esclatar moltes protestes pel component racista que tenien els requisits d'aquestes missions, que discriminaven els negres i es gastaven milions d'euros en un moment delicat de la població d'Amèrica. Ara, en canvi, la missió Artemis garantirà la presència d'una persona "no blanca" perquè trepitgi la Lluna. La NASA vol rendir comptes amb la diversitat racial dels Estats Units i de la humanitat. L'agència espacial estatunidenca ha repetit en multitud d'ocasions que el Programa Artemis permetrà que "la primera dona i la primera persona no blanca" passegin per la Lluna.