El papa Francesc, que ha mort avui als 88 anys, va pronunciar-se sobre Catalunya fa tres anys i mig. Va ser el setembre del 2021 en una entrevista a Herrera en COPE des del Vaticà en la qual Carlos Herrera el va interrogar directament pel procés independentista i per la relació entre Catalunya i Espanya. “Quina actitud creu que hem d’adoptar davant d’un plantejament de ruptura?”, li va preguntar. I, per contextualitzar-lo, va al·ludir al fet que, a parer seu, s’havien produït “algunes fraccions i fractures concretes” i que el referèndum de l’1O havia portat a una situació “particularment delicada”. Tanmateix, el periodista no va aconseguir un titular dur i crític contra l’independentisme. El papa Francesc va apel·lar directament a la “reconciliació” i al “diàleg”, va demanar “fugir de les ideologies” i va advocar per relacionar-se “com a germans” i no “com a enemics”.
🔴 Mor el papa Francesc, DIRECTE | Reaccions i última hora del Vaticà
📝 Mor el papa Francesc, l’argentí que va portar el canvi a l’Església
“El més clau en qualsevol país que té aquest tipus de problemes és preguntar-me si s’han reconciliat amb la pròpia història. Jo no sé si Espanya està totalment reconciliada amb la seva pròpia història, sobretot la història del segle passat. I si no ho està, crec que ha de fer un pas de reconciliació amb la pròpia història”, va verbalitzar el papa Francesc. I va subratllar que això “no vol dir claudicar de les postures pròpies”, sinó “entrar en processos de diàleg i de reconciliació” i “fugir de les ideologies”, que “destrueixen” i “impedeixen qualsevol procés de reconciliació”. Així mateix, va recordar que al llarg de la història hi ha hagut “casos d’independència en països d’Europa”. “Són fets històrics que estan caracteritzats amb una sèrie de particularitats. En el cas d’Espanya, són vostès, els espanyols, els que han de jutjar”, va afegir.
La paraula que més va repetir va ser reconciliació. Va reconèixer que “unitat nacional” és una “expressió fascinant”, però va subratllar que “mai no es valora sense la reconciliació bàsica dels pobles”. “Crec que en això, qualsevol govern, sigui del signe que sigui, ha de fer-se càrrec de la reconciliació i veure com portar endavant la història com a germans i no com a enemics o, almenys, amb aquest inconscient deshonest que em fa jutjar a un altre com a enemic històric”, va concloure. En una breu rèplica, Carlos Herrera va apuntar que Espanya “va viure un procés de reconciliació molt intens i admirable al món sencer en la dècada dels 70” i va lamentar que el problema era que el “revisionisme històric” hagi “pretès inutilitzar aquella reconciliació”, en al·lusió a la Transició.
“El sobiranisme és una exageració que sempre acaba malament”
Dos anys abans, el papa Francesc es va pronunciar sobre el sobiranisme en termes genèrics. Ho va fer en una entrevista a La Stampa en ser preguntat sobre els “perills dels sobiranismes”. “El sobiranisme és una actitud d’aïllament i és entossudiment”, va contestar. “Estic preocupat perquè s’escolten discursos que s’assemblen als de Hitler el 1934. Primer nosaltres. Nosaltres. Nosaltres. Són pensaments que fan por”, va reconèixer. “Un país ha de ser sobirà, però no tancat. Cal defensar la sobirania, però també cal protegir i promoure les relacions amb els altres països, amb la Comunitat Europea. El sobiranisme és una exageració que sempre acaba malament: porta a les guerres”, va reblar.
Tot seguit, li van preguntar pels populismes. “Al principi no aconseguia entendre-ho, perquè, estudiant Teologia, vaig aprofundir el popularisme, és a dir, la cultura del poble. Però una cosa és que el poble s’expressi i una altra és imposar-li al poble l’actitud populista”, va replicar. “El poble és sobirà (té una manera de pensar, d’expressar-se, de sentir i d’avaluar). En canvi, els populismes ens porten als sobiranismes: aquest sufix, ‘ismes’, mai fa bé”, va concloure.
La sorpresa del papa Francesc per beneir la Moreneta de Girona en castellà
Un altre episodi que relaciona el papa Francesc amb Catalunya va ser l’octubre de 2023 arran de la benedicció de la imatge de la Moreneta que es venera a la catedral de Girona. Es va fer al Pati de San Damas del Palacio Apostólico durant l’audiència als participants en el pelegrinatge a Roma de la confraria de la Verge de Montserrat, amb motiu dels 800 anys de la seva fundació. El pontífex va preguntar a l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, per la llengua en què estava escrit el text que havia de llegir i aquest li va indicar que havia de ser en castellà. “Déu de tendresa, en castellà, sí?”, li va dir Omella. I això va aixecar la sorpresa del papa Francesc: “No ha de ser en català?”. El cardenal li va dir que no i el papa va continuar l’oració en castellà.