El pensament humanista ha perdut un dels seus grans referents, el filòsof i sociòleg francès Edgar Morin, que ha mort a 104 anys, segons va confirmar la família al diari Le Monde. Considerat un dels pensadors més influents de la segona meitat del segle XX i també del XXI, Morin deixa un llegat intel·lectual immens que ha marcat profundament la sociologia, la filosofia contemporània, l’educació i les ciències socials. Morin és el creador del pensament complex, una manera d’entendre la realitat que rebutja les explicacions simples i aposta per connectar sabers, disciplines i dimensions diferents de l’experiència humana. Aquesta qüestiona les visions massa reduccionistes de la ciència i defensa la necessitat de connectar sabers que sovint s’han estudiat per separat, com la física, la biologia, la cibernètica, la sociologia o les humanitats. La seva gran obra, El Mètode —publicada en sis volums entre el 1977 i el 2004—, és la formulació més completa d’aquesta mirada. En aquests llibres, Morin rebutja les explicacions simplificadores i proposa entendre la realitat com un entramat de dimensions interdependents, ple de contradiccions, incerteses i relacions complexes. La seva esposa, Sabah Abouessalam Morin, ha subratllat en un comunicat, que Edgar Morin es va mantenir fins als últims dies atent al món, als altres i a les grans qüestions humanes que van alimentar tota la seva obra. “Avui, el buit que deixa és immens. Però la seva valentia, la seva fidelitat a les persones i a les idees, la seva exigència moral i la seva esperança continuen acompanyant-nos”, ha expressat amb profund pesar. “Per a ell, comprendre el món exigeix mirar-lo en tota la seva profunditat i no fragmentar-lo en peces aïllades”, expliquen des de la Universitat Multiversitat Món Real Edgar Morin (UMEM).
La mort de Morin ha provocat nombroses reaccions, entre elles la del president Emmanuel Macron, que a través de les xarxes socials ha destacat: “Soldat de la Resistència, militant i home lliure, escriptor i pensador del seu temps, defensor de la natura i dels pobles, Edgar Morin va encarnar l’humanisme en la seva forma més viva. Amb la seva benevolència i una curiositat inesgotable, no va deixar mai d’il·luminar els grans debats del món contemporani. Pensament complex, vida fèrtil i esperit universal: aquest és el llegat que deixa un dels últims grans intel·lectuals del segle XX”.
Soldat de la Résistance, militant et affranchi, écrivain et penseur du siècle, défenseur de la nature et des peuples, Edgar Morin était l’humanisme fait personne. Avec sa bienveillance, sa curiosité, il ne cessait de nous éclairer. Pensée complexe, vie féconde, esprit universel.… pic.twitter.com/3VuBBIzY9y
— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) May 30, 2026
“El 2001, coincidint amb la celebració del seu 80è aniversari, la UNESCO i el Ministeri d’Educació de França van batejar Edgar Morin com “el pensador planetari”, perquè, a través del concepte de pensament complex, defensava la necessitat de “connectar allò que, en la nostra percepció habitual, apareix desconnectat” i en reconeixement de l’abast universal de la seva obra i a la seva manera d’entendre el món des de la complexitat. Cinc anys més tard, el 2006, durant la commemoració del seu 85è aniversari a la Casa Latinoamericana de París, la Multiversidad Mundo Real Edgar Morin va ampliar aquest reconeixement i el va anomenar “el pensador planetari de les lluernes més lluminoses”, una expressió que reforça la dimensió humanista, crítica i esperançadora del seu llegat. Amb aquesta mirada, Morin proposava superar les divisions rígides entre disciplines i entendre el món com una xarxa d’interdependències, on la ciència, la filosofia, la política, l’educació, l’ecologia i la condició humana no poden analitzar-se de manera aïllada.
UNESCO pays tribute to the memory and immense philosophical legacy of Edgar Morin, a towering figure of thought and a close friend of @UNESCO.
— UNESCO 🏛️ #Education #Sciences #Culture 🇺🇳 (@UNESCO) May 30, 2026
Through his articles, books, and lectures —always marked by immense generosity— Edgar Morin gave voice to nuance, complexity, and the… pic.twitter.com/rkEVkcYeLX
Nascut a París el 8 de juliol 1921 com a Edgar Nahoum en una família jueva sefardita originària de Tessalònica, però amb llunyans orígens italians, va adoptar el cognom Morin com a pseudònim durant la Resistència francesa contra l’ocupació nazi, quan es va afiliar al Partit Comunista. Aquells anys de lluita contra el feixisme van marcar profundament el seu compromís amb la llibertat, la justícia i la dignitat humana. Després de la guerra, va militar al Partit Comunista Francès, però en va ser expulsat el 1951 per les seves posicions antiestalinistes. A partir d’aleshores, Morin va mantenir una trajectòria d’esquerra independent, crítica i heterodoxa, sempre allunyada dels dogmatismes i atenta a les contradiccions del seu temps.
La disparition d’Edgar Morin nous laisse orphelins d’une voix rare : celle d’un homme qui n’a jamais renoncé à penser l’humanité dans toute sa complexité. Il nous lègue l’espérance d’une politique de civilisation à même de reconstruire un monde effondré.
— Dominique de Villepin (@Villepin) May 30, 2026
Résistant, sociologue,… pic.twitter.com/qafMhCKkaK
Al llarg de la seva vida, Morin va escriure prop de 40 llibres, traduïts a nombroses llengües i amb una gran influència internacional. El seu pensament va arrelar especialment a l’Amèrica Llatina, on les seves idees sobre la complexitat, l’educació i la reforma del pensament han tingut una forta repercussió en l’àmbit acadèmic i intel·lectual. Va ser investit doctor honoris causa per 38 universitats d’arreu del món -entre elles la Universitat de Barcelona el 23 de novembre del 2010, quan tenia 89 anys- i va rebre reconeixements destacats, com el Premi Médicis de comunicació el 1992, la Legió d’Honor francesa el 1994 i el Premi Internacional Catalunya aquell mateix any.
Edgar Morin, figure majeure de la vie intellectuelle française, est mort à l'âge de 104 ans.
— La Grande Librairie (@GrandeLibrairie) May 30, 2026
En octobre 2024, lors de son dernier passage dans la Grande Librairie, il confiait à @ATrapenard un texte inédit nous appelant à "prendre conscience de notre communauté de destin". pic.twitter.com/Itq0DY8C13
Morin es definia a partir d’una identitat múltiple: espanyol, italià, francès i europeu. Aquesta mirada plural travessava també el seu humanisme, marcat per grans preocupacions universals com l’antifeixisme, l’ecologia, la globalització, la condició humana i la necessitat d’un pensament capaç d’integrar la complexitat del món contemporani. Fins als seus últims dies, Morin es va mantenir implicat en els grans debats públics, aportant una veu lúcida, crítica i sàvia en un món cada vegada més fragmentat. La seva mort marca el final d’una època: desapareix un dels últims grans intel·lectuals del segle XX, però el seu pensament complex continua sent una eina imprescindible per entendre els reptes del segle XXI.