Hi va haver una època en què Joan Piqué Vidal era un dels advocats més poderosos i influents de Catalunya, un penalista de prestigi, amb accés als grans despatxos empresarials i als cercles polítics, que formava part de l'elit de les anomenades "togues d'or" de Barcelona. Era un dels professionals a qui recorrien els grans empresaris quan tenien problemes amb la justícia. Però la seva trajectòria, que va arribar al cim amb el cas Banca Catalana i la defensa dels interessos de Jordi Pujol, va acabar enfonsada per un dels escàndols de corrupció judicial més greus de la història recent d'Espanya. Piqué Vidal ha mort a 93 anys, deixant una biografia marcada tant pel prestigi professional com per la seva caiguda en desgràcia, quan en el 2005 va ser condemnat a set anys de presó per extorquir empresaris juntament amb el llavors jutge Lluís Pascual Estevill.
L'advocat va morir dimecres passat, 7 d'octubre, a Castelldefels, on aquest dissabte s'ha celebrat el funeral. Nascut a Barcelona l'abril del 1933, va dedicar bona part de la seva vida a l'advocacia i també a la docència a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Segons recorda la publicació especialitzada Economist & Jurist, va ser un dels advocats més influents de l'Estat durant les últimes dècades del segle XX. Els seus antics alumnes el recorden com un professor capaç de traslladar a les aules l'experiència dels tribunals i de convertir la teoria jurídica en casos pràctics. També va deixar una obra escrita dedicada al dret processal penal.
⚫La abogacía dice adiós a Joan Piqué Vidal, quien falleció este miércoles 7 de octubre. Fue uno de los abogados más influyentes de España de finales del siglo XX. Descanse en la Paz de Dios. #Obituario #abogacía https://t.co/QoQAbmaqZ7
— Economist & Jurist (@EconomistJurist) October 9, 2026
Un despatx de referència
Piqué Vidal va arribar a ser un dels grans noms de l'advocacia penal catalana durant les dècades dels setanta i vuitanta, i va construir una sòlida reputació professional gràcies als seus coneixements jurídics i a la participació en causes judicials de gran transcendència. El seu despatx es va convertir en un referent per a empresaris i personalitats destacades de la societat catalana. Però el cas que el va projectar definitivament a la primera línia mediàtica va ser el de Banca Catalana, un procés que va transcendir l'àmbit estrictament judicial i es va convertir en un dels grans conflictes polítics dels primers anys de l'autogovern.
L'any 1984, poc després que CiU aconseguís la seva primera majoria absoluta al Parlament, la Fiscalia va presentar una querella contra Jordi Pujol i altres antics directius de Banca Catalana per presumptes irregularitats en la gestió de l'entitat. El procediment va desencadenar una forta confrontació política entre la Generalitat i el govern espanyol de Felipe González, en un moment en què les institucions catalanes tot just començaven a consolidar-se després de la recuperació de la democràcia. Una part important del catalanisme va interpretar la querella com una ofensiva política contra Pujol i, per extensió, contra l'autogovern. El 30 de maig del 1984, una multitudinària manifestació de suport al president va omplir els carrers de Barcelona.
Una resolució de gran transcendència política
Piqué Vidal va tenir un paper destacat en l'estratègia jurídica d'aquell procés, que el novembre del 1986 es va resoldre amb la decisió de l'Audiència de Barcelona de no processar Jordi Pujol, adoptada per 33 magistrats contra 8. Aquella resolució va tenir una enorme transcendència política, perquè va permetre al president de la Generalitat superar un dels moments més delicats del seu mandat i va reforçar la seva posició al capdavant del catalanisme governamental.
Anys després, el 2015, el mateix Piqué Vidal va matisar el seu paper en el cas durant una compareixença al Parlament. Va explicar que, formalment, no havia estat l'advocat personal de Jordi Pujol, sinó que havia preparat escrits per a altres antics consellers de Banca Catalana, una defensa que també beneficiava el president. Segons va revelar, havia recomanat a Pujol que no designés advocat ni procurador per preservar la imatge institucional de la presidència. Ho havia fet, segons les seves pròpies paraules, "pensant en la història de Catalunya".
El cas Estevill: de defensar empresaris a extorquir-los
Però aquella carrera brillant va començar a esquerdar-se durant els anys noranta, quan va esclatar el cas Estevill, una trama de corrupció judicial protagonitzada pel jutge Lluís Pascual Estevill i el mateix Piqué Vidal. El magistrat, que havia estat promogut al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a instàncies de CiU, utilitzava la seva posició per amenaçar empresaris amb l'empresonament, mentre l'advocat participava en les maniobres per obtenir diners a canvi d'evitar-los la presó o facilitar-ne l'excarceració.
La por d'anar a la presó es convertia en un negoci. Segons els fets que la justícia va considerar provats, entre el 1990 i el 1994 tots dos van participar en extorsions a empresaris i financers que es trobaven immersos en procediments judicials. El prestigi i els contactes que havien contribuït a fer de Piqué Vidal un advocat de referència van quedar vinculats a una trama que explotava les debilitats del mateix sistema judicial.
La caiguda va ser definitiva el gener del 2005, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar Piqué Vidal a set anys de presó i Estevill a nou anys i quatre mesos per diversos delictes relacionats amb la corrupció judicial, entre els quals figuraven la prevaricació, el suborn, la detenció il·legal i les amenaces. El Tribunal Suprem va confirmar les penes el setembre del 2006.
Aquell mateix mes, Piqué Vidal va ingressar voluntàriament a la presó de Brians, a Sant Esteve Sesrovires, sense esperar que li arribés l'ordre judicial. Tenia 73 anys. Dos mesos després, la Generalitat li va concedir un règim penitenciari flexible que li permetia sortir durant el dia per col·laborar amb Càritas i tornar a dormir al centre penitenciari. La mesura, però, va ser revocada posteriorment per un jutge de vigilància penitenciària. El desembre del 2009 va obtenir la llibertat condicional després d'haver passat aproximadament tres anys a la presó.