Cada estiu a Catalunya es registren nombroses morts per ofegament, moltes de les quals corresponen a infants o joves que es banyaven a platges i rius. Un estudi recent impulsat l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya i publicat a la Revista Española de Medicina Legal hi ha identificat un patró: una majoria de les morts, el 56,4%, són de menors de nacionalitat estrangera. La investigació hi identifica un "possible reflex" de desigualtats socials, econòmiques, educatives i d'accés als recursos de prevenció.
L'estudi, amb participació de l’Agència de Salut Pública, analitza les característiques dels ofegaments mortals dels menors d'edat registrats a Catalunya entre el 2019 i el 2023, que van ser un total de 39 —una mitjana de vuit cada any. La investigació s'ha dut a terme a partir dels registres d’autòpsies de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses. La majoria de les víctimes eren nens (74,4%), amb una edat mitjana de 6,5 anys.
Mentre que entre els menors de nacionalitat espanyola predominen els ofegaments en piscines, entre els menors d’altres nacionalitats són més freqüents els casos produïts en platges, rius o altres aigües a paratges naturals. Com recorden els investigadors, aquests entorns naturals requereixen més coneixement del medi aquàtic, més supervisió d'adults i habilitats específiques de seguretat.
Els autors de l'estudi assenyalen que aquesta realitat no s’ha d’interpretar en termes d’origen o nacionalitat, sinó com un possible reflex de desigualtats socials, econòmiques, educatives i d’accés als recursos de prevenció. Apunten que alguns infants i adolescents poden trobar barreres per accedir a programes d’aprenentatge de la natació o a activitats aquàtiques educatives, sigui per factors econòmics, culturals o per haver arribat al territori en edats en què aquestes oportunitats són menys accessibles.
Sensibilització de les famílies i accés a activitats aquàtiques segures
Així, els autors de l'estudi defensen que la prevenció dels ofegaments ha de combinar mesures ja contrastades: la supervisió constant dels infants, l'ensenyament de la natació, la millora de la seguretat de les piscines i la sensibilització de les famílies. A més, subratllen la necessitat de reforçar iniciatives que garanteixin la igualtat d’oportunitats en l’accés a activitats aquàtiques segures i a programes d’aprenentatge de la natació, especialment entre els col·lectius que poden trobar més obstacles per participar-hi.
Segons el que conclouen els autors, reduir els ofegaments infantils requereix una millora de l’actuació coordinada entre administracions, sistema sanitari, centres educatius i entitats comunitàries, amb una mirada que incorpori la prevenció, la seguretat i l’equitat social com a elements centrals. En aquest sentit, l'estudi insta els professionals sanitaris, educatius i comunitaris a exercir un paper rellevant, promovent hàbits segurs de bany i identificant-ne situacions de potencial vulnerabilitat que requereixin un suport específic.