El mapa religiós de Catalunya, impulsat per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i recentment actualitzat, indica que hi ha un total de 7.260 centres de culte actius que representen 15 confessions, repartits per totes les comarques i municipis. L’evolució dels darrers quatre anys, evidencia un degoteig en el tancament d’esglésies catòliques, unes 291, malgrat que continua sent la confessió majoritària, amb 5.665 centres que representen el 78% del total. Per contra, les religions que creixen en nombre de centres són: l’església evangèlica que té un total de 889 centres, 101 més que el 2020, seguida per l’islam, amb uns 326 oratoris, uns 42 més que el 2020. Aquest creixement és motivat bàsicament per la immigració, que en el cas de la població llatina també revifa les parròquies catòliques, a més del pentecostalisme, moviment evangèlic que més creix.
S’indica que els Testimonis Cristians de Jehovà, el budisme, l’hinduisme, el judaisme, entre d’altres, mantenen una presència estable i arrelada a Catalunya, tot i que han perdut alguns centres, segons l’inventari. El mapa de centres religiosos -que es realitza des del 2004 i s’ha actualitzat recentment amb dades de 2024-, permet cercar els que hi ha en cada municipi i comarca, i fins i tot el nom de les institucions. Per exemple, Barcelona té un total de 578 centres de culte de les 15 confessions. Són: 225 esglésies catòliques, seguides de prop per les evangèliques, amb 209 centres, i més lluny els oratoris islàmics (40), i centres de budisme (27). La capital catalana va registrar uns 30 casos de discriminació religiosa, la majoria islamòfoba, l'any passat.
“Consolidació de la diversitat”
En conversa amb ElNacional.cat, el director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, explica que aquestes dades evidencien “una estabilitat i consolidació de la diversitat” dels centres de culte a Catalunya, on “no es registra cap boom” de confessions emergents, com havia passat fa una dècada. Pel que fa a l'obertura de centres, també indica que cal tenir en compte l’organització interna de cada confessió. Per exemple, la religió catòlica té una estructura jeràrquica centralitzada, mentre d'altres cultes funcionen de manera autònoma i depenen més directament dels recursos i la presència de fidels al territori (islam i evangèliques). Bassas detalla que el mapa català és "un inventari fet trepitjant el territori", i avança que des del Departament de Justícia es treballa amb el Ministeri de Justícia per intercanviar informació, ja que l'obligació de registrar-se dels centres és un registre d'àmbit estatal.
Problemes d’urbanisme
En l’evolució de les xifres es descobreix que hi havia 6.701 esglésies registrades el 2013, de les quals un miler han estat tancades o ajuntades, segons la reestructuració dels bisbats davant la reducció del nombre de fidels, recollides a l’estudi. I, la consolidació de la diversitat s'evidencia amb una commemoració: els 50 anys del primer oratori islàmic Barcelona, que es va celebrar el novembre passat.
Preguntat per incidents puntuals, com ara l'oposició veïnal a l'obertura de mesquites a certs municipis, Ramon Bassas respon que “actualment no hi ha un rebuig social real” en la societat catalana, de la qual recorda que el darrer baròmetre la situa com a “tolerant” a diferents cultes. Això no obstant, afirma que sempre cal estar alerta per si saltar alguna espurna, com en el cas de l’incendi a l’oratori de Piera, on -després del succés- es va celebrar una manifestació contra el discurs d'odi.
El director general d’Afers Religiosos hi afegeix que actualment "hi ha més problemes urbanístics per ubicar els centres de culte". És el cas de la negativa a permetre l'obertura de centres evangelistes en carrers estrets i en el nucli antic de ciutats perquè alguns causen problemes de sorolls (com ha passat a Barcelona) o els oratoris islàmics que s’accepten en zones qualificades d’industrials en certs municipis, i d'altres no. Des d’Afers Religiosos fan de mediadors, discrets, entre comunitats religioses i municipis, amb l’aposta del diàleg per resoldre discrepàncies.
En aquest sentit, Bassas avança que Afers Religiosos convocarà una jornada a la tardor per presentar un estudi en el qual s’expliquen els casos de 35 municipis i com han resolt la integració de nous centres de culte a les seves ciutats. El director general d’Afers Religiosos declara que és necessària una reforma del Pla General Metropolità (PGM) -fa temps en estudi- per afavorir modificacions i una “flexibilització” de la normativa urbanística per encabir aquests espais religiosos. “En el futur, el PGM ha de contemplar aquests usos”, manifesta Bassas, que posa l’exemple que hi ha municipis que permeten obrir oratoris en zones industrials, però alerta que, “no se n’ha d'abusar" i que "no han d'estar lluny del nucli urbà perquè pot generar altres problemes, com la seva accessibilitat”.
Alerta amb el discurs d’odi a les xarxes
Preguntat per l'augment del discurs d'odi a les xarxes per part de grups d'extrema dreta contra la població immigrada, el director general d’Afers Religiosos admet que “la islamofòbia creix a tenor les xarxes socials”, però no, als carrers de Catalunya. “A les xarxes es tergiversen idees, com ara que s’ha prohibit el burquini a Ripoll, quan no hi ha hagut cap cas”, sosté. Ara bé, contra aquests discursos, Bassa manifesta: "Els demòcrates ens hem de posar les piles", i recorda que “la llibertat religiosa és un dret fonamental”.