La fitxa de la Fundació Montserrat 2025 a la web de la Coordinadora Catalana de Fundacions explica que el monestir i santuari té “greus problemes d’infraestructures d'acolliment”. Per tant, la presentació al Cercle d’Economia, aquest dimarts, del Reverendíssim Pare Manuel Gasch, abat de Montserrat i president de la dita fundació —promoguda el 1987 (fa 26 anys!) per preparar el mil·lenari del monestir— prometia ser un fundraiser, un acte de captació de fons. El Cercle era l’escenari triat per al primer gran acte públic fora del monestir de Gasch, successor de l'abat Oliba, el bisbe de Vic i abat de Ripoll que va promoure la comunitat benedictina inicial l’any 1025.

Sí, ha estat un fundraiser. Un de peculiar, però. No s’ha parlat de diners ni de transaccions perquè Gasch —orador de primera: ha parlat amb total desimboltura sobre uns apunts— anava directe a captar el compromís i l’ànima dels negociants i emprenedors aplegats al Cercle, als qui va presentar Montserrat com una empresa espiritual resilient, sostenible i eficient que cal emparar perquè els seus beneficis intangibles —fe, valors, cultura— responen de forma duradora des de fa mil anys als problemes variables del país i la societat. El lema abacial de Gasch és “Tant de bo que avui escoltéssiu la seva veu”, un verset del Salm 94 que els monjos resen cada dia a l’ofici de matines i que podria figurar com a lema de qualsevol escola de negocis.

Montserrat és una empresa. El 2019 va rebre 2,7 milions de visitants. És el segon destí fora de Barcelona dels que venen a la ciutat, alhora que una afluència tal en un entorn tan limitat comporta grans exigències d’atenció i servei. “Volem que pugin com a turistes i marxin com a pelegrins”, ha dit Gasch, que venia també a presentar els actes del mil·lenari del monestir, que se celebrarà entre el 8 de setembre del 2024 i el 8 de desembre del 2025. “Ens agradaria que fos la festa major de tot Catalunya. Que Montserrat no esdevingui un referent llunyà, un record personal que queda en la història familiar”, seguia Gasch, al·ludint a una renovada promoció del monestir entre els joves que s’intensificarà amb el mil·lenari. “És un esdeveniment d’evident interès públic. No ens avorrirem gens”.

Totes les coses bones

L’abat ha deixat anar l’ham amb molta traça. Ha explicat l’anècdota d’un estudiant canadenc que li va preguntar “per què totes les coses bones es fan al monestirs”, en referència a dolços, pastissos, cerveses... L’abat va respondre que “als monestirs no hi ha la pressa del temps i els processos es maduren poc a poc”. Mel per al públic d’empresaris i executius que l’escoltava. Abans havia presentat Montserrat com un lloc on es celebra la fidelitat: “la continuïtat imperfecta de mil anys dels monjos, la fidelitat del poble pelegrí i la fidelitat de Déu”. A les escoles de negocis ensenyen que la finalitat de les empreses és perviure, de manera que les paraules de Gasch ressonaven bé entre els assistents.

Ha recordat que “des de l’inici comencen a arribar donacions al monestir”. Que Montserrat, al segle XVII, “agafa dimensions considerables”: 250 persones dedicades; 400 treballadors, dels quals 200 només per les mules que duien l’aigua; 1.200 persones alimentades cada dia... Es feia molt fàcil pensar en proveïdors, clients, crèdits... Després, “el monestir emprenedor” de l’abat Marcet (1913-1946), que “es va fiar del talent per presidir una època de consolidació i esplendor, amb els funiculars, museu bíblic, editorial, una biblioteca que passa de 15.000 a 150.000 volums, la contractació de l’arquitecte Puig i Cadafalch…”. El 1931, un cop proclamada la república, Marcet deixa d’invertir a Montserrat i compra dues cases a Andorra per si de cas venia una secularització a la francesa i l’Estat els ho arrabassava tot. “Era un home previsor”, ha dit Gasch, polsant una corda familiar entre l’audiència.

El pla estratègic del mil·lenari s’inspira en una frase del papa Pau VI: “Els benedictins heu evangelitzat Europa amb la Creu, el llibre i l’arada”.  La Creu de Crist, ha dit Gasch, “és donar a conèixer el nostre testimoni a través de la regla de Sant Benet i dir que el cristianisme és una opció que dona sentit a la vida”. Ja ho fan, ha reblat, amb les retransmissions de la missa i els oficis. ”Hem posat una càmera i un micròfon al que fem des de fa mil anys”. La missa dels diumenges la segueixen 60.000 persones. Entre els actes relacionats amb la Creu hi ha el capítol general de la congregació benedictina, que aplegarà a més de  100 abats d’arreu del món.

Perquè no faci mal a l'ànima

Pel que fa al llibre, Gasch ha recordat que Montserrat és un referent i una empresa cultural, amb la biblioteca, l’editorial, el museu, l‘escolania… Tot són instruments pel diàleg, segons l’abat, que ha afegit que volen proposar activitats per presentar com la tradició monàstica i la regla de sant Benet poden ajudar la vida econòmica amb l’estil de lideratge benedictí. L’arada “és la implicació nostra en el món del treball” i també atendre els més necessitats. Aquí ha dit que “Montserrat no s’acaba el 2025”, que “el mil·lenari és un punt de partida”. Ha parlat de la digitalització del monestir i de la sostenibilitat (tota la calefacció de Montserrat funciona amb biomassa), la descarbonització del santuari i la instal·lació de plaques solars i de recuperar el sistema d’aqueductes del segle XVI. Aquí ha esmentat algunes de les empreses i institucions amb què col·labora el monestir, una altra picada d’ullet al públic: Cellnex. Agbar, Fundació La Caixa, l’IESE...

“Què més podem oferir a la societat?”, s’ha preguntat Gasch. La resposta: “Els valors de l’evangeli, que posen la persona i la justícia social al centre”. L’abat ha posat l’exemple del desafiament social i humà que suposa la gestió de la tecnologia. “La tecnologia ens pot salvar del caos planetari, però necessita criteris, sobretot quan es converteix en una eina d’entreteniment tan forta. Com ho gestionem perquè no ens faci mal a l’ànima?”. Per Gasch, resoldre aquesta pregunta és “una finestra d’oportunitat del missatge cristià, de l’evangeli, que és una cultura que posa la persona al centre. El nostre exemple de fe cristiana encarnada hi ha d’ajudar”.

L’abat ha llançat un altre repte a la platea. “És capaç la societat de sostenir aquests valors sorgits de l’humanisme cristià sense el nucli que els ha inspirat, que és la fe cristiana i l’evangeli? [Els benedictins], una comunitat que professa la fe té una oportunitat, té algunes aportacions que fer. Hem estat preservadors de la cultura, vehicle de fe i d’espiritualitat”. I en una pregunta inquieta sobre l’esdevenidor, suïcidis juvenils inclosos, ha respost amb més optimisme: “Crec que ens arriba més informació negativa que positiva. Però, com diu aquell proverbi xinès, fa més soroll l’arbre que cau que mil que creixen. No ens podem permetre no tenir esperança en el futur”.