Mart té una zona volcànica tan grossa com Europa i que pot entrar en erupció. És la principal conclusió d'un estudi publicat a la revista Nature aquest dilluns i que està encapçalat per la Universitat d'Arizona, que canvia una idea preestablerta sobre el planeta. La cosa és que la major part de l'activitat volcànica i tectònica de Mart es va produir durant els seus primers 1.500 milions d'anys, de manera que fins ara se'l valorava com a geodinàmicament inert. Però aquest nou estudi ha identificat el que es considera una ploma del mantell activa, d'uns 4.000 quilòmetres de diàmetre i ubicada sota l'Elysium Planitia (al nord) — que empeny l'escorça cap a dalt i porta el magma calent a la superfície.
Aquesta ploma pot explicar la baixa però constant activitat sísmica que ha detectat fa poc el mòdul d'aterratge InSight de la NASA, que des del 2018 explora una zona denominada Cerberus Fossae. És en aquesta regió on s'ubicava el volcà més recent del planeta (fa 53.000 anys) i on ara es calcula que se situa el centre de l'esmentada ploma.
El tercer planeta
Un equip encapçalat per Adrien Broquet i Jeffrey Andrews-Hanna ha analitzat la topografia, la gravetat i la geologia de la regió d'Elysium Planitia. Mitjançant l'ús de models geofísics, han trobat proves que tota la zona està sobre una ploma del mantell de material calent d'entre 95 i 285 graus kelvin (més calent que el seu voltant). De la mateixa manera que la Terra, la presència de la ploma activa impulsa l'activitat geològica sostinguda (com els terratrèmols de Mart detectats per l'InSight) i és la causa de la lenta obertura de l'escorça sota les fosses Cerberus. Tot plegat pot indicar que Mart és el tercer cos del sistema solar interior amb plomes del mantell actualment actives, després de la Terra i Venus.
Conèixer tots aquests detalls sobre el planeta vermell seran molt útils per al futur de la missió Artemis, que pretén establir una base a la Lluna per viatjar després a Mart. De fet, la setmana passada la càpsula Orió va assolir un nou rècord: va arribar més lluny que cap altra nau. És a dir, la màxima distància assolida per qualsevol nau espacial des de la Terra — després d'haver arribat a la Lluna. El retorn a casa d'Orió està programat per a l'11 de desembre. Ara, caldrà esperar fins al 2024 per veure en acció la missió Artemis II (amb tripulació) i fins al 2025 per a l'Artemis III (quan els astronautes trepitjaran la Lluna). Qui sap si hi haurà astronautes espanyols en alguna d'aquestes missions, després que l'Agència Espacial Europea hagi reclutat a Pablo Álvarez i Sonia García.