La Plataforma Via Laietana 43, formada per les entitats memorialistes i de drets humans impulsores de la campanya Via Laietana 43, fem justícia, fem memòria, han presentat al·legacions a la proposta del govern espanyol de convertir l'edifici de Via Laietana de Barcelona en un lloc de memòria mantenint-hi els usos policials. El Ministeri de l’Interior manté la seva negativa a retirar la policia espanyola de l'edifici de Via Laietana, 43 de Barcelona, tot i que el mateix govern espanyol continua la tramitació per convertir La Prefectura Superior de la Policia en Lloc de Memòria Democràtica. La Plataforma ha presentat davant la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica 12 esmenes a la proposta que vol tirar endavant el govern espanyol i que manté l’activitat policial al recinte, i ha convocat una concentració el 23 de novembre a les 12 hores, davant la prefectura, per reivindicar la fi de la impunitat i la conversió definitiva d’aquest recinte en un espai de memòria i dignitat. Les entitats denuncien que 50 anys després de la mort de Franco, les polítiques públiques de memòria arreu de l'Estat són "minses". La iniciativa compta amb el suport de més de 240 entitats de diferents àmbits.
Acusacions d'hipocresia als partits
La comissaria de Via Laietana va ser un espai de tortura i vexacions durant la dictadura franquista i els primers anys de la democràcia. Fonts del Ministeri de l’Interior, tal com van manifestar a ElNacional.cat, considera que “la declaració d'un espai com de memòria no implica un canvi d'ús”, i que “la comissaria de Via Laietana continuarà amb la funció que desenvolupa en l'actualitat com a Direcció Superior de la Policia Nacional a Catalunya”. En una roda de premsa que s’ha fet a l’antic centre penitenciari de La Model de Barcelona, la Plataforma Via Laietana 43 ha reclamat que l’edifici actual “deixi de ser una prefectura policial i es converteixi, de forma íntegra i exclusiva, en un Centre de Memòria, Interpretació i Drets Humans”, el que consideren incompatible amb el fet que es mantingui l’activitat policial.
“Hi ha un obstacle que està fent encallar aquesta transformació: la gran hipocresia del PSOE, la del ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska i per extensió, la gran hipocresia d’uns governs que s’erigeixen en grans defensors de la memòria democràtica, i que es neguen a prendre mesures reals i concretes, a Catalunya, per fer-la efectiva”, ha assegurat Toni Coll, membre de la Plataforma, qui ha explicat que han mantingut reunions amb tots els grups polítics que, malgrat expressar certa voluntat de transformar l’espai i fer costat a les reivindicacions de la Plataforma, no han dut a terme cap pas contundent per fer-ho efectiu. Per això, les entitats han convocat la societat civil i tots aquells que estan a favor que es faci justícia amb les víctimes de la repressió i la tortura a una concentració el 23 de novembre a les 12 hores davant la Prefectura de Via Laietana 43, per continuar sumant suports perquè la reclamació de les entitats tingui encara més força.
Més de 240 adhesions d'entitats de molts àmbits
Més de 50 entitats s’han adherit en les darreres setmanes al manifest per reclamar aquesta transformació de la prefectura. En total, ja suma més de 240 adhesions d’entitats de molts àmbits diferents: culturals, socials, sindicals, polítiques i de drets humans. També ha rebut el suport municipal, amb una quarantena d’ajuntaments que s’han posat al nostre costat. “És especialment punyent veure com, 50 anys després de la mort del Franco ens trobem amb una minsa realitat pel que fa a polítiques públiques de memòria arreu de l’estat, i que fets incomprensibles com que mig segle després de mort el dictador encara no tinguem aquí un centre de memòria, demostren la feinada que tenim per fer encara en aquest sentit”, ha assegurat Coll. El membre de la Plataforma Via Laietana 43 també ha apuntat que “coincidint amb aquest 50è aniversari, el fet que hi hagi el mateix color polític a les tres administracions implicades (Estat, Generalitat i Ajuntament), no entenem que es limitin a tenir bones paraules i alhora no siguin valents i vagin al fons de la qüestió”.
Aquestes al·legacions s’emparen en el manifest internacional impulsat per les entitats memorialistes (Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme, Associació Catalana de Persones Ex Preses Polítiques del Franquisme, Ateneu Memòria Popular, Comissió de la Dignitat, Comissió de la Memòria Històrica –ICAB, European Observatory on Memories - EUROM, Fundació Cipriano Garcia – CCOO CAT, Irídia – Centre de Defensa de Drets Humans, Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes i Òmnium Cultural) i signat per 236 organitzacions i 41 ajuntaments catalans que reclamen la transformació i conversió de l’edifici del carrer Via Laietana, 43 en un centre dedicat exclusivament a la Memòria de la Repressió i la Tortura a Catalunya.
Què demana la Plataforma?
Les al·legacions presentades se centren en cinc blocs que concentren les reivindicacions de la Plataforma. El primer, que la declaració com a Lloc de Memòria Democràtica comporti el cessament immediat de tota activitat policial a l’edifici. “Una comissaria i un Centre de memòria no poden conviure sota el mateix sostre”, afirmen. El segon bloc, que la propietat tant de l’edifici com dels seus fons documentals es transfereixin a la Generalitat de Catalunya, “com a administració responsable de les polítiques de memòria democràtica”. El tercer, que el període històric que s’hi reconeix no es limiti al franquisme, sinó que inclogui la Transició, “perquè la repressió i la impunitat es van perllongar durant anys després de la mort del dictador”. El quart, que aquest procés incorpori la veu de les víctimes i de les entitats memorialistes. “No pot ser un projecte fet des dels despatxos. Ha de ser un espai obert, col·lectiu i participatiu”, al·leguen. I el cinquè bloc, que l’edifici de Via Laietana 43 s’ha de convertir en un Centre de Memòria, amb una funció pedagògica i de promoció dels drets humans. “Ha de ser un espai per explicar el que va passar, per educar en valors democràtics i per garantir que mai més es repeteixin les greus vulneracions de drets humans del franquisme i la Transició”.