La xifra anual de morts lligades al consum de tabac al món s'incrementarà dels sis milions actuals a vuit milions de persones el 2030, i el 80% d'aquestes morts es produiran als països de baixos i mitjans ingressos, segons un estudi presentat avui.

El text, titulat L'economia, el tabac i del control del tabac, ha estat elaborat per l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units i l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

La primera conclusió de l'estudi és que els països més afectats pel consum de tabac són els de baixos i mitjans ingressos, que seran els que pagaran un preu més alt per fer front a les enormes conseqüències econòmiques que es deriven de l'addicció. El 80% dels fumadors de tot el món viuen en aquests països i per això s'estima que el 80 % de les víctimes mortals derivades de l'esmentat consum es produiran en aquestes nacions.

Si bé a escala global la prevalença del consum està caient, com la població mundial està creixent, l'estudi estima que "hi ha una gran possibilitat" que l'objectiu establert per l'OMS que hi hagi una reducció del 30% del consum de tabac el 2025 "no s'assolirà".

Un altre aspecte que assenyala el text són les conseqüències del consum passiu, tant per a les víctimes del mateix com per als sistemes públics de salut, en molts casos encarregats d'assumir el cost final dels tractaments. Davant aquesta realitat, l'informe advoca perquè els governs actuïn de manera decidida i intervinguin per evitar en tot el que puguin el consum de tabac, ja que el cost posterior que tindran és enorme.

Informació i prevenció

L'informe insta els executius que inverteixin més en campanyes d'informació i prevenció, ja que queda clar que hi ha moltes persones, i en especial els joves -a qui el producte atreu especialment-, que no són conscients de les seves nefastes conseqüències.

"Existeixen polítiques públiques i intervencions programàtiques efectives per reduir la demanda de productes de tabac i la mort, malaltia i costos econòmics que resulten del seu consum, però aquestes intervencions són inutilitzades".

De fet, l'estudi posa en evidència que "la vasta majoria de la població mundial encara no està adequadament coberta per aquestes intervencions". I cita, entre les més efectives, però no prou utilitzades: alts nivells d'impostos al tabac, polítiques d'espais lliures de fum, prohibició del màrqueting del tabac i campanyes d'informació, entre d'altres.

L'estudi assenyala que tots aquests programes tenen un elevat "cost-efecte", ja que el retorn de la seva implementació és molt més gran del que costa aplicar-los. El problema, segons els autors del text, és que pocs governs reverteixen els impostos obtinguts a través de la taxació als productes de tabac a aplicar altres intervencions de prevenció del consum.

269.000 milions

L'OMS estima que en 2013-2014, els impostos globals al tabac van generar 269.000 milions de dòlars d'ingressos per als governs, però aquests només van invertir 1.000 milions en el control del tabaquisme. El text destaca, a més, que el control del tabac redueix les disparitats de salut entre rics i pobres, ja que són els primers els més afectats pel consum i, per tant, per la despesa.

"El consum de tabac contribueix a la pobresa, ja que les malalties causades pel tabac impliquen més despesa en salut i ingressos reduïts".

Així mateix, l'estudi recorda que s'ha comprovat que els augments de preu tenen un impacte directe en la reducció del consum entre els pobres.

Finalment, l'informe deixa clar que el control del tabac no perjudica les economies, ja que el nombre de llocs de treball de la indústria tabaquera s'ha reduït en els últims anys a causa d'innovacions tecnològiques, a la globalització i a les privatitzacions, i no a la lluita contra l'addicció.