Mor el papa Francesc, DIRECTE | Reaccions i última hora del Vaticà

Fins aquí el directe de la mort del papa Francesc, que ha tingut lloc aquest Dilluns de Pasqua. El pontífex argentí ha traspassat als 88 anys d'edat, després d'uns mesos en els quals la seva salut havia empitjorat a causa d'una pneumònia bilateral. La causa de la mort ha estat un ictus i una posterior insuficiència respiratòria irreversible. S'espera que el conclave per elegir el nou Sant Pare es reuneixi entre el 5 i el 10 de maig. Tota la informació la trobareu a la portada del diari.

🟡 Francesc, el papa reformista, dels pobres i de la pau | L'editorial de José Antich

"Els temps especialment convulsos com els actuals necessiten una veu potent que sàpiga mantenir una independència de criteri, allunyada de l'onada política que està marcant el ritme del món", apunta el director d'El Nacional.cat.

El president dels EUA, Donald Trump, ha informat a través de la plataforma Truth Social que ell i la seva dona aniran al funeral del papa Francesc. "Estem desitjant ser-hi", ha escrit el líder republicà.

🗳️ Quina línia creus que seguirà el pròxim Papa? | ENQUESTA

Un cop mort el papa Francesc, el Vaticà ja es prepara per a la seva successió. S'espera que el conclave per elegir el seu successor se celebri d'aquí a uns quinze o vint dies, quan els 137 cardenals amb dret a vot es reuniran per decidir qui serà el nou Papa. Se sospita que després d'un papa tan progressista en vindrà un de més conservador, però la realitat és que la premsa especialitzada preveu continuïtat al capdavant del Vaticà.

El món de l'esport també ha volgut acomiadar el papa Francesc. "El FC Barcelona expressa el seu condol per la mort del papa Francesc", ha escrit la formació blaugrana a X. El Reial Madrid, per la seva banda, ha emès un comunicat lamentant profundament el traspàs: "El Reial Madrid vol expressar els seus condols a tota la comunitat catòlica davant la pèrdua d'una figura històrica i universal. Durant el seu pontificat, marcat per la dimensió del seu gran llegat, el papa Francesc ha representat un enorme esperit de solidaritat i suport a les persones més desafavorides i vulnerables", ha expressat el club madrileny. Altres clubs, com el Girona i el Celta de Vigo, també l'han recordat. 

El Dalai Lama ha expressat les seves condolences i "tristesa" per la mort del papa Francesc. "La Seva Santedat el papa Francesc es va dedicar al servei dels altres, mostrant constantment amb les seves pròpies accions, com viure una vida senzilla, però significativa", ha recordat el líder espiritual tibetà a través d'un comunicat. "El millor homenatge que li podem fer és ser persones de cor càlid i servir els altres des d'on puguem i de la manera que puguem", ha continuat. La comunitat tibetana celebrarà un acte en record del papa Francesc al temple de Tsuglagkhang, a la ciutat índia de Dharamsala.

El cardenal ha elogiat l'esperit "missioner" del Papa, que va posar les perifèries al centre i va fer arribar "la bona notícia de Jesús" als més pobres i desfavorits. "Va arribar per transformar el món en un lloc més humà i habitable", ha apuntat. Omella ha anunciat que dilluns viatjarà a Roma per participar en el funeral del pontífex i en el posterior conclave.

Omella destaca el tarannà inclusiu del Papa en la missa del Dilluns de Pasqua a la catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona ha assenyalat la "vitalitat" i "capacitat incansable de treball" del papa Francesc en la missa de l'octava Pasqua que s'ha celebrat a la catedral de Barcelona. Omella ha recordat també el tarannà inclusiu del pontífex i ha recordat que per ell "tothom cabia a l'Església, tant sants com pecadors".

A hores d'ara, no s'espera que ni Omella ni cap dels altres cardenals espanyols siguin elegits com a successors de Francesc. En el cas de l'arquebisbe de Barcelona, ha negat que hi tingui interès. "Jo, per descomptat, no m'hi veig", ha sentenciat aquest dilluns, en declaracions a Efe. I ha afegit: "Jo no em votaré, evidentment". Omella ha presidit aquest dilluns una missa en la qual s'ha resat "de manera especial pel Papa".

Un català i sis espanyols, entre els cardenals que elegiran el nou Papa. Quatre d'ells pertanyen a la Conferència Episcopal Espanyola: l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella; l'arquebisbe de Madrid, José Cobo; l'arquebisbe emèrit de Madrid, Carlos Osoro; i l'arquebisbe emèrit de València, Antonio Cañizares. Els tres primers van ser nomenats cardenals pel mateix papa Francesc, mentre que l'últim ho va ser per Benet XVI. També cal sumar Ángel Fernández Artime, que va ser rector major dels Salesians i actualment és el proprefecte del dicasteri per a l'Institut de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica. La llista la completen l'arquebisbe de Rabat, Cristóbal López, i el bisbe de Còrsega, Francisco Javier Bustillo, tots dos nascuts a l'estat espanyol.

Milers de fidels han acudit al llarg del dia a la plaça de Sant Pere per acomiadar el papa argentí. El cardenal Mauro Gambetti ha estat l'encarregat de presidir el rosari que s'ha celebrat en honor seu aquest vespre. Durant la cerimònia, el cardenal ha agraït "els dons que el ministeri del papa Francesc ha concedit a l'Església" i l'ha recordat com "un peregrí d'una esperança que no decep". 

El Vaticà ha fet públic el testament del Sant Pare. Segons han explicat, el papa Francesc va deixar per escrit que volia ser enterrat a la basílica de Santa Maria la Major de Roma, un temple dedicat a la Mare de Déu. D'entre les seves últimes voluntats destaca que el taüt amb les restes mortals del Pontífex ha de ser senzill i només ha de tenir gravat 'Francesc', el nom del pontificat, en línia amb l'austeritat que ha predicat. Les despeses de la sepultura seran cobertes per un benefactor anònim. 

El president dels EUA, Donald Trump, ha estat un altre dels líders mundials que ha traslladat el seu condol per la mort del bisbe de Roma. "Descansi en pau, papa Francesc", ha escrit en una concisa publicació al seu perfil oficial de Truth Social. "Que Déu el beneeixi a ell i a tots els que el van estimar", ha afegit el líder republicà. La Casa Blanca ha lluït aquest Dilluns de Pasqua la bandera del país a mitja asta per la mort del Pontífex.

L'últim mandatari amb qui es va reunir el papa Francesc va ser el vicepresident dels EUA, J. D. Vance. "Em vaig alegrar de veure'l ahir, tot i que evidentment estava molt malalt. Sempre el recordaré per l'homilia que va fer els primers dies de la COVID. Va ser realment bonic", ha escrit el catòlic convers a X.

El rei Felip VI, la reina Letícia i la reina Sofia es desplaçaran dimarts al matí a l'ambaixada de la Santa Seu a Madrid per firmar el llibre de condolences. Ho ha anunciat la Conferència Episcopal Espanyola. El llibre estarà disponible des de les nou del matí perquè els ciutadans que ho vulguin puguin deixar per escrit el condol per la mort del papa Francesc.

‼️ El Vaticà confirma que el papa Francesc ha mort a causa d'un ictus i una posterior insuficiència cardíaca irreversible. 

Entre els actes inicialment previstos que no se celebraran hi ha la xocolatada que l'executiu tenia previst recuperar al Palau de la Generalitat durant la diada amb els guardonats amb la Creu de Sant Jordi de l’any passat. Illa tampoc assistirà a la ballada de sardanes prevista per dimecres al vespre a la plaça de Sant Jaume, i no es farà una celebració de la diada amb els treballadors de la Generalitat que estava prevista per dimarts.

🔴 El Govern suspèn els actes de Sant Jordi no vinculats a la promoció cultural per la mort del papa Francesc. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha signat aquest dilluns el decret de tres dies de dol oficial per la mort del Sant Pare, que es faran de dimarts a dijous. Aquestes jornades de dol coincideixen amb la diada de Sant Jordi, motiu pel qual l’executiu ha decidit mantenir els actes tradicionalment ja presents a la jornada vinculats a la promoció de la literatura i a la cultura tradicional, però suspendre els actes no vinculats a la promoció cultural. A més, durant els tres dies, les banderes dels edificis institucionals onejaran a mig pal i lluiran un crespó negre quan estiguin a l’interior.

La constatació de la mort del Papa tindrà lloc minuts abans de les vuit del vespre a la capella de la Casa de Santa Marta, a petició del mateix Francesc. El camarlenc serà l'encarregat de presidir el ritual, que al passat consistia a colpejar amb un martell de plata el front del difunt. El cert és que actualment els metges certificaran la mort del pontífex argentí. Durant la cerimònia, el cardenal Farell retirarà del dit del Papa l'Anell del Pescador, un dels símbols que identifiquen el bisbe de Roma. Una vegada acabi, sonaran les campanes de mort al Vaticà. 

✍ L’últim missatge del papa Francesc abans de morir: crida a la pau a Terra Santa | Lluís Tomàs

En el seu darrer discurs com a papa de Roma, Francesc va demanar que "cessi el foc a Gaza, s'alliberin els ostatges i es presti ajuda a la gent". "Em sento proper al patiment dels cristians a Palestina i a Israel, així com a tot el poble israelià i a tot el poble palestí", va escriure al text que va llegir el mestre de cerimònies, Diego Ravelli. El Sant Pare també va criticar els atacs a hospitals i treballadors humanitaris, i va denunciar "el creixent clima d'antisemitisme".

L'abat de Montserrat, Manel Gasch, ha lamentat la mort del papa Francesc i ha assegurat que el seu traspàs "deixa un sentiment d'orfandat i una profunda acció de gràcies". "A tots els catòlics i segurament a molts cristians i a homes i dones de bona voluntat, ens provoca un sentiment barrejat de tristesa, però també una acció de gràcies pel testimoni públic de fe i de servei que ha donat al món com a cap de l'Església i successor de Sant Pere", ha assenyalat.

Els catòlics d'arreu del món resen pel papa Francesc i el futur de l'Església. A la Capella de Santa Llúcia de la catedral de Barcelona s'ha habilitat un espai en record del Sant Pare perquè els fidels puguin pregar per la seva ànima. A l'altar, hi han col·locat una fotografia de Francesc i un llibre de condolences. 

Un cop un candidat rep prou suports, el primer dels cardenals, per ordre i antiguitat, pregunta a l'escollit si accepta ser Papa. Si aquest accepta, ha de comunicar quin nom elegeix per al seu regnat i només llavors és considerat summe pontífex i bisbe de Roma. En aquell moment el conclave es dissol, es cremen les paperetes i s'anuncia el nou Pontífex a l'exterior amb una columna de fum blanca que surt de la Capella Sixtina.

Si no hi ha consens durant tres dies de votacions, és a dir, set votacions comptant la del primer dia, el procés s'aturarà un dia sencer i es reprendrà amb set votacions més, que donaran pas a un altre dia de descans, i així successivament fins en quatre ocasions. Si la situació continua sense resoldre's, a partir de llavors seran elegibles només els dos candidats amb més vots en l'última ronda en què tothom podia ser papable.

El procés per escollir el màxim representant de l'Església catòlica és un tràmit feixuc que pot allargar-se dies. De fet, el reglament assenyala que no hi ha límit de votacions per escollir-lo. L'ordenança indica que el sufragi ha d'iniciar-se la mateixa tarda que arrenca el conclave. Si no s'arriba a un acord en el primer escrutini, s'han de fer dues votacions cada matí i dues cada tarda en els dies successius, fins que com a mínim dues terceres parts facin costat al mateix candidat.

El cardenal Joan Josep Omella és l'únic elegible entre les diòcesis catalanes. Val a dir, però, que és un dels candidats més grans entre els participants del conclave, ja que aquest dilluns ha complert 79 anys. El candidat més jove és Mykola Bychok, un prelat ucraïnès que exerceix a Melbourne (Austràlia) i que va ser nomenat cardenal pel papa Francesc el desembre passat als 45 anys.

Un 39% dels papables són europeus, mentre que els asiàtics són els segons amb major presència (17%), per davant dels africans (13%), els de l'Amèrica del Sud (13%) i els de l'Amèrica del Nord (12%). Els quatre de l'Amèrica Central i els quatre originaris d'Oceania representen en total el 6% del total dels cardenals elegibles. Només els cardenals menors de 80 anys podran participar en la votació del nou Papa. El successor de Francesc no podran elegir-lo els 252 cardenals que formen el Col·legi Cardenalici, perquè la votació està reservada als menors de 80 anys.

D'entre els conservadors, qui surt a totes les travesses és el cardenal italià Pietro Parolin (70 anys), tot i que seria més aviat de perfil moderat o pragmàtic —és a dir, institucionalista, que combina elements de Francesc i de Benet XVI. Actualment, Parolin és el secretari d'Estat del Vaticà, cosa que el converteix en un cardenal influent a la Cúria. Diplomàtic de carrera, ha participat en negociacions importants, com els nomenaments de bisbes a la Xina.

Un altre dels candidats més sonats és el cardenal ghanès Peter Turkson (75 anys). De perfil més moderat que Tagle, va ser president del Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral i és una de les figures africanes més influents en el Vaticà. Té un enfocament social i amb disposició per abordar qüestions com la justícia econòmica i el medi ambient. En cas de ser escollit, es convertiria en el primer Pontífex africà. 

✍ Qui són els favorits per succeir Francesc? | Berto Sagrera

Un dels candidats progressistes que surt a totes les travesses és el cardenal filipí Luis Antonio Tagle (67 anys). En cas de sortir elegit, seria el primer Papa asiàtic de la història. Tagle va ser arquebisbe de Manila fins al 2019, quan Francesc el va nomenar prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles. El seu enfocament pastoral és molt proper a la comunitat i el seu missatge s'enfoca a la misericòrdia, la inclusió i la justícia social, cosa que el fa una de les figures més rellevants del sector progressista.

La premsa especialitzada coincideix amb Omella i preveu continuïtat al capdavant del Vaticà, perquè la majoria dels cardenals han estat nomenats pel pontífex argentí. Malgrat tot, entre els 137 cardenals amb potestat per escollir el nou Papa també n'hi ha de ben conservadors. La incògnita de qui liderarà la Santa Seu no es resoldrà fins d'aquí a quinze dies, com a mínim, quan el camarlenc Kevin Joseph Farrell convoqui el conclave. El successor de Francesc necessitarà dos terços dels vots per ser elegit. 

Omella descarta convertir-se en Papa. L'arquebisbe de Barcelona ha reconegut que mai s'ha plantejat encapçalar la Santa Seu. "No està en el meu cap, tinc molt clares les meves limitacions", ha dit. Quan se li ha preguntat per qui serà el futur Sant Pare, ha deixat clar que no és partidari de les quinieles perquè mai encerten. Omella, que forma part dels 135 cardenals encarregats d'escollir el nou Papa, ha explicat que anirà a Roma "tan aviat com pugui".

L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, confia que el successor de Francesc sigui continuista. "No pot ser d’altra manera", ha expressat aquest matí en una roda de premsa als mitjans, on ha destacat la tasca "renovadora" del pontífex argentí. En aquest sentit, ha assenyalat la capacitat de Francesc d’atraure nous fidels i ha recordat que diumenge passat van batejar-se 120 catecúmens a Barcelona. "En aquest món convuls i en una Europa envellida com l’actual, que molts joves diguin 'jo vull seguir a Jesucrist' és un signe d’esperança", ha valorat Omella.

Les campanes de la catedral de Notre-Dame han sonat aquest matí 88 vegades per recordar el papa Francesc. Centenars de fidels que es trobaven a la capital francesa s'han apropat a l'església per rendir homenatge al Pontífex aquest Dilluns de Pasqua.

La mort del papa Francesc ha iniciat un curós procés per elegir un nou Pontífex, però fins que surti elegit un successor, Kevin Joseph Farrell estarà al capdavant del Vaticà. Aquest cardenal ha assumit aquest Dilluns de Pasqua la funció de camarlenc, una figura clau durant el període que s'enceta avui, conegut com la Seu Vacant. Farrell serà el governador temporal dels béns i drets de la Santa Seu, i l’encarregat de convocar els cardenals a Roma. El camarlenc, un home molt proper a Francesc, va ser anomenat en el càrrec pel Papa el 14 de febrer del 2019.

L'expresident dels Estats Units Barack Obama també ha dedicat un missatge d'admiració al papa Francesc. "Va ser el líder estrany que ens va fer voler ser millors persones. Amb la seva humilitat i els seus gestos alhora senzills i profunds –abraçar els malalts, atendre els sensesostre, rentar els peus dels joves presoners– ens va treure de la nostra complaença i ens va recordar que tots estem lligats per obligacions morals amb Déu", ha escrit en una piulada. L'exlíder demòcrata ha afegit que aquest dilluns ell i la seva dona "ploren amb tots els d'arreu del món, tant catòlics com no catòlics" per la mort del Sant Pare. 

Un altre episodi que relaciona el Sant Pare amb Catalunya va ser quan, l'octubre del 2023, es va beneir la Moreneta en castellà. El pontífex va preguntar a l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, per la llengua en què estava escrit el text que havia de llegir i aquest li va indicar que havia de ser en castellà. "No ha de ser en català?", va respondre sorprès el papa Francesc. El cardenal li va dir que no i ell va continuar l’oració en castellà.

✍ El dia que el papa Francesc va parlar de Catalunya | Martí Odriozola

El pontífex argentí va pronunciar-se sobre el conflicte entre Catalunya i l'Estat el setembre del 2021 en una entrevista a la COPE. "El més clau en qualsevol país que té aquest tipus de problemes és preguntar-me si s’han reconciliat amb la mateixa història. Jo no sé si Espanya està totalment reconciliada amb la seva pròpia història, sobretot la història del segle passat. Si no ho està, crec que ha de fer un pas de reconciliació amb la mateixa història", va verbalitzar el Sant Pare.

Quina ha estat la causa de la mort del Sant Pare? Malgrat que la confirmació oficial de la Santa Seu arribarà aquest dilluns a la nit, Virginia Picolillo ha assenyalat al Corriere della Sera que la mort del papa Francesc l'ha produït un ictus. El pontífex, que feia temps que arrossegava problemes de salut, va empitjorar notablement el mes de febrer a causa d'una pneumònia bilateral que el va mantenir 38 dies hospitalitzat. 

La cerimònia d'enterrament també se simplificarà a petició del Papa. "El ritual funerari estava sobrecarregat i vaig parlar amb el mestre de cerimònies per alleugerir-lo: ni cadafal, ni cerimònia de tancament de taüt, ni la deposició de la caixa de xiprer en una segona de plom i una tercera de roure. Amb dignitat, però com qualsevol altre cristià: perquè el bisbe de Roma és pastor i deixeble, no un home poderós d'aquest món", explica a les seves memòries. El ritu per a la constatació de la mort de Francesc tindrà lloc aquest Dilluns de Pasqua a les 20.00 hores a la seva residència, la Casa de Santa Marta.

On serà enterrat el papa Francesc? Seguint el seu desig, el fèretre de Bergoglio serà instal·lat a una capella de la nau esquerra de Santa Maria la Major, al costat de la icona de la Mare de Déu Salus Populi Romani, per la qual Francesc sentia una especial devoció. Es tracta del temple més gran de Roma dedicat a la Mare de Déu, i també el més antic. Dins dels seus murs hi descansen les restes de set papes i dos sants, Sant Maties i Sant Jeroni. 

✍ L'enterrament de Francesc | Marta Lasalas

Un altre dels líders polítics que ha lamentat la mort del pontífex argentí ha estat el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, qui ha reconegut que Francesc "va saber donar esperança, alleujar el sofriment amb la pregària i fomentar la unitat". El líder ucraïnès ha recordat també que el Papa va pregar per la pau a Ucraïna i pels ucraïnesos, i és per això que ha assegurat que el seu traspàs els "dol". Zelenski ha enviat un missatge de suport "als catòlics i a tots els cristians que van buscar suport espiritual al papa Francesc. Memòria eterna!", ha escrit a la xarxa social X. 

En aquesta línia, el líder rus ha destacat la tasca del pontífex per estrènyer vincles entre l'Església Ortodoxa Russa i l'Església Catòlica Romana. "Durant el seu pontificat, va promoure activament el diàleg entre les dues esglésies, així com la interacció constructiva entre Rússia i el Vaticà", ha apuntat a la carta. Putin es va reunir amb el papa Francesc l'any 2013 al Vaticà. 

El president de Rússia, Vladímir Putin, també ha expressat el seu condol per la mort del Sant Pare. "El papa Francesc va explicar amb una gran autoritat internacional les ensenyances cristianes", ha assenyalat en una missiva dirigida al cardenal Kevin Joseph Farrell,  l'administrador dels béns i els ingressos de la Santa Seu mentre surt elegit el successor de Francesc. El líder del Kremlin ha recordat el pontífex com "un religiós savi i estadista, defensor consistent dels principals valors de l'humanisme i la justícia". 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha expressat aquest dilluns el seu condol per la mort del papa Francesc, en un breu missatge a la seva xarxa social Truth Social en el qual demana a Déu que beneeixi el finat pontífex. "Descansi en pau, papa Francesc! Que Déu ho beneeixi a ell i a tots els que ho van voler!", ha dit. La Casa Blanca també ha publicat fotos de Francesc i Trump a les seves xarxes oficials. El pontífex i el republicà havien tingut topades, principalment per la postura antiimmigració del president.

La comunitat jueva de Barcelona expressa el seu condol per la mort del papa Francesc aquest dilluns. En un comunicat, l'entitat Comunitat Israelita de Barcelona (CIB.CAT) ha explicat que el rabí principal Samuel Garzón ha transmès al cardenal Joan Josep Omella les condolences en una carta. En aquesta, destaquen el "lideratge" de Francesc, "marcat per una indestructible dedicació a la justícia social i un compromís fervent amb el diàleg interreligiós". "La seva desaparició física deixa un buit que transcendeix les fronteres de l’Església catòlica, que ressonen en l’ànima de tota la Humanitat", expressen. També ha assegurat que el pontífex deixa un llegat que "recorda la imperiosa necessitat de treballar junts per un món més just i compassiu".

El cardenal camarlenc Kevin Farrell, qui ha anunciat la mort del papa Francesc aquest dilluns al matí, presidirà l'acte de col·locació del cos del pontífex al taüt aquest mateix dilluns al vespre, segons ha informat el Vaticà. La cerimònia tindrà lloc a les 20.00 hores a la capella de la Casa Santa Marta, on residia el Papa.

🔴 El Govern decretarà tres dies de dol oficial per la mort del papa Francesc. Es preveu que el decret es publiqui aquest dimarts a primera hora del matí i que, per tant, els dies de dol afectaran la diada de Sant Jordi de dimecres. La Generalitat té previst explicar aquest mateix dilluns quines seran aquestes afectacions. “Ens hi sumarem per recordar al papa Francesc i sobretot per recordar el seu missatge i els seus ensenyaments”, ha afirmat el president de la Generalitat, Salvador Illa, en declaracions als mitjans.

L'escriptor gironí Javier Cercas, que acaba de publicar un llibre sobre les seves vivències al Vaticà i amb el papa Francesc, ha expressat que "no serà fàcil una contrarevolució", una "reacció radical" conservadora que faci marxa enrere al que ha fet aquest papa. En aquest sentit, ha recordat en declaracions a EFE que ha treballat per "desitalianitzar" l'Església i ha triat aproximadament el 80% dels cardenals que votaran al pròxim pontífex. "Són cardenals que segueixen una mica la seva línia i molts són molt poc coneguts, hi ha cardenals de tot arreu, de Mongòlia, de Papua Nova Guinea, de tot el món", ha apuntat.

El rei Felip VI ha expressat la seva "més sentida tristesa" per la mort del papa Francesc en un telegrama que ha enviat al degà del Col·legi Cardenalici, el cardenal italià Giovanni Battista Re, que ara agafa les regnes per organitzar el conclave del qual sorgirà el nou Papa. El monarca ha destacat de Francesc la seva "convicció de la necessitat de portar ànim i consol als més pobres i necessitats", així com "la importància que va concedir al diàleg i al consens per aconseguir un món més just i solidari".

El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, ha destacat del papa Francesc que era "portador de la pau" i que es va apropar a les "perifèries" i va bastir ponts amb el món musulmà. També ha valorat en declaracions a la premsa les crides del pontífex argentí per a la pau a Ucraïna i a Gaza. Preguntat sobre qui el pot substituir al capdavant de l'Església catòlica i de les seves possibilitats, Omella ha resolt que Déu dirà.

La catedral de Barcelona obre als fidels a partir d’aquest dilluns al migdia la Capella de Santa Llúcia, on hi haurà una foto memorial i un llibre de condolences amb motiu de la mort del papa Francesc. El cardenal arquebisbe Joan Josep Omella, farà una pregària pel Papa a la Missa de Pasqua que se celebrarà a la mateixa catedral a partir d’un quart de vuit del vespre. “Donem gràcies a Déu pel seu servei, amor i lliurament al poble de Déu. Preguem per ell i pel futur de l’Església”, indiquen fonts del temple.

L'any passat es va publicar la segona edició d''Ordo Exsequiarum Romani Pontificis', el llibre litúrgic que explica com han de ser les exèquies del pontífex. Una de les instruccions que indica és que el cos del Papa s'exposarà als fidels ja dins del taüt obert, però no damunt d'un cadafal o fèretre alt, com fins ara. El fèretre serà de fusta amb l'interior de zinc, en lloc dels tradicionals tres fèretres de xiprer, plom i roure.

On serà enterrat Francesc?

El papa Francesc serà enterrat a la basílica de Santa Maria Major de Roma, tal com ell va demanar, i no a les grutes vaticanes de la basílica de Sant Pere, com és habitual en els pontífexs. El fins ara líder de l'Església catòlica serà el primer que no descansarà al Vaticà en més d'un segle, des de Lleó XIII el 1903.

El president de l'Argentina, l'ultra Javier Milei, ha expressat el seu "profund dolor" per la mort del papa Francesc, d'origen argentí i nascut amb el nom secular de Jorge Mario Bergoglio. "Malgrat diferències que avui resulten menors, haver pogut conèixer-lo en la seva bondat i saviesa va ser un veritable honor per a mi", ha afirmat Milei en un tuit. El mandatari argentí ho havia criticat durament en el passat, anomenant-lo "imbècil", "comunista" i "el maligne a la Terra que ocupa el tron de la casa de Déu".

Francesc també va cridar aquest Diumenge de Resurrecció des del balcó de la plaça de Sant Pere a frenar "la cursa general al rearmament" en la qual estan immerses les potències mundials i a utilitzar aquests recursos per "combatre la fam i promoure iniciatives que impulsin el desenvolupament". "Aquestes són les 'armes' de la pau: les que construeixen el futur, en lloc de sembrar mort", va subratllar en el seu discurs. Pel seu estat de salut no va poder llegir-ho i va delegar la tasca en el mestre de cerimònies, Diego Ravelli.

En el seu últim missatge al món, aquest Diumenge de Resurrecció per a la benedicció 'urbi et orbi' des del balcó de la plaça de San Pere, el papa Francesc va fer una crida a la pau a Terra Santa, amb la mirada posada a Gaza. Francesc va criticar els atacs a hospitals i treballadors humanitaris i també va demanar el retorn dels ostatges. Així mateix, va dedicar unes paraules als conflictes al Líban, Síria o el Iemen.

El primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, s'ha mostrat "profundament dolgut" per la mort de Francisco i ha expressat les seves condolences a tot el catolicisme. "El papa Francesc sempre serà recordat com un exemple de compassió, humilitat i valentia espiritual per milions de persones a tot el món. Des de jove, es va dedicar a fer realitat els ideals de Crist. Va servir diligentment als pobres i oprimits. En els qui patien, va inspirar un esperit d'esperança", ha afirmat Modi en una publicació en xarxes.

El president d'Israel, Isaac Herzog, ha recordat aquest dilluns al papa Francesc en un comunicat en el qual el defineix com "un home d'una fe profunda i una compassió sense límits". Herzog ha destacat la tasca de Francesc per "donar suport als pobres i demanar la pau en un món convuls". "Amb encert va veure gran importància en promoure llaços forts amb el món jueu i promoure el diàleg interreligiós com camino cap a una comprensió més gran i respecte mutu", ha afegit. "Espero sincerament que les seves oracions per la pau a l'Orient Mitjà i pel retorn tret de i sa dels ostatges siguin aviat respostes", ha conclòs el representant israelià.

El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, ha lamentat la pèrdua de Francesc i ha demanat als creients que resin per demanar “l’etern descans” del Pontífex i que comencin ja a "invocar l’esperit Sant perquè regali a l’Església un nou bisbe de Roma que ens ajudi a continuar sent un signe de comunió missionera enmig d’aquest món”. “Quina alegria poder experimentar en aquest moment la Pasqua del senyor i que les llàgrimes de la mort les puguem viure amb esperança”, ha afegit.

Francesc no havia participat en cap de les cerimònies de la Setmana Santa i va reaparèixer aquest Diumenge de Resurrecció al balcó de la basílica de Sant Pere per a la benedicció 'urbi et orbi'. Assegut a la cadira de rodes i amb visibles dificultats per mantenir-se despert, el pontífex argentí es va limitar a desitjar una "bona Pasqua" a les persones congregades en la plaça i va cedir la paraula per llegir el seu missatge.

El règim islamista de l'Iran també ha expressat les seves condolences "a tots els cristians i seguidors de religions divines" per la mort del Sant Pare, a través d'una breu declaració institucional del portaveu del Ministeri d'Exteriors iranià, Ismail Baghaei: "Demanem a Déu que concedeixi la pau al papa Francesc".

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, amb qui Francesc xocava quant al discurs sobre la immigració, ha destacat del pontífex que era "un gran home i un gran pastor". La mandatària italiana i el líder del Vaticà s'havien trobat en nombroses ocasions, fins i tot recentment quan Francesc estava convalescent. "Vaig tenir el privilegi de gaudir de la seva amistat, dels seus consells i dels seus ensenyaments, que mai no van faltar ni si més no en els moments de prova i de sofriment", ha afegit Meloni, qui també ha asseverat que seguirà el seu camí "per al bé comú i una societat més justa i equitativa".

El president francès, Emmanuel Macron, ha recordat de Francesc que "durant tot el seu pontificat va estar al costat dels més vulnerables". Macron ha donat una breu compareixença davant les càmeres des de Mayotte, la regió ultramarina francesa on es troba de visita. "Tota la seva vida va lluitar per més justícia, per una certa idea de la humanitat, és a dir una idea fraternal, i crec que és en ella on molts s'identifiquen", ha afegit el mandatari gal.

El vicepresident dels Estats Units, JD Vance, ha estat l'últim alt càrrec internacionals en reunir-se en persona amb el papa Francesc. Si bé hi havia dubtes pel delicat estat de salut del pontífex, Francesc va tenir una breu trobada amb Vance aquest diumenge. "Acabo d'assabentar-me de la mort. El meu cor està amb els milions de cristians de tot el món que el van estimar", ha dit Vance a X, després d'aterrar avui dilluns a Nova Delhi per a una visita oficial. "Em vaig alegrar de veure-ho ahir, encara que òbviament estava molt malalt. Però sempre ho recordaré per l'homilia que va donar en els primers dies de la COVID. Va ser realment bonica. Que Déu li doni descans", ha afegit el número 2 de Donald Trump. Francesc havia estat molt crític amb els discursos i accions contra la immigració de Trump i Vance, un recel que va ser recíproc.

El conclave per escollir el nou Papa reuneix els cardenals menors de 80 anys. La tasca de presidir-lo recauria actualment en el cardenal italià Fernando Filoni, el més ancià dels cardenals-bisbes: té 78 anys i va ser ordenat cardenal el 2012 per Benet XVI.

Quan serà el conclave per succeir Francesc?

D'acord amb la normativa vaticana, el conclave de cardenals que elegirà el successor de Francesc al capdavant de l'Església catòlica ha de començar entre 15 i 20 dies després de l'inici de la Seu Vacant (l'interregne' entre un papa i un altre) amb l'objectiu de permetre a tots els cardenals anar a Roma. De moment, el degà del col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re, serà l'encarregat de fer una crida als cardenals de tot el món per participar en les congregacions, que són les reunions preparatòries del conclave.

El papa Francesc va nomenar camarlenc el 2019 al cardenal irlandès Kevin Farrell, d'origen irlandès, si bé el seu bisbat el va exercir a Dallas (Texas, Estats Units). Farrell, qui ha anunciat la mort del Sant Pare aquest dilluns al matí, s'ocuparà de segellar l'apartament papal, destruir l'anell del Pescador i organitzar el funeral.

En el període d''interregne' cessen tots els càrrecs, inclòs el secretari d'Estat, i només es mantenen els del cardenal degà, el camarlenc, el cardenal coordinador del Consell d'Assumptes Econòmics, el mestre de cerimònies, el secretari del Col·legi de cardenals i el substitut de la Secretaria d'Estat.

Què passarà ara?

Amb la mort aquest Dilluns de Pasqua del papa Francesc comença la Seu Vacant, l'anomenat 'interregne' que va des que mor o renuncia un papa fins que s'elegeix el successor i quan el govern provisional de l'Església passa en mans del camarlenc, el cardenal Kevin Joseph Farrell, mentre l'organització del conclave recau en el degà del col·legi cardenalici, l'italià Giovanni Battista Re.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'adreça a totes les persones que senten aquesta la pèrdua del papa Francesc: "Confio que trobin consol en la idea que el seu llegat ens continuarà guiant a tots cap a un món més just, pacífic i compassiu". La dirigent comunitària assegura que aquest dilluns tot el món plora la mort del pontífex i ha destacat que la seva "humilitat i el seu amor pur pels menys desafortunats" van inspirar milions de persones, més enllà de l'Església catòlica.

El president del Parlament, Josep Rull, contundent, ha definit Francesc com "un alçament potentíssim de llum en una tenebra cada cop més intensa i amenaçadora". "Que el seu llegat romangui com una font perenne d’inspiració per fer un món millor", ha desitjat en una piulada a X.

L'expresident del Parlament i dirigent juntaire Laura Borràs ha destacat del Papa la seva "imatge de comprensió i proximitat" que veu com a "reflex extern d’un home bo". 

El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, l'ha recordat com un Papa "extraordinari, combatiu i clar en els seus posicionaments", dels quals ha destacat aquest dilluns en declaracions a Catalunya Ràdio el compromís "contra els abusos, en defensa de la justícia social i de la pau".

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha lamentat la mort de Francesc, "el papa que parlava espanyol i que va estar a punt de peregrinar a Santiago de Compostel·la". "Ha servit al Món i a l'Església des de les seves conviccions i pensament fins a l'últim instant. Descansi en pau", ha escrit en un missatge a X.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha destacat de Francesc el seu "compromís amb la pau, la justícia social i els més vulnerables". També ha afirmat en una piulada que el pontífex argentí deixa un "llegat profund".

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha lamentat en una piulada que "el cristianisme perd un home de bondat i de pau, intel·ligent i coratjós, que va saber entendre els desafiaments de l'Església en el món que s'endevina". 

Se succeeixen les reaccions després de la mort del Papa. El president de la Generalitat, Salvador Illa, l'ha descrit com a "transformador" i ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio que era una "persona propera amb afinat sentit de l'humor i de bon consell". Illa ha destacat d'ell que sempre ha treballat en el seu papat "pensant en els més pobres, els més vulnerables" i que ha denunciat el maltractament als immigrants. "Una gran pèrdua", ha valorat.

El Papa va ingressar el febrer a l'Hospital Gemelli de Roma per una insuficiència respiratòria aguda provocada alhora per virus, bacteris i fongs. Després de rebre l'alta, seguia un tractament farmacològic des del Vaticà i els darrers caps de setmana s'havia anat mostrant en públic. 

Francesc no havia participat en cap de les cerimònies de la Setmana Santa i va reaparèixer aquest Diumenge de Resurrecció al balcó de la basílica de Sant Pere per a la benedicció 'urbi et orbi'. Assegut a la cadira de rodes i amb visibles dificultats per mantenir-se despert, el pontífex argentí es va limitar a desitjar una "bona Pasqua" a les persones congregades en la plaça i va cedir la paraula per llegir el seu missatge.

La defunció ha estat a les 07.35 hores, ha anunciat en una compareixença des del Vaticà el cardenal Kevin Farrell: "El bisbe de Roma Francesc ha tornat a la casa del Pare".

El papa Francesc ha mort aquest Dilluns de Pasqua amb 88 anys després que d'uns mesos en els quals la seva salut havia empitjorat a causa d'una pneumònia bilateral que el va mantenir 38 dies hospitalitzat.

Bon dia i benvinguts al seguiment en directe d'El Nacional per la mort del papa Francesc aquest Dilluns de Pasqua amb 88 anys i després de mesos amb salut delicada a causa d'una pneumònia bilateral que el va mantenir hospitalitzat durant 38 dies.