Dues manifestacions, de signe contrari, s'han convocat aquest dissabte a Gràcia. Per una banda, el grup ultradretà Democracia Nacional havia cridat els seus seguidors a les 12h als Jardinets de Gràcia, per protestar contra el tancament de la Llibreria Europa i el judici contra alguns dels seus dirigents. La CUP, per la seva banda, havia reaccionat amb l'anunci d'una contramanifestació a les 11h30 ben a prop, a la plaça de la Vila de Gràcia.
La trobada
Finalment, els membres de la CUP, entre els que hi figurava la diputada Mireia Vehí, no s'han concentrat a la plaça Vila de Gràcia, sinó als Jardinets de Gràcia cantonada Sèneca, el mateix lloc de la concentració feixista (que ha aparegut, de bon matí, plena de pintades de "Zona antifa"). A les 12h s'han acabat trobant un petit grup d'una trentena de membres de Democracia Nacional amb uns tres-cents membres de col·lectius antifeixistes. Un doble cordó dels Mossos han separat ambdós col·lectius en previsió d'incidents.
Els lemes
Els eslògans dels feixistes, com "Estos anarquistas son terroristas", "Refugiados no, españoles sí" o "Libertad de expresión" i els cants de "Que Viva España", han quedat molt apagats per la majoria numèrica dels antiglobalització. Els antifeixistes han recorregut a vells eslògans antifeixistes, com "No passaran", "No, no, nazis no" o "Fora feixistes dels nostres barris", i fins i tot han recorregut al "Gràcia serà la tomba del feixisme". Però també han recorregut a eslògans més agressius com "Pim, pam, pum, que no en quedi ni un" o "Fotos i nazis, fora del barri" (un crit contra els fotoperiodistes quan, justament, els nazis protestaven pel judici a un ultradretà per amenaces contra un fotoperiodista). Hi ha hagut algun llançament aïllat d'ampolles d'aigua contra els feixistes per sobre la barrera dels Mossos.
La convocatòria de l’acte feixista
La manifestació feixista, curiosament, s’ha convocat sota l’eslògan “Por la libertad de expresión”, completat amb “Contra la represión de las idees nacionales”. De fet, alguns dels que prometien anar a la concentració advertien que “Es el momento de los nacionales”. El lloc de convocatòria, els Jardinets de Gràcia, era degut al fet que està situat a pocs metres de la seu de la Llibreria, al carrer Sèneca, que per les seves petites dimensions difícilment pot acollir una manifestació.
La llibreria Europa
La Librería Europa va ser creada el 1991 per l’ultradretà Pedro Varela. Fa poc, doncs, va complir els 25 anys. Durant algun temps va ser també la seu del grup neonazi CEDADE, que Varela va presidir des del 1978. Varela i la llibreria Europa es van especialitzar en la negació de l’Holocaust jueu i es va convertir en un referent de la ultradreta europea. No era només una llibreria ultradretana per al públic barceloní, sinó que els seus llibres i revistes es repartien per tot Europa i per l'Amèrica Llatina. Diversos grups d’esquerra, com SOS Racisme, Esquerra Republicana o les CUP, n’han demanat sovint el tancament. El 1996 va haver-hi una operació dels Mossos a la llibreria, que va acabar amb el decomís de molts llibres revisionistes i una condemna a Varela de 2 anys i 9 mesos de presó per negacionisme del genocidi. Però Varela va tornar a obrir el local. El 2010 la llibreria va ser assaltada per un grup d’encaputxats. I el 2011 va tenir problemes judicials amb l’Estat de Baviera, perquè va publicar el Mein Kampf, de Hitler, i és l’Estat de Baviera qui en té els drets (per impedir-ne la publicació).
Imatge del Twitter dels Mossos de l'operació contra la Librería Europa.
El tancament
El tancament de la llibreria del passat 9 de juliol es deu a una investigació de la Fiscalia de Delictes d’Odi i discriminació, que va ordenar sengles registres dels Mossos a l’Europa i al domicili de Pedro Varela, que van acabar amb la detenció de Varela i tres persones més i el comís de 15.000 llibres i nombrosos ordinadors. Diverses organitzacions antifeixistes i antiracistes van aplaudir el tancament de la Llibreria Europa. I, malgrat tot, alguns antifeixistes s’han mostrat contraris al tancament de llibreries i han indicat que aquesta no és una estratègia correcta per combatre el neonazisme.
El cas Borràs
L’altre cas que indigna als cercles ultradretans és el judici contra Pedro Chaparro, vicepresident de Democràcia Nacional. El passat 12 d’octubre, a Barcelona, Pedro Chaparro va amenaçar des de la tribuna d’oradors d’una manifestació ultradretana, al fotoperiodista Jordi Borràs, conegut pels seus reportatges sobre grups d’extrema dreta. Chaparro va animar als assistents a “dar una buena hostia” a Borràs si se’l trobaven. Ara, el fiscal de delictes d’odi li demana 5 anys de presó per aquests fets. Chaparro ja va ser condemnat a sis mesos de presó per l’atac contra la Llibreria Blanquerna de Madrid, el 2013, durant els actes oficials de celebració de l’Onze de Setembre.