Milers de persones, tota una marea humana, han sortit aquest dissabte als carrers de les vuit illes de Canàries contra la massificació turística i per demanar un gir en el model socioeconòmic de l'arxipèlag, àmpliament dependent del sector, en una cita molt anticipada i que tot apunta que esdevindrà una de les grans mobilitzacions històriques viscudes en aquesta terra. Sota el lema 'Canàries té un límit', al voltant de les 12.00 h han començat les manifestacions en tot l'arxipèlag excepte a la Palma, on se celebra a les 17.00, en una jornada en la qual també hi ha concentracions de suport en diferents ciutats espanyoles i europees: Barcelona, Madrid, Granada, Màlaga, Londres o Berlín. Només a l'arxipèlag, s'han manifestat unes 57.200 persones en total, segons càlculs de la Delegació del govern espanyol a Canàries.
A Las Palmas de Gran Canaria milers de persones discorren pel passeig de Las Canteras, mentre que a Santa Cruz de Tenerife, s'ha emplenat de gom a gom la plaça de Weyler. A Barcelona, entre 200 i 300 persones, majoritàriament canaris, s'han concentrat aquest dissabte a la plaça d'Urquinaona, com a part d'aquesta gran mobilització del múscul social i associatiu de les illes. A Madrid s'han reunit a la Porta del Sol, per a criticar un model econòmic que "ens està expulsant de la nostra terra". "Avui som aquí perquè no podem ser-hi allà", han afirmat els protestants en el manifest que s'ha llegit.
L'objectiu comú de les marxes és la denúncia del que consideren un esgotament de model pel que fa al motor econòmic de les illes, el turisme, que suposa el 35% del PIB de Canàries i prop del 40% de l'ocupació, alhora que reclamen mesures concretes com una ecotaxa pels turistes i la regulació de la compra d'habitatge per part d'estrangers no residents, siguin nòmades digitals o en general amb un major nivell adquisitiu, que contribueixen a la crisi d'habitatge a les illes. Amb el pas de les setmanes prèvies a aquesta molt anunciada marxa, el debat s'ha centrat també en els alts índexs de pobresa, els baixos salaris, l'escalada dels preus dels lloguers o la saturació de les carreteres i dels espais naturals.
Desborde total. Éxito sin precedentes. Decenas de miles de personas en las calles de Canarias gritando alto y claro que Canarias no se vende, se ama y se defiende.
— Fernando Ruiz (@FernandoRuizTF) April 20, 2024
Estas manifestaciones van a marcar un antes y un después en la Historia del archipiélago.#CanariasTieneUnLimite pic.twitter.com/jjRzTCWjLD
"El turisme de masses deixa molts diners, però cal preguntar-se a qui van i a costa de qui"
Les entitats que promouen la protesta confien a aconseguir amb les seves accions, que continuaran —avisen—, que canviï el model econòmic canari vigent des de fa dècades, al qual responsabilitzen de cronificar la desigualtat i la pobresa a les Illes. Així ho van exposar aquest dijous en una roda de premsa des d'un dels destins de referència a Canàries, Maspalomas. Un dels seus portaveus, Enrique Reina, valora que el fracàs del model canari és evident, ja que el seu sector turístic, que ha augmentat en milions de visitants en les últimes dècades, no ha impedit que la pobresa i la desigualtat es cronifiqui en l'arxipèlag. Això és una cosa de la qual els impulsors d'aquesta protesta responsabilitzen no sols als successius governs de Canàries, sinó també als ajuntaments: "El turisme de masses deixa molts diners, però cal preguntar-se a qui van i a costa de qui".
Canvi de model: sous "miserables", massificació i crisi d'habitatge
Marcia Díaz, representant del col·lectiu de cambreres de pis 'Les Kellys', ha afirmat en la roda de premsa que el model turístic canari "és colonialisme" perquè "exposa a la seva gent i el seu territori" a canvi d'"uns sous miserables" amb els quals s'enriqueixen uns pocs empresaris. Aquesta cambrera de pis considera que el col·lectiu que representa fa "treballs invisibles", propis de "la nova esclavitud, l'explotació moderna" que els aboca a realitzar jornades laborals de més de dotze hores, uns treballs "penosos i insalubres" que els porten a "medicar-se" per a poder exercir-los i "sobreviure" a ells.
Un altre membre del col·lectiu convocant, Daniel González, ha al·ludit a la "demanda infinita d'energia, aigua i serveis" que ocasiona la "superpoblació" que, al seu judici, hi ha a Canàries, la qual cosa ocasiona un impacte inassumible i condueix a la "imposició d'un model energètic" basat en instal·lacions com el Salto de Chira, en Gran Canària, "que destrueixen hàbitats i extingeixen espècies". Aquesta "febre pel macro" també afecta les infraestructures viàries, als ports i aeroports, a més dels centres comercials, segons els convocants d'aquestes manifestacions, que reclamen que a Canàries no es faci "ni un llit turístic més" i que el sistema energètic estigui "en mans dels canaris". Per part seva, Xiomara Cruz ha rebutjat un model que "exotitza les illes per als de fora" i ha alertat que "ara el turisme està en els barris" dels canaris, on l'habitatge vacacional i els fons estrangers operen com a "voltors carronyers" d'un sistema que "destrueix el teixit social" dels nuclis urbans de l'arxipèlag, on els lloguers prohibitius estan expulsant als veïns.