La xifra és escandalosa. Segons els informes interns dels Mossos d’Esquadra de seguiment de víctimes de violència de gènere, als quals ha tingut accés ElNacional.cat, a Catalunya els Mossos d’Esquadra tenen catalogades a 34 dones com a persones amb un nivell de “risc molt alt” de ser víctimes d’un feminicidi o de patir, per part de les seves parelles o exparelles, lesions molt greus. D’aquestes, i segons les mateixes dades de la policia catalana a final de 2022, n’hi ha nou que porten protecció policial. D’aquesta manera, pel risc molt elevat de ser assassinades pels seus agressors, i després d’haver presentat denúncia i haver tingut coneixement dels antecedents de la seva parella, la policia organitza proteccions personals que poden anar des d’escorta les 24 hores del dia, també del domicili, que assumeixen efectius de l’ARRO -excepcionalment ho fa la Divisió d'Escortes-, acompanyaments a la feina o visites diàries. No totes les 34 reben protecció per diverses casuístiques; sobretot, perquè el seu agressor ja són entre reixes o perquè elles estan en centres d’acollida i protecció, que ja tenen els seus sistemes de seguretat.

Segons les mateixes dades, hi ha 54 dones que tenen “risc alt” de ser víctimes de violència de gènere i 264 més que, segons el barem dels Mossos d’Esquadra, tenen un risc “mitjà". El gran gruix, que superen les 11.000, de les dones en seguiment tenen un risc “baix” de ser víctimes d’una agressió física greu o de ser assassinades. Sumant totes les dades es pot veure que actualment a Catalunya hi ha més d’11.500 dones amenaçades per les seves exparelles, una xifra que fa por. Fonts dels Mossos asseguren que aquestes dades són molt fluctuants i poden variar diàriament, si bé això és una foto a hores d’ara.

Més vigilància als agressors reincidents

La portaveu dels Mossos, la inspectora Montserrat Escudé, va participar amb altres comandaments del cos i altres representants de les altres policies de l’Estat en un gabinet de crisi que va convocar el ministre de l’Interior espanyol per analitzar, una per una, les 49 víctimes de violència masclista registrades a Espanya durant l’any 2022 i les primeres de 2023, en un horrorós inici d’any. Tot i que les conclusions es publicaran des de la delegació del govern espanyol per la violència masclista, la portaveu de la policia catalana, que també és la cap de l’Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana, ha assegurat que les diverses policies van conjurar-se per posar més atenció en els agressors, posant en relleu que molts dels homes que van assassinar les seves parelles o exparelles tenien antecedents -amb les dones assassinades o amb anteriors parelles.

Per fer-ho, des del ministeri s’està buscant la manera de poder alertar a les dones que denunciïn agressions per part de les seves parelles dels antecedents que pugui tenir l’home en altres relacions anteriors, un fet que si bé la Fiscalia ha avalat, hi ha posat condicions. Les altres mesures, i quan es decreten ordres d’allunyament, és l’ús de mitjans telemàtics per tal de fer complir aquest allunyament.

A Catalunya hi ha 38 dones amb polseres de protecció

Actualment, a Catalunya hi ha 38 dones que estan protegides amb aquests sistemes de polseres de seguiment. La víctima i l'agressor han de portar una polsera cadascun, i es programa amb els metres acordats en la mesura interposada pel jutge. Si la central d'alarmes detecta que l'agressor entra en una zona pròxima a la víctima, truca a aquesta persona i l'avisa. Si no es retira -per GPS detecten els metres de distància entre els dos dispositius-, s'activa a la policia -que envia la patrulla que estigui més a prop- i a la víctima -per alertar-la del perill, i demanar-li que vagi cap a algun centre comercial amb seguretat o que retorni a casa. La portaveu Escudé també ha explicat que no s’ha tingut mai una temptativa d'homicidi o un homicidi amb persones que portaven aquest dispositiu, per valorar-ne l’eficàcia.

Tot i que els jutges que dicten les ordres d’allunyament poden d’ofici sol·licitar aquest sistema de protecció amb polseres de seguiment, que gestiona el Ministeri de l’Interior espanyol, els Mossos d’Esquadra, des de fa dos anys, en els seus atestats, també insten els jutges a adoptar aquesta mesura de protecció. Tot i això, la mateixa Escudé no amaga que és un mecanisme que genera també ansietat a les víctimes, que sempre l’han de portar i que, depenent de la distància a la qual es trobi l’agressor, reben trucades per part de l’empresa de seguretat que ho gestiona. Amb tot, des de Mossos creuen que és una bona mesura de seguretat, reactiva i dissuasiva, i que instaran que més jutges les ordenin en ordres d’allunyament contra condemnats o agressors pendents de judici, com una mesura cautelar.