Els mestres i professors mantenen el pols al Departament d'Educació per reclamar millores laborals i més recursos. Més d'un miler d'escoles i instituts d'arreu de Catalunya es neguen a fer sortides i colònies el curs vinent, el 2026-2027, com a mesura de pressió al Govern perquè doni resposta a les seves demandes. En concret, un total de 1.092 centres s'han adherit al manifest "Aturem les sortides educatives", iniciativa impulsada al febrer per un grup de docents del Maresme i la Selva que exigeixen "millores reals, estructurals i efectives al sistema educatiu públic" davant unes mancances que "fa massa anys que s'arrosseguen i que han esdevingut insostenibles". La plataforma preveu "una gran pujada" de la xifra d'adhesions aviat, coincidint amb els claustres del tercer trimestre.
La Lluïsa Estol, docent i una de les impulsores del manifest, explica en declaracions a El Nacional que quan els mestres van a les sortides i les colònies assumeixen una responsabilitat que considera que no els pertoca i que ho fan de manera "totalment voluntària", perquè no forma part de les seves tasques com a professors i treballadors de la Generalitat. "Estem fora de la nostra jornada laboral, i a càrrec de a vegades fins a 90 nens", apunta. A més, la portaveu de la plataforma afirma que se senten "desemparats" quan passa algun incident.
Així ho assenyala també l'Eva Suárez, directora de l'escola Sant Llorenç del Munt de Terrassa: "Estem parlant de dies sencers amb molta responsabilitat; de nits sense dormir, d'atendre infants 24 hores, d'atendre situacions emocionals o situacions mèdiques, si un nen té febre o es fa mal. Tot això sense cap reconeixement, ni recursos, ni la cobertura adequada". Suárez sosté que cada vegada se'ls demana "més amb menys", especialment en una escola de màxima complexitat com la seva, i replica que "la vocació no ho pot aguantar tot".
La iniciativa, sorgida inicialment al Maresme, s'ha estès arreu de Catalunya. Segons expliquen els impulsors a aquest diari, un docent de cada centre porta la proposta perquè es debati al claustre. "Molts centres no poden votar si adherir-se perquè les seves direccions no ho permeten, ja que Inspecció els hi està pressionant", avisa Estola. Aquesta docent ratifica l'avís que va fer el sindicat CGT sobre correus del Departament assenyalant que el claustre no és l'espai pertinent per debatre això, en considerar que no és una qüestió pedagògica i que s'hauria de parlar a les assemblees de treballadors. Estola, per contra, sosté que sí que es tracta d'una qüestió pedagògica i que el claustre ho pot debatre "amb la llei a la mà". La docent explica que si s'aprova en claustre, queda registrat en una acta i després l'equip directiu ho haurà de tenir en compte per redactar la programació anual del centre i podrà arribar al Consell Escolar, l'òrgan que en última instància aprova la programació.
A l'escola Sant Llorenç del Munt es va aprovar en claustre després d'un "llarg debat", explica la directora del centre. Primer, però, es va prendre la decisió amb un ampli consens a la junta de direccions de les escoles de Terrassa. "No ha estat una decisió fàcil, han estat moltes hores de debat, tant als claustres, com a les direccions", explica l'Eva Suárez. En el seu cas, no han rebut cap comunicat del Departament.
Les colònies i excursions es preparen amb fins a un any d'antelació. L'equip que s'encarrega d'això en aquest centre egarenc les ha planificat, però el centre admet que si no hi ha acord amb Educació, no els hi tremolarà el pols per anul·lar-ho tot. "En algun cas hem fet bestretes, que si no s’arriba a un acord, perdrem", admet la direcció. "Esperem que el Departament faci un pas endavant i tot quedi en un no res", afegeix Suárez.
"Que ens demanin aquesta responsabilitat i que s’hagi de mantenir per voluntariat em sembla indignant"
La directora d'aquesta escola justifica que la protesta no neix perquè els mestres no vulguin fer colònies, i admet que tenen un gran valor per "crear vincles, fer créixer els infants amb una autonomia que no tenen en el dia a dia" o que els donen experiències que en centres com el seu, de màxima complexitat, "no poden viure en altres llocs". "Ens sap molt greu i ens dol moltíssim la decisió, però el sistema no s’aguanta més, sostenint-se amb el sobreesforç constant dels professionals", apunta Suárez.
Des de la plataforma impulsora, Estola admet que "evidentment que perjudica els nens" i que pot generar reticències entre les famílies, però assenyala que fins ara "ho han fet gratuïtament i altruistament" i que no poden permetre que el Departament els "prengui el pèl". "Ens sap molt greu, però és que no ens escolten", afegeix. Així mateix, Estola assevera que "són molt més importants la resta de dies que els tenim a l’escola, que els volem atendre amb dignitat i recursos, que no els quatre dies que van de colònies".
"Nosaltres volem continuar fent sortides i colònies, i crec que parlo en nom de tots els docents; però aquesta iniciativa tira endavant perquè el Govern s'adoni de totes les tasques que fem i que estem desbordats. No tenim cap obligació de fer-ho, és voluntari, i que ens demanin aquesta responsabilitat i que s’hagi de mantenir per voluntariat em sembla indignant. Si tan important és, que ens ho posin dins de les tasques, que se'ns valori i que es pagui", resol Estola.
Els docents també critiquen la resposta del Govern amb el pagament de 50 euros per pernoctació. "Se'n riuen de nosaltres. Si poses sobre la taula la part econòmica, posar-la com cal. Jo deixo tres fills a casa meva per anar-me'n de colònies. Em deixaràs amb 50 euros bruts, que quedaran en 30? Una hora extra de qualsevol treballador no són tres euros, com pretenen amb nosaltres", afirma Suárez. Estol ho titlla de "ridícul", per un pagament que "no arriba a tres euros l'hora per hores extres i nocturnes, amb una responsabilitat amb els alumnes que és molt gran".
Les associacions de famílies situen la responsabilitat sobre el Departament
"Això no és una guerra contra les famílies ni els infants, és una manera de dir prou, perquè així no podem continuar. L’educació no es pot sostenir pel voluntarisme dels mestres, és impossible", afegeix Suárez. Al seu centre, algunes famílies han expressat la seva preocupació, que també compareix ella com a mare de tres fills. Tanmateix, apunta que els pares i mares entenen que és una mesura de pressió i afirma que estan el seu costat. "Segur que hi ha [reticències], és normal; però quan expliques els motius, moltes famílies ho acaben comprenent".
Des de la part afectada, l'Associació Federada de Famílies d'Alumnes de Catalunya (AFFAC) lamenten que si es deixen de fer colònies i sortides és una "mala notícia" que "impacta en l'alumnat" i, denuncien, "afecta el seu dret a l'educació". Així ho expressa en declaracions a aquest diari, el president de l'entitat, Jordi de Carreras. Les famílies, però, situen la responsabilitat sobre el Departament d'Educació, al que consideren l'origen del conflicte per "mala gestió" i a qui atribueixen "la clau per solucionar-ho". L'AFFAC dona suport als docents en les reivindicacions i apunten que les mancances del sistema impacten en l'educació dels fills. Així, exigeixen al Departament que desencalli la situació pensant en "vetllar pel dret superior" dels alumnes.
La consellera Niubó lamenta els "ostatges" col·laterals
La resposta del Govern a la mesura de pressió amb les colònies ha estat reticent. La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha lamentat recentment en declaracions als mitjans que tants centres s'hagin adherit i ha defensat "la importància de la dimensió educativa" de les colònies escolars, de les quals ha defensat la seva vinculació identitària amb l'escola catalana. També ha considerat "paradoxal" que el curs en què es començaran a pagar les colònies escolars als docents amb els 50 euros per pernoctació sigui quan es plantegi una protesta per "boicotejar" aquestes activitats. Amb tot, ha reconegut que, fins ara, les colònies s'han sostingut "gràcies a la voluntat de molts docents", quan això no hauria de ser així. Tanmateix, Niubó ha avisat que "estem agafant d'ostatges sectors que són molt importants" i, després de reunir-se amb la principal associació d'empreses del sector del lleure educatiu, l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (ACELLEC), va asseverar que el Govern no el "deixarà caure".
El sector del lleure tem l'impacte: les reserves se situen al 70%
Des de l'ACELLEC, que representa bona part del sector, el seu gerent, Pep Montes, parla en declaracions a aquest diari de "crisi" i admet que la negativa a fer colònies com a mesura de pressió els deixa "en una situació molt complicada". Ara per ara, només han advertit alguna anul·lació d'activitats puntual, amb un impacte "poc significatiu", però pel curs vinent les reserves estan al 70% del que seria l'habitual per a aquest punt de l'any. El sector calcula una possible afectació d'entre 42 i 45 milions d'euros. També assenyala que moltes empreses de transports de passatgers patiran, ja que el 50% de la seva activitat ve de sortides escolars.
L'associació d'empreses es mostra favorable al fet que es milloren les condicions de l'educació, però creu que es podrien fer les mateixes reivindicacions sense aquesta mesura de pressió. "S’ha de poder demanar millores al sistema educatiu sense perjudicar una part. No som un tercer aliè, som professionals de l’educació, formem part del sistema educatiu", apunta Montes.
Montes assenyala que el lleure educatiu és una activitat econòmica de la qual depenen moltes persones. L'ACELLEC calcula que hi són uns 4.000 o 5.000 treballadors, 3.000 dels quals directament vinculats a les colònies escolars. Apunten que el lleure educatiu és molt "atomitzat" i es compon de moltes petites i mitjanes empreses. "Això és el que està en risc", apunta Montes. "Difícilment es podrà començar la temporada en normalitat i algunes cases estaran en risc de tancament amb tota probabilitat", resol Montes.
L'ACELLEC s'ha reunit amb el Govern i ha demanat una compensació econòmica amb un fons de contingència per la davallada de l'activitat, que permeti sostenir els negocis, i "flexibilitat" per la gestió dels treballadors. "Si no hi ha activitat, què fem, enviar-los a casa? No tenim gens d'interès a acomiadar. Necessitem suport per mantenir les plantilles", apunta Montes. La resposta que han obtingut del Govern és que els ajudaran, per ara sense una concreció. Montes demana "responsabilitat" a dues bandes i desitja un acord abans d'acabar aquest curs perquè es faci marxa enrere. "Al setembre serà tard, hem de tenir l’activitat programada", apunta.
Una d'aquestes empreses afectades és Eix Estels. Tenen set cases de colònies arreu de Catalunya, repartides per Osona, el Vallès, el Baix Empordà i la Selva. El Jaume Ramos, responsable comercial de l'empresa, afirma a aquest diari que creu que el lleure educatiu ha de "sortir de qualsevol equació reivindicativa" del conflicte sindical. Ramos no ha volgut entrar a valorar el perjudici econòmic que els hi suposaria si finalment no hi ha colònies el curs vinent, però subratlla que és una activitat econòmica important. També referma que aquestes "formen part de la idiosincràsia educativa" de Catalunya i que ha de ser "irrenunciable" que els infants gaudeixin d'elles com a experiència per viure i aprendre que "no és substituïble per res que es pugui fer al centre".
Una altra entitat clau del lleure educatiu a Catalunya és la fundació Pere Tarrés. El director d'aquesta, Josep Oriol Pujol, va titllar a l'abril de "molt radical" la mesura de pressió dels docents amb les sortides i colònies. Pujol va lamentar "certa afectació, no molt greu" ja aquesta primavera. Tot i reconèixer la "problemàtica" que reivindiquen els mestres, el director de la Pere Tarrés sosté que perdre aquestes activitats és renunciar a "un component molt important de l'educació dels nens". Pujol va desitjar que Educació i els docents en vaga "acabin posant-se d'acord".
Un mes de vagues dels docents
La iniciativa sorgeix en ple conflicte sindical al sector educatiu català, després d'anys de turbulències a les aules i mobilitzacions de protesta dels docents per reclamar més recursos davant la creixent diversitat i dificultats entre l'alumnat i recuperar el nivell adquisitiu perdut amb les retallades de la crisi del 2008. L'any va començar amb vagues i el Govern va respondre a les demandes amb un acord de millora educativa signat amb CCOO i UGT per valor de 2.000 milions d'euros, que inclou la reducció progressiva de la ràtio d'alumnes per docent, reduir la burocràcia que han d'emplenar, apujar el sou als docents en quatre anys —un 30% de complement específic, uns 200 euros bruts al mes— o pagar amb 50 euros bruts per pernoctació a colònies.
La resta de sindicats del sector —USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical—, però, el rebutgen en considerar-lo "insuficient" i reclamen reobrir negociacions. El Departament d'Educació, dirigit per Esther Niubó, manté que l'acord és prou ampli i flexible i insta la resta de sindicats a sumar-s'hi, alhora que el Govern demana als docents "realisme" en les demandes i reitera que el pressupost és el que és. Aquest dijous la consellera i els sindicats es van tornar a reunir sense arribar a cap entesa, si bé el Departament s'ha obert a "explorar els marges" del que ha signat i es tornaran a reunir dimarts.