Ripoll va ser notícia fa només unes setmanes quan una investigació va revelar que l'Ajuntament, governat pel partit ultradretà Aliança Catalana i amb Sílvia Orriols al capdavant, posa traves als tràmits d'empadronament de la població migrada. La situació afecta almenys una desena de famílies, però podria haver-hi moltes més, i significa que resten durant mesos sense poder escolaritzar els nens o sense un metge assignat ni targeta sanitària, en espera de poder regularitzar la seva situació. Però no és només Ripoll. Un informe presentat aquest dimarts per Comissions Obreres ha denunciat que hi ha més de 35 ajuntaments a Catalunya que dificulten els tràmits d'empadronaments de migrants i retarden el procés més del que és necessari.
"No és un problema només de Ripoll", ha advertit el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, durant la presentació del balanç de les xarxes del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE). Entre els consistoris que retarden aquest procés hi ha Santa Coloma de Farners, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat i Salt. Són, doncs, governs municipals de "tots els colors" polítics.
Segons revela el sindicat, "les dificultats comencen quan els migrants arriben a la finestreta de l'ajuntament i se'ls hi demana un contracte de lloguer", sense explicar quines altres opcions tenen per tramitar l'empadronament. "Un cop omples la sol·licitud poden passar un, dos, tres, quatre o cinc mesos i no arriba la resolució. Llavors vas al CAP i necessites atenció mèdica i com que no tens l'empadronament no t'atenen. És un problema de falta de voluntat", ha denunciat Liliana Reyes, secretària de Política Territorial i Migracions de CCOO de Catalunya. A banda de dificultar l'escolarització o el dret a la sanitat, l'empadronament també és un requisit per demostrar el temps de residència quan es fa el tràmit per arrelament al cap de 2 o 3 anys de ser al país.
Per esmenar aquesta situació que "condemna" els migrants a no accedir a drets com la sanitat o l'escolarització dels fills, CCOO reclama una reforma de la normativa per reduir de tres a un mes els tràmits d'empadronament amb silenci administratiu positiu. A més, també han posat sobre la taula que l'accés als drets als quals va vinculat l'empadronament sigui directe des del moment de la sol·licitud.
Una actuació denunciable
En el cas de Ripoll, l'alcaldessa va fer d'aquesta estratègia per dificultar l'empadronament dels migrants un dels seus principals atractius electorals. Fonts internes del consistori expliquen que el nou govern d'Orriols ha canviat el protocol d'actuació i ara cap nouvingut a la població no aconsegueix empadronar-se en menys de 3 mesos, que és el termini màxim permès per llei. Amb tot, a causa de les traves administratives, alguns immigrants desisteixen i decideixen anar-se'n de la població. Per llei, l'Ajuntament té obligació d'empadronar tota la població que visqui al municipi, independentment del seu origen, per la qual cosa aquest nou protocol podria suposar un retorciment dels límits de la legislació per motius xenòfobs, denunciable si es demostra que hi ha una voluntat de discriminació a aquestes persones.